Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 19 d’agost del 2024

Les tempestes deixen fins a 100 mm a punts del Gironès després d'un mes de calor intensa

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’arribada d’un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera, amb formació d’una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA), provocà un important canvi de temps a Catalunya. Les tempestes foren extenses però irregulars entre el dimarts 13 i el dimecres 14 d’agost de 2024, amb una baixada notable de la temperatura.

L’aiguat més important va caure el dimecres 14 a la tarda a sectors del Gironès, amb quantitats properes als 100 mm a Cassà de la Selva, però pluja inapreciable a diversos sectors del país.

Acumulació de pluja molt irregular

L’estació de la XEMA de Cassà de la Selva, situada uns 4 km al sud-est de la població, va recollir 90,7 mm al llarg de la jornada de dimecres, dels quals 47,2 mm van caure en 30 min i 2,9 mm en 1 min. Va ser del dia més plujós d’aquesta estació des del 20 de gener de 2020 (129,4 mm), durant el temporal Glòria.

El dia abans, dimarts 13, les tempestes van deixar fins a 35,5 mm a Banyoles – Mata (Pla de l’Estany) i de 20 a 30 mm diversos sectors de Ponent, on es van observar importants pedregades.

Descàrregues elèctriques

El dimarts 13 i el dimecres 14 d’agost la pluja va anar acompanyada de tempesta a molts sectors de Catalunya. Dimarts al matí i migdia es van concentrar a les comarques de Ponent i a la tarda al nord-est, amb un total de 1.431 llamps núvol-terra a Catalunya registrats per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE), dels quals 168 al Pla de l’Estany, 147 a la Garrotxa o 128 al Segrià.

L’endemà dimecres la majoria de llamps van caure al mar, però també se’n van registrar a les comarques del litoral, prelitoral i punts de la Catalunya Central, amb 1.192 llamps núvol-terra sobre Catalunya, dels quals 197 a Osona, 172 a la Selva o 130 al Gironès.

Formació d’una DANA

L’episodi de precipitació fou provocat per l’arribada d’un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera que creuà la península Ibèrica d’oest a est. El solc va acabar formant una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) aproximadament sobre Catalunya. La corresponent circulació ciclònica feia que dimecres al vespre la precipitació arranqués de mar cap a terra a la Costa Brava, i en canvi a la Costa Daurada anés des del litoral cap a mar endins.

Canvi de massa d’aire

El pas del solc implicà un canvi de massa d’aire notable a Catalunya, després de setmanes de calor intensa. Els mapes següents mostren el canvi a nivells baixos gràcies a la topografia de 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) del dilluns 12 (esquerra) i del dijous 15 d’agost (dreta). Dilluns la temperatura a aquest nivell era d’uns 22 ºC a Catalunya (uns 5 ºC per sobre de la mitjana), mentre que dijous a la matinada era d’uns 12 ºC, en aquest cas 5 ºC per sota la mitjana.

Baixada acusada de la temperatura diürna

A banda del canvi de massa d’aire, els núvols i la pluja van accentuar la caiguda de la temperatura diürna. Si el dilluns 12 encara es van superar els 38 ºC a Ponent i van assolir els 40 ºC a Tremp i altres punts del Pallars Jussà, el dimarts 13 la baixada de la temperatura ja va ser molt notable a l’oest del país, amb màximes per sota dels 30 ºC i en alguns casos prop de 15 ºC inferiors a les de dilluns.

L’estació de la Seu d’Urgell – Bellestar (Alt Urgell), va passar dels 37,4 ºC de dilluns als 22,9 ºC de dimarts. En canvi, al litoral i prelitoral la temperatura va ser fins i tot més alta, de 30 a 35 ºC i fins a 36,3 ºC a la ciutat de Girona.

L’endemà, dimecres 14, la baixada de la temperatura es va fer més evident a l’est del país, si bé arran de costa la temperatura màxima encara va superar els 30 ºC i va arribar a 33 ºC a punts de l’Empordà.

