Després d'una primera quinzena del mes de setembre marcada per la calor i per una absència total de precipitacions, podem afirmar que la segona quinzena ha entrat per la porta gran.
L'ensopiment meteorològic s'ha trencat de forma dràstica en les darreres hores, coincidint amb el pas d'un SCM (Sistema Convectiu de Mesoescala) que es formà al golf de València.
Durant la tarda d'aquest divendres 15 de setembre ja van començar a caure els primers ruixats coincidint amb l'arribada del SCM força desgastat, amb un total de 5,4 mm recollits al barri Vell de Palamós. Malgrat tot, les precipitacions s'intensificaren amb escreix durant la matinada d'aquest dissabte 16 de setembre, coincidint amb el pas d'una tempesta molt més activa per sobre nostre.
La forta intensitat de precipitació que hi hagué al llarg d'algunes estones, va fer que s'inundessin temporalment els carrers habituals situats a la part baixa de la vila palamosina, com per exemple la zona de Correus i l'Avinguda Onze de Setembre.
En total, entre els ruixats de la tarda del divendres i la forta tempesta de la matinada del dissabte, s'acumularen 53,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 47,8 mm a La Fosca, 45,9 mm al carrer Enric Vincke, 44,0 mm al Passeig del Mar, 42,4 mm al carrer Joan Vilar, 35,0 mm a l'escola La Vila, 33,0 mm al Port de Palamós, 31,4 mm al barri Vell de Palamós i 28,5 mm al paratge de la Pietat.
Què és un Sistema Convectiu de Mesoescala?
Es tracta d'un conjunt de tempestes que es poden agrupar i organitzar en estructures de dimensions espai-temporals més grans que una simple tempesta.
Els anomenats Sistemes Convectius de Mesoescala, SCM, són estructures tempestuoses de grans dimensions que poden causar greus danys en superfície, amb pluges torrencials, fortes ventades, fenòmens tornàdics i calamarsa o pedra.
Els Sistemes Convectius de Mesoescala poden afectar grans extensions de territori, amb cicles de vida que van més enllà d'una tempesta habitual i poden persistir en alguns casos més de 24 hores. A més, són una de les estructures més grans en extensió que es poden donar dins dels fenòmens categoritzats com de Mesoescala.
La Mesoescala és la part de meteorologia encarregada d'estudiar els sistemes de temps que són més petits que els de l'escala sinòptica (per exemple, borrasques, anticiclons, etc.) però que són més grans que els sistemes de microescala, com ara els dimoniets, bombolles tèrmiques d'aire, ratxes de vent, etc. De forma simple i aproximada, les dimensions espacials dels fenòmens de mesoescala van des d'uns pocs quilòmetres, a diversos centenars de quilòmetres de radi característic.
El cicle de vida pot anar des dels 30-40 minuts fins a un dia de durada, i fins i tot més. Aquests límits són orientatius i cal prendre'ls de forma "elàstica".
Dins dels fenòmens de mesoescala en tenim d'altres com les brises de mar-terra, muntanya-vall, les estructures tempestuoses ordinàries, les tempestes multicel·lulars, les supercèl·lules, les línies de turbonada i els més grans de tot, els Complexos Convectius de Mesoescala.
Els ciclons tropicals (huracans, tifons, etc.,) estan al límit superior d'aquesta classificació i dins de la Mesoescala. Alguns autors consideren aquestes darreres estructures en el límit dels fenòmens a estudiar dins de la Mesoescala. Els huracans i tifons més grans poden entrar en estructures d'escala sinòptica.
Mapa de llamps d'aquest dissabte 16 de setembre. Veiem l'abundant aparat elèctric que vàrem tenir.
Forta alteració marítima
A part d'un meravellós espectacle de llamps i trons acompanyats de pluja torrencial, l'arribada de la tempesta va anar precedida per una garbinada sobtada i per un empitjorament gairebé sorpresiu de l'estat de la mar.
Després dels ruixats que van caure la tarda del divendres, el vent del sud-oest va reforçar-se de manera vertiginosa durant del vespre.
La badia de Palamós es va veure afectada per una notable alteració de l'estat de la mar, fent perillosa la navegació de petites i mitjanes embarcacions.
Encara que la ventada no va durar gaires hores, aquesta va arribar a enregistrar una velociat mitjana de 35 km/h en el seu punt àlgid i una ratxa màxima de 68 km/h a La Fosca, 60 km/h al barri Vell de Palamós. Aquestes ratxes de vent són molt destacables, teninten compte que era vent de garbí.
D'altra banda, segons la boia de Puertos del Estado situada al davant del cap de Begur, hi havia un onatge significant d'1,76 m a les 22:00h del divendres i una alçada màxima de 2,5 m.
