Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 9 d’agost del 2024

Mammatus (02/08/2024)


Durant la tarda/vespre del passat divendres 2 d'agost s'observaren mammatus sobre el massís de les Gavarres.
Les fotos captades des de Romanyà de la Selva, ens mostren aquests curiosos núvols de formes capritxoses que penjaven de la base d'una enclusa de tempesta.
Un mammatus és un terme meteorològic aplicat a un patró de cèl·lula que amuntega masses de núvols a la base, desenvolupant cúmuls o cumulonimbus, i, també en altocúmuls, altoestrats, estratocúmuls, i fins i tot cirrus. El seu color és normalment gris blavós, el mateix que el del núvol hoste, però il·luminat directament pel sol. 
N'hi ha que poden tenir una coloració de vermellosa cap a daurada. Els mammatus poden persistir des de minuts a hores, difuminant-se i desapareixent en aquest temps.

Teòricament no són núvols, sinó certes formacions que apareixen a la base d'altres núvols, normalment cumulonimbus, just per sota de la seva enclusa. Es formen quan l'aire fred baixa i s'uneix a l'aire càlid ascendent, marcant el límit entre un aire fresc i estable i un altre de més inestable i càlid.

Els mammatus només es presenten on hi ha fenòmens d'oclusió, quan el núvol de tempesta queda aïllat en altura, sense corrents ascendents ni descendents importants, per la qual cosa la caiguda de gotes d'aigua es veu impedida pel aire extremadament sec i càlid que puja lleugerament fins a certa altura impedint la formació de pluja. Aquest procés pot desencadenar un fenomen de pluja feble que no arriba a la superfície terrestre. Els mammatus poden estar més de 35 km fora d'una tempesta. L'atmosfera s'acompanya amb humitat i inestabilitat mitjana i alta, i per sota una capa baixa molt seca. Un corrent ascendent, encara que molt feble, ha de passar, modelant les típiques formes de mammatus (mames).

Aquestes formacions van ser descrites, el 1894, per William Clement Ley.