La cista de la Carretera de Calonge és un cista megalítica de tendència subrentangular, enfonsada en el terreny i amb túmul artificial de tendència circular. Situada a Romanyà de la Selva, és molt fàcil de trobar si seguim un corriol que hi ha a prop del famós dolmen de la Cova d'en Daina, al costat de la carretera.
És del període Neolític Mitjà Final (3.500-3.000 aC.). El seu descobridor fou Manuel Cazurro i Ruiz, al 1912, i en publicà una breu descripció, sense nom i donant-li el número 1.
M. Pallarès podria haver-la excavat. Lluís Esteva i Cruañas l'excavà i el refé al 1952.
De l'excavació d'Esteva en van sortir petits fragments de ceràmica llisa, molt basta, dipositats al Museu de Sant Feliu de Guíxols.
La seva orientació és nord-oest / sud-est (310º - 130º).
Dimensions: 2,5 m de llarg, 1 m d'ample i 0,75 m d'alçada màxima.
Està fet amb lloses de granit., 13 de verticals a la cambra, 6 al costat esquerra i 6 al dret, i 2 lloses frontals, una a cada costat. Una llosa caiguda a poca distància a llevant hi pot pertànyer. També hi han 5 lloses trencades que poden ser restes de les lloses de coberta.
Les cistes són uns monuments funeraris megalítics construïts amb grans pedres planes (els més antics de la nostra àrea geogràfica).
Consten d'una petita cambra, generalment de planta trapezoïdal, rectangular o quadrangular, tancada per tots quatre costats amb lloses de pedra verticals. Estaven coberts per un túmul de tendència circular (massa de terra i pedres que cobria els monuments megalítics funeraris).
Són pròpies a Catalunya del Neolític Mitjà Inicial (4.500-4000 aC.) i Ple (4.000-3.400 aC), però a les Gavarres poden arribar fins al Neolític Final (3.400-2.700 aC).
Es tracta de cambres funeràries no reutilitzables, ja que en el seu interior s'hi enterrava un sol individu o bé una parella.
Bibliografia: "Dòlmens, Coves i Menhirs" de Pau Roig Ros i Xavier Niell Ciurana" i megalitisme.sigmascorpii.com/