La temperatura nocturna ha baixat sobretot la nit de dimecres a dijous, amb mínimes de 15 a 20 ºC a gran part del país i només per sobre dels 20 ºC a sectors de l’Alt Empordà, la conurbació barcelonina i el delta de l’Ebre.

4 setmanes de calor intensa i persistent al pic de l’estiu

La refrescada va arribar després de 4 setmanes de calor molt intensa i persistent, amb un pic de calor els dies 19 i 20 de juliol, una onada de calor considerable del 29 de juliol al 2 d’agost i aquesta última calorada del 9 al 12 d’agost.

Tots aquests episodis de calor intensa han coincidit amb la canícula, període que popularment s’allarga del 15 de juliol al 15 d’agost i sol coincidir amb els dies més calorosos de l’any.

Al llarg dels 30 dies que van del 15 de juliol al 13 d’agost, la temperatura mitjana a 850 hPa ha estat de 21,1 ºC. És el període de 30 dies consecutius més càlids de tota la sèrie (1997-2024), per sobre dels 20,8 ºC mesurats l’estiu del 2012 (del 26 de juliol al 24 d’agost) i els 20,6 ºC de l’estiu de 2019 (del 25 de juny al 24 de juliol).

Una de les primeres quinzenes d’agost més càlides

La refrescada de les últimes jornades ha suavitzat la temperatura mitjana de la primera quinzena d’agost, que de totes maneres se situarà entre les més càlides que s’han mesurat a Catalunya.

Segons dades del radiosondatge de Barcelona, la temperatura mitjana a 850 hPa de l’1 al 15 d’agost iguala els 20,6 ºC mesurats durant la primera quinzena d’agost de 2022. Anteriorment, la de l’estiu de 2003 també va ser excepcionalment càlida, amb 20,5 ºC. Són les tres primeres quinzenes d’agost més càlides de la sèrie (1997-2024) a aquest nivell de referència.

Segons dades de les sèries centenàries de l’Observatori Fabra i l’Observatori de l’Ebre, amb 110 i 119 anys de dades, respectivament, la primera quinzena d’agost del 2022 va ser més càlida que la d’enguany, i en el cas del Fabra encara ho va ser més la de l’agost de 2023. En canvi, a l’Observatori de l’Ebre la del 2003 no va superar la d’enguany, però sí que ho va fer la de l’agost de 2018.

Al conjunt de les estacions de la XEMA, la primera quinzena d’agost més càlida de les últimes dècades va ser la del 2003, tot i que la del 2022 va ser-ho a sectors de les Terres de l’Ebre i a punts de Ponent, mentre que la d’enguany serà la més càlida a punts de l’Empordà.

El tercer episodi de calor intensa de l’estiu

Després del pic de calor del 19-20 de juliol i de la important onada de calor del 29 de juliol al 2 d’agost, durant la qual l’Observatori Fabra de Barcelona va assolir els 40 ºC, entre el divendres 9 i el dilluns 12 d’agost vàrem tenir el tercer episodi de calor intensa de l’estiu.

Si bé no es van assolir rècords de calor, la temperatura màxima va superar lleugerament els 40 ºC a punts de les comarques de Ponent els dies 9, 10 i 12 d’agost, amb 40,8 ºC a Seròs (Segrià) el dissabte 10 com a valors més elevats de les estacions de la XEMA, que enguany ja ha mesurat 9 dies amb màximes de 40 ºC o més en algunes estacions de la xarxa. Al llarg de la calorada, 43 de 184 estacions de la XEMA van arribar a superar el llindar de perill per calor intensa.

La temperatura nocturna també fou molt alta, amb nits tòrrides (temperatura mínima per sobre dels 25 ºC) en alguns trams del litoral, sobretot al Barcelonès. L’estació de Barcelona – el Raval, on l’illa de calor urbana és especialment accentuada, ha mesurat 10 matinades consecutives per sobre dels 25 ºC, del 4 al 13 d’agost.

