Avui dilluns 21 de desembre, a les onze i dos minuts del matí, ha començat l'hivern astronòmic. Aquesta
estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març del 2021 amb el
començament de la primavera.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En
el cas de l'hivern, aquesta posició es dona en el punt de l'eclíptica on el Sol
arriba a la seva posició més austral. Aquest dia el Sol arriba a la seva màxima
declinació Sud (-23º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no
canvia.
Aquesta circumstància també s'anomena solstici d'hivern i en el mateix instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.
El dia del solstici d'hivern és el que té menys hores de llum de tot l'any, a més a més, al voltant
d'aquesta data també hi trobem el dia on el Sol surt més tard i el dia on l'astre rei es pon més aviat.
D'altra banda, una altra coincidència relacionada amb aquestes dates, en aquest cas deslligada de l'inici de les estacions, és el dia del periheli. Durant aquest jorn es dona la màxima aproximació entre el Sol i la Terra al llarg de l'any. Aquesta major proximitat amb Sol, provoca que el nostre planeta es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, aquesta estació acaba siguent la de menor durada.
En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 2 de gener del 2021, quan s'establirà una distància un xic superior a 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (5 de juliol de 2021).
Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que passa entre la sortida i la posta de Sol en un lloc donat, avui dilluns 21 de desembre haurà sigut el dia de menys durada.
Hem de tenir en compte que avui dilluns el dia ha durat al voltant de 9 hores, en contraposició amb les 15 hores que va durar el dia més llarg (a l'any 2021 serà el 21 de juny). Cal observar que hi ha gairebé sis hores de diferència
entre el dia més curt i el dia més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, siguent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars
i els pols. Precisament, és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21
de desembre es dona el fenomen del Sol de mitjanit, quan el Sol és visible per
sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.
Es podria pensar que el dia més curt de l'any també serà el
dia en què el Sol sortirà més tard i es pondrà més aviat, però això no és així.
S'ha d'esmentar que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica, ja que l'eix de
la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta
el·lipse. Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol
fictici, estiguin desajustats. Per tant, trobem que el passat 7 de desembre va ser el dia on el Sol es va pondre més aviat, per contra, el dia on el Sol sortirà més tard serà el 4 de
gener del 2021.
Altres dades a tenir en compte
En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com
són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les
observacions en dates properes a la lluna nova (13 de gener, 11 de febrer i 13 de
març), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 30 de desembre del 2020,
donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern hi hauran dues llunes
plenes més: el 28 de gener i el 27 de febrer del 2021.
Durant aquest hivern no es produirà cap eclipsi.
El planeta Venus es veurà fins a mitjans de febrer a l'alba., aleshores també començaran a ser visibles Mercuri, Júpiter i Saturn. Al vespre veurem Mart durant tota l'estació. Júpiter i Saturn apareixeran fins a mitjans de gener.
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les
pluges de meteors que es produeixen ocasionalment.
La primera pluja de meteors
important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dona cap al 3 de
gener.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea,
l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest
període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i l'Óssa Major; per sota, Orió.
Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les
dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirius,
Artur, Vega, Capela, Rigel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i
Pólux.
Amb grans prismàtics o un
petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu
de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere
nit mentre va creixent la il·luminació del nostre satèl·lit, la qual cosa permet veure nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova,
es poden veure algunes nebuloses d'emissió, com per exemple el complex de nebuloses d'Orió
(Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com la nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les
llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada
que constitueix la Via Làctia.