El temporal marítim i les fortes ratxes de vent es van emportar cap a la sorra i contra les roques vàries embarcacions que hi havien fondejades a Calella de Palafrugell i a Llafranc.
Podeu llegir els següents articles:
https://www.diaridegirona.cat/successos/2023/09/16/calella-palafrugell-tanca-cala-port-92178582.html
Informe del Servei Meteorològic de Catalunya
Entre el divendres 15 de setembre de 2023 i la matinada del dissabte 16 ha plogut arreu de Catalunya, de manera abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral. En canvi, s’han recollit quantitats inferiors als 20 mm a Ponent i al Pirineu i als 5 mm a la Val d’Aran, on la pluja ha estat més minsa.
La pluja va començar a mig matí a les Terres de l’Ebre i va anar progressant cap al nord, afectant tot el país durant la tarda. Es va restringir a l’extrem nord-est al vespre, fins a allunyar-se, si bé de matinada s’han repetit alguns xàfecs, especialment intensos a punts del Baix Empordà.
Fins a 120 mm a l’Ametlla de Mar
Destaquen els 120 mm de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), caiguts divendres al matí i migdia. Feia 4 anys que aquesta estació no registrava un dia tan plujós, des del 22 d’octubre de 2019 (134,5 mm).
Prop de 40 mm en 30 minuts
Els aiguats més intensos de l’episodi van caure ahir divendres al migdia a les Terres de l’Ebre i també durant la matinada de dissabte al Baix Empordà, en ambdós casos amb quantitats properes als 40 mm en 30 minuts, si bé les estacions de la XEMA no han arribat a superar aquest llindar.
Els registres de pluja més destacats en 30 minuts d’ahir divendres es van recollir al Baix Ebre (38,1 mm al PN dels Ports o 34,6 mm a l’Ametlla de Mar) i al Montsià (36,7 mm als Alfacs o 32,9 mm a Amposta). Pel que fa a la pluja màxima en 1 minut, es van assolir 2,7 mm a Amposta o 2,6 mm als Alfacs i un gran nombre d’estacions del litoral van mesurar entre 1 i 2 mm en 1 minut.
La tempesta de dissabte a la matinada ha estat especialment intensa a punts del Baix Empordà. A Castell d’Aro s’han recollit 54 mm en menys d’una hora, dels quals 39,6 mm en 30 minuts i 3,4 mm en 1 minut.
El dia més plujós a Catalunya de l’últim any i mig
No ha estat un episodi de pluja excepcional, ni de bon tros, però en el context de sequera en què ens trobem, feia un any i mig que al conjunt de Catalunya no es registrava un dia tan plujós com ahir divendres, quan de mitjana es van recollir més de 20 mm. Concretament, l’últim cop que va ploure tant al conjunt del país va ser el 12 de març de 2022, també amb la pluja concentrada prop de la costa, i màxims de 100 mm a punts de l’Empordà.
D’altra banda, va ser el dia més plujós des de l’any 2020 a diversos sectors del Vallès i del Baix Llobregat que ahir divendres van recollir més de 50 mm.
La pluja dels 6 últims mesos en un dia a punts del Garraf
La sequera que afecta bona part de Catalunya els últims mesos, i en alguns casos els últims 2 o 3 anys, és especialment intensa a punts del litoral i prelitoral com ara el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès o el Penedès, i molt especialment el Garraf. En aquesta última comarca, l’estació de Sitges – Port d’Aiguadolç havia recollit una quantitat excepcionalment baixa durant els últims 6 mesos (44 mm del 15 de març al 14 de setembre), gairebé la mateixa quantitat que els 43 mm d’ahir divendres.
Llamps concentrats prop de la costa
La pluja ha anat acompanyada de tempesta mar endins i prop de la costa, mentre que a l’interior l’activitat elèctrica ha estat menys destacada. Entre el divendres 15 i el dissabte 16 de setembre fins a les 11 del matí, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) ha registrat 12.594 llamps núvol-terra, dels quals 1.122 a Catalunya. Les comarques més afectades han estat el Baix Ebre (347 llamps), el Baix Empordà (144 llamps) i la Selva (102 llamps).
Un Sistema Convectiu de Mesoescala
La pluja que divendres va escombrar Catalunya de sud a nord anava associada a un Sistema Convectiu de Mesoescala que a primera hora del matí es va formar al golf de València i a mig matí va començar a afectar les Terres de l’Ebre, amb un diàmetre de més de 200 km. A mesura que la pluja es va anar fent més extensa també va perdre una mica d’intensitat.
El Sistema Convectiu de Mesoescala es va formar a la part davantera d’un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera, siguent el sistema nuvolós més destacat de tot el continent europeu.
Per veure l'informe complet accediu al següent enllaç:
