La tardor començà ahir dimecres 22 de setembre a les 21 hores i 21 minuts hora
oficial. Aquesta
estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.
Aquest període predecessor de l'hivern i normalment caracteritzat per les pluges i pel bonic canvi de color de les fulles, s'inicia quan el centre del Sol (vist des de la Terra) creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Aquell jorn la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància s'anomena també equinocci de tardor.
D'altra banda, quan a l'hemisferi nord
comença la tardor, a l'hemisferi sud comença la primavera. Malauradament, l'inici de la tardor és l'època de l'any on la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A desgrat de moltes persones, el Sol surt pels matins
més d'un minut més tard que el dia anterior i, a més a més, a la tarda es pon més d'un
minut abans. Com a conseqüència d'això, a l'inici de la tardor, el temps que el Sol està per
sobre de l'horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia.
Eclipsis i fenòmens relacionats
El 19 de novembre es produirà un eclipsi parcial de Lluna visible a Amèrica,
Europa, Àsia i Austràlia. Les primeres fases de l'eclipsi seran visibles des del nostre país.
El 4 de desembre es produirà un eclipsi total de Sol que serà visible com a parcial a
l'Antàrtida i el sud d'Àfrica. La franja de totalitat es podrà observar des de l'Antàrtida.
Observació nocturna del cel a la tardor
En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com
són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les
observacions en dates properes a la lluna nova (6 d'octubre, 4 de novembre i 4 de
desembre) quan el cel és més fosc, excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
Lluna plena
La primera lluna plena de la tardor es produirà el 20 d'octubre. Les
següents es donaran 29 o 30 dies després. En aquesta tardor també hi haurà lluna plena el 19 de
novembre i el 19 de desembre.
Visibilitat dels planetes
Durant tota l'estació seran visibles al vespre Venus,
Júpiter i Saturn. A l'alba, Mercuri serà visible a l'octubre i novembre,
mentre que Mart es veurà a partir del mes de novembre.
Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les
pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors
important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es produeix cap al 8 d'octubre.
Una altra pluja de meteors de la tardor és la de les Leònides, amb un màxim cap al 17 de
novembre i ocasionalment arriba a ser molt intensa. No obstant això, la pluja més intensa de la tardor és la de les gemínides, el màxim te lloc al voltant del 14 de desembre.
Constel·lacions
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com
constel·lacions, Andròmeda i Pegàs centren l'atenció del cel de tardor. Ara
és el millor moment per observar la Galàxia d'Andròmeda (M31) en tota la seva
majestuositat. El triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i
Altair en l'Àguila, seguirà sent visible durant la primera part de les nits
tardor, tot i que gradualment a menor altura sobre l'horitzó oest.
Per l'est
veurem sorgir la constel·lació de Taure i més tard el caçador Orió, que arribarà a la seva
màxima esplendor durant les nits d'hivern. Al voltant de l'estrella Polar es
veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa.
Observacions amb prismàtics o petits telescopis
Amb grans prismàtics o un
petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu
de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere
nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer
nous accidents orogràfics.
Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova,
es poden intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió
(Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1).
Amb prismàtics també es poden veure les
llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada
que constitueix la Via Làctia.
Canvi d'hora
Com és habitual, l'horari d'estiu acabarà l'últim diumenge d'octubre. A les
3 de la matinada del diumenge 31 d'octubre caldrà endarrerir el
rellotge fins a les 2. Aquest dia tindrà oficialment una hora més.
A hores d'ara, el Parlament Europeu està debatent la possibilitat d'eliminar
els canvis d'hora. Encara no hi ha una decisió ferma, però és molt
possible que en un futur pròxim a la Unió Europea no es torni a canviar d'hora
a la primavera i la tardor.
