Sant Martí Vell conserva un autèntic tresor arquitectònic del gòtic tardà.
Aquest petit municipi del Gironès (tot i que geogràficament podria ser perfectament del Baix Empordà) de tan sols 252 habitants i uns 17,5 km2, llueix un magnífic campanar de planta quadrada de finals del s.XVI, caracteritzat per la seva esveltesa i la coberta en forma piramidal.
Exteriorment destaca especialment per la gran quantitat i el bon estat de conservació de les gàrgoles. Aquests elements escultòrics representen un bestiari divers, amb alguns personatges que ens mostren els seus atributs sexuals (vegeu aquest article dedicat a unes gàrgoles de Palafrugell).
Aquestes curioses gàrgoles, a part de tenir la funció de canalitzar i allunyar l'aigua plujana de la façana, també tenien la funció d'allunyar els mals esperits.
Si algun cop podeu accedir a l'interior del temple d'origen romànic (reconstruït al segle XVI), també podreu contemplar uns fantàstics dracs.
Durant les tasques de restauració es van descobrir i repintar els dracs que decoraven tots els arcs de volta, partint de les claus de volta, també decorades amb imatges de sants i bisbes. Aquesta particularitat dels dracs pintats als arcs de volta responen a un model iconogràfic propi de l'època de la contrareforma, que es troba també a l'església de Sant Feliu a Girona, a la Catedral de Girona, a Fornells de la Selva, a Sant Pere de Ripoll i en altres altres esglésies i catedrals de l'época.
La façana principal és d'estil renaixentista i a la cantonada, al costat de migdia, hi ha un rellotge de sol que marca el pas del temps des de 1588. En el mateix punt també hi ha un antiga incripció de caràcter religiós que es remunta al segle XIV.
L'església de Sant Martí Vell ja apareix documentada a l'any 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles, juntament amb un castell avui desaparegut, que es creu s'ubicava davant el temple.
L'església fou reedificada en part el 1433 i es va acabar a l'any 1585. Recentment, el 2012, es va fer una actuació de restauració en tots els àmbits, bona part de la qual sota el mecenatge de la Fundació Elsa Peretti. No obstant això, seria important eliminar les figueres que han crescut al campanar abans no facin malbé l'estructura amb les seves arrels.
La planta del temple és d'una sola nau, amb quatre capelles i absis, coberta de volta de creueria amb claus amb escultures. La façana és renaixentista amb un frontó triangular i rosetó central. Té una galeria de dotze arcs al llarg de tot el frontis. En la restauració es va fer un aixecament arqueològic que va determinar que l’espai ha estat ocupat des del s.II aC. En una capella de la mateixa església hi ha una petita mostra i uns plafons informatius de les tasques arqueològiques realitzades.
Altres elements d'interés que podem veure al voltant de l'església són la misteriosa carassa que hi ha incrustada en una façana lateral, un cadafal pels músics i una font moderna de l'any 1988.
Finalment, tan sols resta recordar l'article que vaig dedicar a les cinc gàrgoles que podem trobar a l'Església de Santa Maria de Palamós
Bibliografia: santmartivell.cat, pedresdegirona.com, wikipedia.org i naturalocal.net
