Segons l'últim informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juliol ha estat termomètricament càlid, especialment sectors de Ponent i parts més elevades del Pirineu.
Si bé la distribució de la precipitació ha estat irregular, el juliol ha estat sec, o molt sec, sobretot prelitoral Nord, altiplà Central i punts de la plana de Lleida. Plujós a la serra de l’Albera, extrem sud, vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central.
Meteorològicament, el mes de juliol ha començat, igual que el mes de juliol passat, amb una circulació zonal (corrent de l’oest a les capes mitjanes de la troposfera) molt pertorbada amb contínues ondulacions que han afavorit els pas de sistemes frontals molts despenjats del corrent general i acompanyats d’aire fred en altura (aproximadament a 5.500 metres). L’aire fred en altura, conjuntament amb una temperatura més alta en superfície, han estimulat la formació de fenòmens meteorològics violents. A partir del dia 10, la presència persistent d’una falca anticiclònica ha produït un progressiu augment de la temperatura. Durant els darrers dies del mes, la forta insolació, la subsidència anticiclònica i el vent de garbí i/o ponent reescalfat i sec han provocat una temperatura molt alta tot el territori.
Precipitació els dies 30 de juny i 1 de juliol
El mes de juliol va començar tal com va acabar el de juny: pas d’un sistema frontal que va regar gran part del país. Les quantitats més importants entre el dia 30 juny fins al migdia del dia 1 de juliol, per sobre dels 30 mm, es van mesurar especialment al sud i Ponent. Cal remarcar els 63,9 mm de l’Aldea (el Baix Ebre), els 59,3 mm de Santa Bàrbara (Montsià) o els 39,1 mm a Vallfogona de Balaguer (la Noguera). De totes les maneres, cal assenyalar també els 47,8 mm a la Quar (el Berguedà), al Prepirineu oriental.
Precipitació del dia 5 al 7 de juliol
L’episodi de precipitació més destacat del mes es va registrar entre els dies 5 i 7 de juliol, quan un front fred va creuar Catalunya provocant tempestes fortes, especialment a la depressió Central, i acumulacions abundants de precipitació al vessant sud del Pirineu amb registres per sobre dels 60 mm. A l’Alta Ribagorça, Boí (2.535 m) va mesurar 112,6 mm i el Pont de Suert 81,6 mm. Al Pallars Sobirà, Espot (2.519 m) va recollir 65,2 mm.
Però el fet més destacat de l’episodi es va produir durant la tarda del 6 de juliol del 2024, quan una estructura convectiva va creuar la comarca del Segrià produint fortes ratxes de vent, xàfecs localment forts i pedra. Segons el treball de camp efectuat pel Servei Meteorològic de Catalunya, es conclou que entre les 15:19 h i les 15:44 h TU del 6 de juliol es va produir un esclafit d’intensitat IF 1,5 (180 km/h ± 20%) segons l’escala internacional de Fujita. L’àrea afectada abasta part dels municipis de Soses, Torres de Segre, Alcarràs i Lleida (el Segrià), si bé danys registrats a altres municipis limítrofs també van poder estar associats al mateix fenomen.
Calor dels dies 18 al 20 de juliol
Fruit de la irrupció d’una massa d’aire càlid saharià, l’ascens de la temperatura que es va iniciar el dia 18 de juliol de 2024 va culminar amb el pic de calor entre els dies 19 i 20, quan la temperatura màxima va superar els 40 °C a sectors de les comarques de ponent i a punts del Priorat i Terres de l’Ebre, mentre que al litoral es van superar els 30 °C i a la resta del país els termòmetres van enfilar-se majoritàriament per sobre dels 35 °C.
Més enllà dels registres per sobre dels 40 °C, la temperatura màxima va superar el llindar de perill per calor intensa a 24 de les 185 estacions de la XEMA, situades a Ponent, a l’Empordà i a sectors del Priorat i a punts de les Terres de l’Ebre.
Malgrat les xifres assolides, no es van registrar rècords de temperatura màxima a cap de les estacions, a excepció de l’estació de Portbou (Alt Empordà), on es va superar la temperatura màxima en un mes de juliol, amb 37,4 °C enregistrats dissabte 20, superant els 36,5 °C del 27 de juliol de 2006.
Quant al llindar de perill per calor nocturna, el dia 18 es va superar a 47 de les 185 estacions de la XEMA, situades arreu de Catalunya, tret del litoral i prelitoral. El dia 20, a 23 estacions i la matinada del dia 21 encara a 15 estacions de la XEMA.
A banda, cal esmentar el rècord absolut de temperatura mínima més alta produït en aquest episodi de calor a l’estació de la XOM de Puigcerdà (Cerdanya) amb més de 30 anys de dades, on es van enregistrar 19,5 °C la matinada de divendres, superant els 19 °C del 18 de juliol de 2005.
Onada de calor del 28 al 31 de juliol
La presència persistent d’una falca anticiclònica va provocar durant els darrers dies del mes un augment de la temperatura, fruit d’una combinació de la forta insolació, la subsidència i el vent de garbí i/o ponent reescalfat i sec.
En general, no s'han registrat rècords de calor a Catalunya, ja que sense anar més lluny l'any 2023 hi va haver alguns dies encara més calorosos tant al juliol com a l'agost.
De totes les maneres, l'Observatori Fabra de Barcelona el dia 29 va registrar 40,0 °C de temperatura màxima. És el nou rècord absolut de la seva sèrie ininterrompuda de 110 anys de dades, 0,2 °C per sobre dels 39,8 °C del 06/07/1982.
El dia 31 la temperatura va ser excepcionalment alta a l'Empordà, Pla de l'Estany i zones pròximes, amb màximes entre 40 i 43 ºC i fins a 43,2 ºC a Cabanes (Alt Empordà). A l'interior de la comarca encara va fer més calor el 18 de juliol de 2023 (fins a 45 ºC), però a 3 de les 117 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, situades prop del litoral, van mesurar la màxima més alta de tota la seva sèrie: Torroella de Fluvià, la Tallada d’Empordà i Sant Pere Pescador. També es van superar els 40 ºC a amplis sectors de l'interior i a punts del Vallès.
Tot i l'absència de rècords, al conjunt de Catalunya els dies 29, 30 i 31 de juliol van tenir la temperatura mitjana més alta de, com a mínim, els darrers 20 anys.
Quant a les superacions del llindar de perill per calor nocturna, a 59 de les 185 estacions de la XEMA van superar-la, destacant les 24 estacions el dia 30 i les 29 del dia 31, repartides per tot el territori.
Juliol termomètricament càlid
El juliol ha estat termomètricament càlid, especialment a l’Altiplà Central i parts més elevades del Pirineu.
Si bé els valors termomètrics dels primers dies del mes van estar per sota de la mitjana climàtica en relació amb les pertorbacions que van creuar el principat, a partir del dia 10 la situació va canviar fruit de l’estabilització de l’atmosfera per la presència persistent d’una falca anticiclònica.
Distribució irregular de la precipitació a Catalunya
Si bé la distribució de la precipitació ha estat irregular, el juliol ha estat sec o molt sec, sobretot al prelitoral Nord, l’altiplà Central i punts de la plana de Lleida. Plujós a la serra de l’Albera, extrem sud, vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central.
Cal recordar que el mes de juliol és, climàticament, el més sec de l’any i les anomalies observades a l’extrem sud i punts de la Catalunya Central s’han de contextualitzar amb una mitjana climàtica que a molts punts no passen dels 10 mm. El comportament anòmal de la circulació atmosfèrica amb diverses DANA despenjades del corrent general durant els primers dies del mes, amb tempestes fortes i descarregant precipitació en poca estona el dia 1, explica aquestes anomalies disparades.
Irradiació solar normal
La irradiació solar global ha estat normal a gran part de Catalunya a excepció d’àrees del Pirineu i la plana interior gironina on ha estat una mica per sobre de la mitjana climàtica i punts de la depressió Central i litoral Sud on ha estat per sota d’aquesta.
Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/631262/juliol-calid-i-majoritariament-sec-a-catalunya