Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 6 de novembre del 2023

Europa s'omple d'aurores boreals

Sembla ser que darrerament les aurores boreals volen aparèixer en indrets inusuals, tal com va passar el passat 25 de setembre (vegeu article).

Aquest bonic espectacle de la naturalesa que, per norma general, se sol donar a països ubicats a latituds molt més septentrionals, com Suècia, Finlàndia o Islàndia, ha aparegut en altres països molt més meridionals. 

La nit de diumenge passat, nombrosos aficionats a l'astronomia i la fotografia de tot Europa han pogut captar en tota la seva esplendor llums d'aurores boreals, un fet molt poc freqüent al continent, des d'Irlanda fins a Eslovàquia, Polònia, Àustria, Hungria, Ucraïna, Alemanya, França, Itàlia o, fins i tot, a Espanya. No són pocs els que han recollit aquest esdeveniment a xarxes socials.

Una nit carregada d'aurores boreals vermelles per Europa per recordar

Les aurores boreals es formen al nostre cel a causa de les partícules carregades que emet el Sol, conegudes com a vent solar, que posteriorment xoquen contra l'atmosfera i el camp magnètic del planeta Terra i s'ionitzen alliberant energia en forma de llums. Aquestes partícules solen viatjar cap al nostre planeta després d'una tempesta solar; una explosió de radiació procedent de l'alliberament d'energia magnètica a la superfície del Sol, i triguen entre un dia i mig i dos dies a recórrer els 150 milions de quilòmetres que hi ha de distància entre el Sol i la Terra.

La nit del diumenge 5 de novembre s'han vist tantes aurores en llocs inusuals, que alguns astrònoms  ja l'han qualificat com una "nit boja d'aurores".

Tal com han recollit nombrosos testimonis des de diferents parts d'Europa, una forta tempesta geomagnètica de categoria G3, juntament amb unes condicions d'observació propícies, van permetre des de nombrosos indrets del continent veure aurores boreals amb una tonalitat vermellosa molt bonica.

A Espanya, per exemple, al voltant de les 22:00 h, després de fosquejar, el cel de Càceres (Extremadura) va adquirir un color ataronjat espectacular que va ser capturat pel jove astrofotògraf Javier Caldera al seu compte de X. Per descomptat, en països més cap al nord aquestes aurores boreals van cobrar més presència al cel, com es pot apreciar en fotografies fetes des d'Itàlia, França, Eslovàquia, Irlanda o Polònia.

Per sort, les tempestes solars i la seva energia despresa a les aurores boreals no són perjudicials per a l'ésser humà, per això són un esdeveniment visualment molt atractiu i segur. Malgrat tot, depenent de la seva energia alliberada, aquestes tempestes sí que poden afectar d'una manera o altra la tecnologia que fem servir diàriament, provocant interferències en radiocomunicacions d'ona curta i en els sistemes de GPS. A l'espai, per altra banda, són un dels fenòmens més violents, ja que poden perjudicar la salut dels nostres astronautes i fer malbé satèl·lits i altres sistemes en òrbita.

La tempesta solar més gran mai registrada al planeta va tenir lloc fa 14.300 anys i va afectar l'atmosfera durant diversos anys. Els experts creuen que es podria arribar a repetir, encara que no saben quan ni com passarà.