Rècord de la temperatura del mar a l’Estartit

El divendres 9 d’agost, l’observador de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit, Josep Pascual, va mesurar 27,7 ºC a 0,5 m de fondària. És la temperatura més alta mesurada en aquest punt al llarg de tota la sèrie (1970-2024), supera els 27,5 ºC del 4 d’agost de 2022 i se situa 4,4 ºC per sobre de la mitjana d’aquesta època de l’any del període 1998-2022.

Aquest rècord a la zona més propera a la superfície va estar afavorit per la persistència de la calor ambiental de les últimes setmanes, juntament amb vent poc destacable, una mar no massa moguda i la persistent insolació.

Per veure l'informe sencer podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/633482/les-tempestes-deixen-fins-a-100-mm-a-punts-del-girones-despres-d-un-mes-de-calor-intensa


dissabte, 17 d’agost del 2024

Espectacular Cumulonimbus arcus 14/08/2024

Cumulonimbus arcus entrant a la badia de Palamós el passat dimecres 14 d'agost a la tarda. Foto feta des de Platja d'Aro. Font: instagram projecte4estacions 

El passat dimecres 14 d'agost, es va trencar la ratxa seca i càlida que veníem suportant aquest mes d'agost. L’arribada d'un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera, amb formació d’una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA), va generar um destacat canvi d'escenari meteorològic.
Talment com si haguéssim reculat en el temps, les tempestes típiques que solien aparèixer anys enrera pels voltants del 15 d'agost van reaparèixer.

L'acusada inestabilitat atmosfèrica, fruït de l'elevada temperatura que presenta l'aigua del mar i la presència de la DANA sobre el Mediterrani occidental, va formar una línia de tempestes que viatjà de mar cap a terra.
L'espectacle nuvolós es va fer ben present sobre la badia de Palamós, en forma d'un magnífic Cumulonimbus arcus. 

Aquest núvol està associat amb les tempestes elèctriques i sol ser dels més estudiats pels meteoròlegs i aficionats a la meteorologia, caçadors de tempestes, entre d'altres.

Hi ha dos tipus d’arcus. El roll cloud o núvol en forma de rotllo i el shelf cloud o núvol prestatge com aquest.

El núvol prestatge és un núvol arcus baix, horitzontal i en forma de falca. Està unit a la base del núvol principal, que sol ser un cumulonimbus, però podria formar-se en qualsevol tipus de núvols convectius. El moviment del núvol sovint es pot veure a la part davantera on tenim l'aire ascendent, mentre que el costat inferior sovint apareix turbulent i esquinçat pel vent.
L'aire fresc del corrent descendent d'un núvol de tempesta s'estén per la superfície de la terra, amb la vora d'atac anomenada front de ràfega. A mesura que l'aire més fred baixa, s'eleva l'aire humit i càlid i la seva aigua en forma de vapor es condensa, creant un núvol que sovint gira seguint els diferents vents.

Així mateix, malgrat l'espectacularitat del fenomen, a la nostra vila "només" van acumular-se 17,0 mm a La Fosca o 12,4 mm al barri Vell de Palamós. El fet que no s'acumulessin més litres, fou degut a la presència d'aire sec de tramuntana en superfície i al ràpid desplaçament que presentava la tempesta. Per sort, però, l'episodi plujós tan sols acabava de començar. Gràcies a les quatre gotes del dijous, el fort ruixat que va caure el divendres al matí que deixà 11,0 mm en poca estona, més la tempesta fluixa d'aquesta nit de dissabte, en quatre dies ja s'han acumulat 28,6 mm al barri Vell de Palamós i 33,6 a La Fosca.
A part de la pluja, el canvi de temps també va portar un cert refrescament. Per fi es va baixar per sota de la barrera del 20 ºC, amb 19,1 ºC de mínima a La Fosca i 19,6 ºC al barri Vell de Palamós.


