Imatge d'aigües baixes, captada uns dies abans del temporal de Sant Esteve.
Aquest any, un fenomen que s'ha fet car de veure, ha estat el de les "minves de gener".
El fenomen es sol produir en dates hivernals, per l'establiment d'un potent anticicló sobre les aigües del Mediterrani, el qual, degut a la seva elevada pressió atmosfèrica, fa baixar el nivell del mar i ens dóna uns dies de bonança a la costa. Aquest fet el va saber plasmar molt bé el gran poeta Joan Maragall al següent poema:
LES MINVES DEL GENER
Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna
