Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 21 de juny de 2017

Comença l'estiu astronòmic


Avui dimecres 21 de juny, a les sis i vint-i-quatre minuts del matí, ha començat l'estiu astronòmic. Aquesta estació durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
L'inici d'aquesta estació, climàticament marcada per la forta insolació i les altes temperatures, es produeix quan la Terra es troba en un punt concret de la seva òrbita al voltant del Sol. En aquest punt l'astre rei es veu situat a la seva posició més boreal.
Quan això passa, aquella jornada el Sol arriba a la seva màxima declinació Nord (+ 23º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no canvia. Aquesta circumstància s'anomena solstici ("Sol quiet") d'estiu. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.

El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia on el Sol surt més aviat i aquell on es pon més tard.
En aquestes dates es produeix un altre fet no relacionat amb les estacions: el dia de l'afeli, és a dir, el dia que el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any. En aquesta ocasió, el màxim allunyament es donarà el pròxim dia 3 de juliol, sent la distància d'una mica més de 152 milions de km, uns 5 milions de km més que a principis de gener, quan la distància al Sol arriba al seu mínim anual.

Aquest major allunyament de la Terra respecte el Sol, fa que el nostre planeta es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, la durada d'aquesta estació és més gran que les altres.


Si anomenem de forma col·loquial durada del dia al temps que passa entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui 21 de juny serà el dia de més durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i 3 minuts, a comparar amb les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 22 de desembre).
Cal tenir present que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic.
Precisament, per sobre del cercle polar boreal alguns dies de l'any (al voltant del 21 de juny) es dona el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre.)

Es podria pensar que el dia més llarg de l'any també serà el dia on el Sol sortirà més aviat i es pondrà més tard, però això no és així, ja que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular, sinó el·líptica, i l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse.
Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol mitjà fictici, estiguin desajustats.
El dia on el Sol surt més aviat és el 14 de juny, mentre que el dia on el Sol es pon més tard és el 27 de juny.

Durant l'estiu es produiran dos eclipsis, un parcial de Lluna el 7 d'agost i un altre total de Sol el 21 d'agost. L'eclipsi parcial de Lluna del 7 d'agost serà visible a Austràlia, Àsia, Àfrica i Europa, però a Catalunya només serà visible en les últimes fases.
L'eclipsi total de Sol del 21 d'agost serà visible als EUA, sent visible com a parcial a Amèrica, Àfrica i, al final de la tarda, a Europa.
A les nostres latituds només es podrà veure l'eclipsi de forma parcial, amb magnituds de 0,5 a les illes Canàries, 0,3 al sud-est de la península i 0,2 a l'interior i el nord peninsular. Cal tenir present que a les illes Balears i l'extrem oriental de la península, on hi trobem Catalunya, no serà visible.
A Madrid l'eclipsi s'iniciarà a les 20h 45m i serà visible fins a la posta de sol a les 21h 3m.

La primera lluna plena de l'estiu es donarà el 9 de juliol, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest estiu es donaran dues llunes plenes més: el 7 d'agost i el 6 de setembre.

Durant tot l'estiu es veurà el planeta Venus a l'alba i, des de mitjans d'agost, Mart. Al vespre seran visibles Júpiter i Saturn durant tota l'estació.

Com és habitual, les dues pluges d'estrelles  més intenses durant l'estiu són la de les delta Aquàrides. La seva màxima intensitat es dóna al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l'estiu, la de les Perseides, amb un màxim al voltant del 12 d'agost.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Osses. D'est a sud i a l'oest es veuran Pegàs, l'Àguila, la Coronal Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel·lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen el "triangle de l'estiu": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).