Cumulonimbus arcus vist sobre la badia de Palamós i també des de Llafranc el passat dimecres 14 d'agost a la tarda. Font: instagram projecte4estacions 

   
Vídeos en format time-lapse del Cumulonimbus arcus. Font: instagram projecte4estacions
Arribada del Cumulonimbs arcus de mar cap a terra.
Mapa de llamps del dimecres 14 d'agost.
Mapa de temperatura a 500 hPa on s'aprecia un solc d'aire fred en alçada i la formació d'una DANA

dilluns, 12 d’agost del 2024

Juliol càlid i majoritàriament sec a Catalunya


Segons l'últim informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juliol ha estat termomètricament càlid, especialment sectors de Ponent i parts més elevades del Pirineu.

Si bé la distribució de la precipitació ha estat irregular, el juliol ha estat sec, o molt sec, sobretot prelitoral Nord, altiplà Central i punts de la plana de Lleida. Plujós a la serra de l’Albera, extrem sud, vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central.

Meteorològicament, el mes de juliol ha començat, igual que el mes de juliol passat, amb una circulació zonal (corrent de l’oest a les capes mitjanes de la troposfera) molt pertorbada amb contínues ondulacions que han afavorit els pas de sistemes frontals molts despenjats del corrent general i acompanyats d’aire fred en altura (aproximadament a 5.500 metres). L’aire fred en altura, conjuntament amb una temperatura més alta en superfície, han estimulat la formació de fenòmens meteorològics violents. A partir del dia 10, la presència persistent d’una falca anticiclònica ha produït un progressiu augment de la temperatura. Durant els darrers dies del mes, la forta insolació, la subsidència anticiclònica i el vent de garbí i/o ponent reescalfat i sec han provocat una temperatura molt alta tot el territori.

Precipitació els dies 30 de juny i 1 de juliol

El mes de juliol va començar tal com va acabar el de juny: pas d’un sistema frontal que va regar gran part del país. Les quantitats més importants entre el dia 30 juny fins al migdia del dia 1 de juliol, per sobre dels 30 mm, es van mesurar especialment al sud i Ponent. Cal remarcar els 63,9 mm de l’Aldea (el Baix Ebre), els 59,3 mm de Santa Bàrbara (Montsià) o els 39,1 mm a Vallfogona de Balaguer (la Noguera). De totes les maneres, cal assenyalar també els 47,8 mm a la Quar (el Berguedà), al Prepirineu oriental.

Precipitació del dia 5 al 7 de juliol

L’episodi de precipitació més destacat del mes es va registrar entre els dies 5 i 7 de juliol, quan un front fred va creuar Catalunya provocant tempestes fortes, especialment a la depressió Central, i acumulacions abundants de precipitació al vessant sud del Pirineu amb registres per sobre dels 60 mm. A l’Alta Ribagorça, Boí (2.535 m) va mesurar 112,6 mm i el Pont de Suert 81,6 mm. Al Pallars Sobirà, Espot (2.519 m) va recollir 65,2 mm.

Però el fet més destacat de l’episodi es va produir durant la tarda del 6 de juliol del 2024, quan una estructura convectiva va creuar la comarca del Segrià produint fortes ratxes de vent, xàfecs localment forts i pedra. Segons el treball de camp efectuat pel Servei Meteorològic de Catalunya, es conclou que entre les 15:19 h i les 15:44 h TU del 6 de juliol es va produir un esclafit d’intensitat IF 1,5 (180 km/h ± 20%) segons l’escala internacional de Fujita. L’àrea afectada abasta part dels municipis de Soses, Torres de Segre, Alcarràs i Lleida (el Segrià), si bé danys registrats a altres municipis limítrofs també van poder estar associats al mateix fenomen.

