Vista general del nucli antic de Madremanya presidit per la seva magestuosa església romànica.
Passejar pels carrers estrets i turtuosos de Madremanya, mentre es gaudeix observant tots els detalls arquitectònics que ens apareixen a cada pas, és com fer un viatge en el temps.
Sens dubte, ens trobem al davant d'un altre poble medieval típic de l'Empordà (tot i pertànyer administrativament al Gironès) que no ens deixarà indiferents.
Aquest municipi engloba diferents nuclis de població (Bevià, Millars, Madremanya i Vilers) té uns 283 habitants (2019), una superfície 13,7 km² i es troba a 177 msnm.
El seu nom prové de l'expressió llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la deessa Cíbele.
El nucli antic conserva el seu traçat medieval i diversos portals que s'obrien a través del perímetre emmurallat, juntament amb algunes torres modificades i reconvertides en habitatge. Aquest recinte defensiu té un elevat valor patrimonial i molta història al seu darrera (vegeu aquest article https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_emmurallat_de_Madremanya).
Al bell mig del recinte emmurallat de Madremanya podem veure la imponent església fortificada de Sant Esteve acompanyada per una gran escalinata.
Documentada des de l'any 994, l'església presideix amb contundència el nucli antic de Madremanya. D'estil romànic tardà i construïda pels volts de l'any 1300, consta d'una sola nau molt ampla, capçada per un absis semicircular. A l'interior hi han dues capelles laterals de volta apuntada i un cor, construït a la primera meitat del segle XVI, aguantat amb uns arcs ogivals que presenten una clau de volta amb la imatge de Sant Esteve.
A l'exterior destaquen unes imponents obres de fortificació, que alçaren amb murs espitllerats tot el perímetre de l'edifici i que transformaren l'antiga espadanya en un campanar de torre quadrada i teulada piramidal. També destaca un comunidor, igualment amb coberta piramidal. La façana és senzilla: la porta és rectangular, amb timpà i un arc apuntat, a sobre hi ha una finestra estreta d'arc rebaixat i, més amunt, sota el campanar, un matacà transformat més tard en rellotge. Antigament s'hi venerava la Verge de Madremanya, una talla del segle XIV avui conservada al Museu d'Art de Girona.
Aquesta magestuosa església la trobarem envoltada per cases que disposen d'elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.
Traspassar els dos portals de l'antiga muralla (ja sigui el portal oest, al carrer de Sant Esteve o el portal nord, a la plaça dels Quatre Vents) és endinsar-se en la història. Arreu podem admirar portals adovellats o amb llindes inscrites dels segles XVII i XVIII, finestrals amb elements gòtics o renaixentistes o cases de pedra que, en conjunt, respiren història pels quatre costats. Un indret, en definitiva, on val molt la pena perdre-s’hi una bona estona.
Bibliografia: www.madremanya.cat i wikipedia.org
Passejar pels carrers estrets i turtuosos de Madremanya, mentre es gaudeix observant tots els detalls arquitectònics que ens apareixen a cada pas, és com fer un viatge en el temps.
Sens dubte, ens trobem al davant d'un altre poble medieval típic de l'Empordà (tot i pertànyer administrativament al Gironès) que no ens deixarà indiferents.
Aquest municipi engloba diferents nuclis de població (Bevià, Millars, Madremanya i Vilers) té uns 283 habitants (2019), una superfície 13,7 km² i es troba a 177 msnm.
El seu nom prové de l'expressió llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la deessa Cíbele.
El nucli antic conserva el seu traçat medieval i diversos portals que s'obrien a través del perímetre emmurallat, juntament amb algunes torres modificades i reconvertides en habitatge. Aquest recinte defensiu té un elevat valor patrimonial i molta història al seu darrera (vegeu aquest article https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_emmurallat_de_Madremanya).
Al bell mig del recinte emmurallat de Madremanya podem veure la imponent església fortificada de Sant Esteve acompanyada per una gran escalinata.
Documentada des de l'any 994, l'església presideix amb contundència el nucli antic de Madremanya. D'estil romànic tardà i construïda pels volts de l'any 1300, consta d'una sola nau molt ampla, capçada per un absis semicircular. A l'interior hi han dues capelles laterals de volta apuntada i un cor, construït a la primera meitat del segle XVI, aguantat amb uns arcs ogivals que presenten una clau de volta amb la imatge de Sant Esteve.
A l'exterior destaquen unes imponents obres de fortificació, que alçaren amb murs espitllerats tot el perímetre de l'edifici i que transformaren l'antiga espadanya en un campanar de torre quadrada i teulada piramidal. També destaca un comunidor, igualment amb coberta piramidal. La façana és senzilla: la porta és rectangular, amb timpà i un arc apuntat, a sobre hi ha una finestra estreta d'arc rebaixat i, més amunt, sota el campanar, un matacà transformat més tard en rellotge. Antigament s'hi venerava la Verge de Madremanya, una talla del segle XIV avui conservada al Museu d'Art de Girona.
Aquesta magestuosa església la trobarem envoltada per cases que disposen d'elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.
Traspassar els dos portals de l'antiga muralla (ja sigui el portal oest, al carrer de Sant Esteve o el portal nord, a la plaça dels Quatre Vents) és endinsar-se en la història. Arreu podem admirar portals adovellats o amb llindes inscrites dels segles XVII i XVIII, finestrals amb elements gòtics o renaixentistes o cases de pedra que, en conjunt, respiren història pels quatre costats. Un indret, en definitiva, on val molt la pena perdre-s’hi una bona estona.
Bibliografia: www.madremanya.cat i wikipedia.org