Si passegeu pel barri del Figuerar (Sant Joan de Palamós), potser us sorprendrà la visió d'un símbol fàl·lic que senyoreja la façana sud d'una antiga casa de poble.
Es tracta d'un objecte apotropàic que entronca amb una tradició antiquíssima, fins i tot anterior als temps dels romans, el qual està acompanyat per una cresta de gall (considerada com a símbol protector).
Durant l'època de l'Imperi Romà, el fal·lus representava i simbolitzava les misterioses forces creadores i fecundadores de l'univers que ens envolta. Això feia que l'home de l'antiguitat considerés la imatge del fal·lus com un signe religiós que protegia la vida contra les forces que poguessin amenaçar-la.
Es trobaven fal·lus pintats i escolpits a les parets, murs i portes de les cases i també a les muralles, al costat de la porta d'entrada de les ciutats, com per exemple a Empúries.
En aquest context del culte fàl·lic hi tenim que situar al déu Príap i el seu culte a Roma, com a déu protector i fecundador a la vegada d'horts i jardins, capaç de desviar el mal d'ull i anul·lar els maleficis dels envejosos que tractessin de robar o perjudicar les collites.
Els antics romans també portaven amulets de forma fàl·lica, com per exemple collars, anells, joies, etc... També hi havien objectes com làmpades, vaixelles o les potes de les taules, per protegir les llars. Es creia que era un poderós amulet contra les malalties, les malediccions, l'enveja, el mal d'ull, etc… sense que el fal·lus tingués altres connotacions de tipus eròtic u obscé.
Pels romans, la bruixeria i sobretot el "mal d'ull" eren un perill real i temible. L'enveja i la ràbia contra una persona generaven una força maligna que es projectava contra l'individu objecte d'aquest sentiment. Aquest "mal d'ull" podia causar mala sort, malalties, infertilitat, mort prematura, bogeria i tot tipus de calamitats.