Calor dels dies 18 al 20 de juliol

Fruit de la irrupció d’una massa d’aire càlid saharià, l’ascens de la temperatura que es va iniciar el dia 18 de juliol de 2024 va culminar amb el pic de calor entre els dies 19 i 20, quan la temperatura màxima va superar els 40 °C a sectors de les comarques de ponent i a punts del Priorat i Terres de l’Ebre, mentre que al litoral es van superar els 30 °C i a la resta del país els termòmetres van enfilar-se majoritàriament per sobre dels 35 °C.

Més enllà dels registres per sobre dels 40 °C, la temperatura màxima va superar el llindar de perill per calor intensa a 24 de les 185 estacions de la XEMA, situades a Ponent, a l’Empordà i a sectors del Priorat i a punts de les Terres de l’Ebre.

Malgrat les xifres assolides, no es van registrar rècords de temperatura màxima a cap de les estacions, a excepció de l’estació de Portbou (Alt Empordà), on es va superar la temperatura màxima en un mes de juliol, amb 37,4 °C enregistrats dissabte 20, superant els 36,5 °C del 27 de juliol de 2006.

Quant al llindar de perill per calor nocturna, el dia 18 es va superar a 47 de les 185 estacions de la XEMA, situades arreu de Catalunya, tret del litoral i prelitoral. El dia 20, a 23 estacions i la matinada del dia 21 encara a 15 estacions de la XEMA.

A banda, cal esmentar el rècord absolut de temperatura mínima més alta produït en aquest episodi de calor a l’estació de la XOM de Puigcerdà (Cerdanya) amb més de 30 anys de dades, on es van enregistrar 19,5 °C la matinada de divendres, superant els 19 °C del 18 de juliol de 2005.

Onada de calor del 28 al 31 de juliol

La presència persistent d’una falca anticiclònica va provocar durant els darrers dies del mes un augment de la temperatura, fruit d’una combinació de la forta insolació, la subsidència i el vent de garbí i/o ponent reescalfat i sec.

En general, no s'han registrat rècords de calor a Catalunya, ja que sense anar més lluny l'any 2023 hi va haver alguns dies encara més calorosos tant al juliol com a l'agost.

De totes les maneres, l'Observatori Fabra de Barcelona el dia 29 va registrar 40,0 °C de temperatura màxima. És el nou rècord absolut de la seva sèrie ininterrompuda de 110 anys de dades, 0,2 °C per sobre dels 39,8 °C del 06/07/1982.

El dia 31 la temperatura va ser excepcionalment alta a l'Empordà, Pla de l'Estany i zones pròximes, amb màximes entre 40 i 43 ºC i fins a 43,2 ºC a Cabanes (Alt Empordà). A l'interior de la comarca encara va fer més calor el 18 de juliol de 2023 (fins a 45 ºC), però a 3 de les 117 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, situades prop del litoral, van mesurar la màxima més alta de tota la seva sèrie: Torroella de Fluvià, la Tallada d’Empordà i Sant Pere Pescador. També es van superar els 40 ºC a amplis sectors de l'interior i a punts del Vallès.

Tot i l'absència de rècords, al conjunt de Catalunya els dies 29, 30 i 31 de juliol van tenir la temperatura mitjana més alta de, com a mínim, els darrers 20 anys.

Quant a les superacions del llindar de perill per calor nocturna, a 59 de les 185 estacions de la XEMA van superar-la, destacant les 24 estacions el dia 30 i les 29 del dia 31, repartides per tot el territori.

Juliol termomètricament càlid

El juliol ha estat termomètricament càlid, especialment a l’Altiplà Central i parts més elevades del Pirineu.

Si bé els valors termomètrics dels primers dies del mes van estar per sota de la mitjana climàtica en relació amb les pertorbacions que van creuar el principat, a partir del dia 10 la situació va canviar fruit de l’estabilització de l’atmosfera per la presència persistent d’una falca anticiclònica.

Distribució irregular de la precipitació a Catalunya

Si bé la distribució de la precipitació ha estat irregular, el juliol ha estat sec o molt sec, sobretot al prelitoral Nord, l’altiplà Central i punts de la plana de Lleida. Plujós a la serra de l’Albera, extrem sud, vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central.

