Un dels aprofitaments forestals que es realitzava antigament en el massís de les Gavarres era l'extracció de les soques de bruc (Erica arborea). Amb elles es creaven pipes de gran qualitat i també servien per a fer carbó que utilitzaven les cuines econòmiques, estufes, salamandres, etc. El vídeo de l'encapçalament ens mostra com es tracten les gruixudes soques de bruc en un taller de Jimena de la Frontera (Càdiz). En el vídeo de més avall es veu un artesà de l'Aragó fabricant una pipa de manera artesanal, amb fusta d'arrel d'olivera (amb la fusta de la soca de bruc seria el mateix).
L'obtenció de les soques de bruc era una feina que anava inclosa en la neteja de boscos, tot i que esporadicament i en èpoques de gran demanda es podia anar al bosc a fer exclusivament aquesta tasca. Per això s'utilitzava el dall, el magall, la destral petita i un xapo. Primerament es destapava la soca amb el dall i es mirava que fos ben arrodonida. Aleshores es tallava la brancada deixant la soca a punt per a ser descalçada. Amb el magall es descalçava la soca tallant les arrels i es feia palanca fins que aquesta quedava fora. Llavors les soques es van apilant a mida que es treuen. Aquesta feina es feia fins l'hora de dinar i havent dinat es polien les soques extretes. Per a realitzar aquesta feina s'utilitzava una destral petita amb el mànec curt i s'anava arrodonint la soca.
Per tal que no s'esquerdin cal enterrar-les, ja que el sol i l'aire les clivella de seguida, per això es fan rases amb el magall i el xapo. Al taller s'escalabornaven les soques, deixant-les a punt (quadrejades), i es bullien els escalaborns durant 10 hores. Tot i que alguns escalaborns es quedaven a Catalunya, molts acabaven exportats a Anglaterra, França o Alemanya on els tornejaven per convertir-los en pipes de fumar.