Cal recordar que el mes de juliol és, climàticament, el més sec de l’any i les anomalies observades a l’extrem sud i punts de la Catalunya Central s’han de contextualitzar amb una mitjana climàtica que a molts punts no passen dels 10 mm. El comportament anòmal de la circulació atmosfèrica amb diverses DANA despenjades del corrent general durant els primers dies del mes, amb tempestes fortes i descarregant precipitació en poca estona el dia 1, explica aquestes anomalies disparades.

Irradiació solar normal

La irradiació solar global ha estat normal a gran part de Catalunya a excepció d’àrees del Pirineu i la plana interior gironina on ha estat una mica per sobre de la mitjana climàtica i punts de la depressió Central i litoral Sud on ha estat per sota d’aquesta.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/631262/juliol-calid-i-majoritariament-sec-a-catalunya

divendres, 9 d’agost del 2024

Mammatus (02/08/2024)


Durant la tarda/vespre del passat divendres 2 d'agost s'observaren mammatus sobre el massís de les Gavarres.
Les fotos captades des de Romanyà de la Selva, ens mostren aquests curiosos núvols de formes capritxoses que penjaven de la base d'una enclusa de tempesta.
Un mammatus és un terme meteorològic aplicat a un patró de cèl·lula que amuntega masses de núvols a la base, desenvolupant cúmuls o cumulonimbus, i, també en altocúmuls, altoestrats, estratocúmuls, i fins i tot cirrus. El seu color és normalment gris blavós, el mateix que el del núvol hoste, però il·luminat directament pel sol. 
N'hi ha que poden tenir una coloració de vermellosa cap a daurada. Els mammatus poden persistir des de minuts a hores, difuminant-se i desapareixent en aquest temps.

Teòricament no són núvols, sinó certes formacions que apareixen a la base d'altres núvols, normalment cumulonimbus, just per sota de la seva enclusa. Es formen quan l'aire fred baixa i s'uneix a l'aire càlid ascendent, marcant el límit entre un aire fresc i estable i un altre de més inestable i càlid.

Els mammatus només es presenten on hi ha fenòmens d'oclusió, quan el núvol de tempesta queda aïllat en altura, sense corrents ascendents ni descendents importants, per la qual cosa la caiguda de gotes d'aigua es veu impedida pel aire extremadament sec i càlid que puja lleugerament fins a certa altura impedint la formació de pluja. Aquest procés pot desencadenar un fenomen de pluja feble que no arriba a la superfície terrestre. Els mammatus poden estar més de 35 km fora d'una tempesta. L'atmosfera s'acompanya amb humitat i inestabilitat mitjana i alta, i per sota una capa baixa molt seca. Un corrent ascendent, encara que molt feble, ha de passar, modelant les típiques formes de mammatus (mames).

Aquestes formacions van ser descrites, el 1894, per William Clement Ley.







dijous, 8 d’agost del 2024

Dades rellevants del passat mes de juny a Palamós

 

Bassals causats per la pluja que caigué al Pla de Sant Joan entre l'11 i el 13 de juny. Foto del dijous 13 de juny. Termomètricament parlant, el passat mes de juny fou normal o lleugerament fresc, amb una temperatura mitjana de 20,6 ºC, quan la mitjana climàtica és de 20,7 ºC. Pel que fa a les precipitacions, el sisè mes de l'any va ser més sec del normal. Només van recollir-se 23,0 mm, quan la mitjana climàtica és de 38,6 mm.


Temperatura màxima absoluta: 27,1 ºC, el dia 28. 

Temperatura mínima absoluta: 11,9 ºC, el dia 13. 

Temperatura mitjana mensual: 20,6 ºC (mitjana climàtica 20,7 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 23,3 ºC (mitjana climàtica 25,4 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 17,9 ºC (mitjana climàtica 15,9 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 19,8 ºC, el dia 11. 

Temperatura mínima més alta: 21,7 ºC, el dia 26. 

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20ºC o més): 4 nits.

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, el dia 18. 

Humitat relativa mínima absoluta: 38 %, el dia 24. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1020 hPa, els dies 13 i 21. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1003 hPa, el dia 9. 

Ratxa màxima de vent: 52 km/h SSO, el dia 6. 

Dies de precipitació apreciable (10 dies). També hi pot haver rosada: el dia 3 (0,2 mm), el dia 4 (0,2 mm), el dia 9 (0,2 mm), el dia 11 (4,4 mm), el dia 12 (10,4 mm), el dia 13 (0,2 mm), el dia 19 (0,2 mm), el dia 20 (6,2 mm), el dia 22 (0,8 mm) i el dia 29 (0,2 mm).

Precipitació total: 23,0 mm (mitjana climàtica 38,6 mm) 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al barri Vell de Palamós (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

divendres, 2 d’agost del 2024

Balanç de la primera onada de calor de l'estiu 2024 a Catalunya

 

Els mapes anteriors mostren les topografies de 500 hPa (prop de 6.000 m d’altitud, a l’esquerra) i 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud, a la dreta) del dimecres 31 de juliol al migdia, amb la gran dorsal i la massa d’aire càlid a nivells baixos abraçant el sud-oest del continent europeu. El cel serè d’aquests dies ha afavorit que la temperatura diürna pugés fins a valors tan elevats.

• De dilluns a dijous la màxima ha superat els 40 ºC a diversos sectors del país i dimecres va arribar a 43 ºC a l’Alt Empordà

• 40,0 ºC a l’Observatori Fabra de Barcelona, nou rècord absolut dels seus 110 anys de dades, 0,2 ºC per sobre dels 39,8 ºC del 06/07/1982

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el Principat ha viscut una onada de calor intensa i general entre el dilluns 29 de juliol i el divendres 2 d’agost de 2024. La temperatura màxima ha superat els 40 ºC a diversos sectors de l’interior, però també del prelitoral i fins i tot a punts de la Costa Brava el dimecres 31. Va ser el dia de calor més intensa a bona part del país, sobretot a les comarques del nord-est, amb màximes de 41 a 43 ºC a l’Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa.

Fins ara han estat els dies més calorosos del que portem d’estiu, però malgrat el rècord de la sèrie centenària de l’Observatori Fabra de Barcelona, al conjunt de Catalunya no ha estat una onada de calor tan intensa com la de finals d’agost de l’any passat, ni tampoc s’han registrat màximes tan extremes com durant l’històric pic de calor del 18 de juliol també de l’any passat.

Situació típica d’onada de calor

La calorada ha estat provocada per una marcada dorsal anticiclònica a nivells mitjans de la troposfera, acompanyada d’una massa d’aire càlid que ha afectat de ple la península Ibèrica, amb 25 ºC a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) sobre Catalunya, uns 7 ºC per sobre dels valors normals en plena canícula.

Fins a 43 ºC de temperatura màxima a l’Empordà

La temperatura més alta de l’episodi no s’ha registrat als indrets típicament més calorosos del país (comarques de Ponent i vall de l’Ebre), sinó a l’extrem nord-est. El vent de garbí que hi va bufar el dimecres 31 va impedir l’efecte moderador de la marinada, fet que va permetre que la temperatura fregués els 40 ºC arran de mar i assolís als 43 ºC a punts de l’interior de l’Alt Empordà. Són aproximadament els mateixos indrets que el 18 de juliol de l’any passat van mesurar 45 ºC, temperatura fins aleshores inèdita a Catalunya, en una situació semblant però encara més càlida.

40 ºC, nou rècord a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra

Malgrat que al llarg de la setmana s’han mesurat ben pocs rècords, un d’ells s’ha produït a una de les sèries centenàries que hi ha a Catalunya, l’Observatori Fabra de Barcelona, amb 110 anys de dades ininterrompudes. Els 40,0 ºC del dimarts 30 de juliol superen en 0,2 ºC els 39,8 ºC mesurats el 6 de juliol del 1982, fa 42 anys.

Entre el dimarts 30 i el dimecres 31 de juliol, 4 de les 147 estacions de la XEMA i de la XOM amb més de 20 anys de dades han igualat o superat la temperatura màxima absoluta de tota la seva sèrie. Són l’Observatori Fabra i tres estacions del litoral empordanès.

El dimarts 30 de juliol la temperatura va ser especialment alta al Vallès i al pla de Bages, amb 41,6 ºC a Castellbisbal (Vallès Occidental) o 41,5 ºC a Sant Salvador de Guardiola (Bages).

El dimecres 31 destaca sobretot l’extrem nord-est, amb màximes de 40 a 43 ºC a l’Empordà, Pla de l’Estany i extrem est de la Garrotxa. L’estació de Cabanes (Alt Empordà) va assolir 43,2 ºC, valor màxim de l’episodi a Catalunya.

4 dies consecutius amb 40 ºC de màxima

La persistència de la calor ha implicat que diverses estacions de l’interior hagin registrat 40 ºC de màxima durant 3 dies consecutius, i fins i tot 4 dies consecutius a punts del Pallars Jussà i del Segrià.

En el context actual d’escalfament, l’ocurrència d’episodis de calor que impliquen màximes per sobre dels 40 ºC ha anat clarament en augment a Catalunya. La dècada passada encara es van observar alguns estius sense valors de 40 ºC a les estacions de la XEMA (anys 2010, 2013 i 2014), mentre que l’any 2022 es van superar 14 dies, el 2023 12 dies i enguany ja portem 6 dies.

Superació generalitzada dels llindars de perill de calor intensa

Més enllà dels registres per sobre dels 40 ºC i dels rècords, al llarg de l’episodi la temperatura màxima ha superat el llindar de perill per calor intensa almenys un dia a la gran majoria d’estacions de la XEMA (159 de 185 estacions) i ha arribat a 4 dies a sectors del nord-est, del Vallès i de Ponent, els sectors on l’onada de calor ha estat més intensa.

En canvi, estacions de la vall de l’Ebre, del Priorat i la Conca de Barberà, així com punts aïllats del Pirineu i Prepirineu, no han arribat a superar el llindar. En aquests indrets la calorada no es pot qualificar d’onada de calor.

Mínimes per sobre dels 25 ºC

Al llarg de l’onada de calor el cel ha estat majoritàriament serè durant la nit, fet que en general ha permès un cert refrescament, però la temperatura nocturna s’ha mantingut notablement alta a sectors del litoral, sobretot a la ciutat de Barcelona i zones altes del prelitoral, amb mínimes al voltant dels 25 ºC.

Entre els dies 31 de juliol i 1 d’agost, 3 de les 117 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades han mesurat la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie, mesurada de 0 a 24 h UTC.

Primera onada de calor de l’estiu

Després d’un mes de juny amb alts i baixos de temperatura i d’una primera setmana de juliol força fresca, s’han succeït episodis de calor que entre el 19 i el 20 de juliol ja van provocar la superació dels 40 ºC en alguns sectors de Catalunya.

Al llarg d’aquesta onada de calor, la temperatura a 850 hPa s’ha situat entre els 20 i els 25 ºC des del 27 de juliol i avui 2 d’agost, amb un valor màxim de 25,8 ºC la matinada de l’1 d’agost. És un valor que queda lluny del rècord de la sèrie (29,4 ºC el 12 de juliol de 2023), però la persistència de la massa d’aire càlid, la forta insolació i el règim de vents han provocat la calor tan intensa en superfície.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/631742/balanc-de-la-primera-onada-de-calor-de-l-estiu-2024-a-catalunya