Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 7 de novembre de 2014

Abraçada de trombes marines

Espectacular i bonica imatge de dues trombes marines que es van creuar el passat dimarts a Itàlia.


La mateixa entrada d'aire fred que acompanyà la pertorbació del passat dimarts 4 de novembre, ahir dijous va fer crèixer potents tempestes al mar Lígur, a Itàlia.
Al voltant de les onze del matí, van aparèixer diverses trombes marines penjant de grans nuclis tempestuosos. Fins aquí no hi ha res que no sigui relativament habitual al Mediterrani, sinó fos pel curiós i bonic espectacle que deixaren dues trombes marines abraçades en una espectacular ball.

Al nostre país, com  ja s'ha vist en anteriors ocasions, les trombes marines són un fenomen que també sol donar-se cada any en vàries ocasions. Sense anar més lluny, el passat dilluns se'n va veure una des de la costa de Blanes, però fou d'escassa duració.





Així mateix, la pertorbació d'aquesta setmana, quan arribà a Itàlia no només deixà el curiós espectacle de les trombes marines, ja que també va provocar forts aiguats i inundacions, a més d'algun tornado, gràcies al fet que el vent en altura va portar una massa d'aire càlid i humit del Mediterrani que alimentà les fortes tempestes.
El passat dimecres 5 de novembre, a Sicília van caure 276,0 mm a Linguaglossa i 147,6 mm a Acireale.
A Francavilla di Sicilia, a l'est de Taormina, hi van caure 164,8 mm.

A part de l'illa siciliana, les fortes pluges també afectaren a la regió de Calàbria, amb un màxim de 272 mm a Plati.
A la Toscana, les acumulacions més grans van donar-se a la província de Carrara, en particular la ciutat de Carrara, on van caure 221 mm.

dijous, 6 de novembre de 2014

5 de novembre: " Quan llampega a marina, guarda't de roba fina "

Nuvolades en creixement ( Cumulus congestus ) vistes ahir dimecres a la tarda des de Calonge.


La màniga curta que encara es podia fer servir la setmana passada, podem dir que ja ha passat a la història.
Tal com es preveia, ahir dimecres 5 d'octubre, l'entrada d'aire fred va provocar que el jersei o la jaqueta fossin una peça de vestir imprescindible.
Segons el radiosondatge de Barcelona, ahir al migdia hi havien isotermes de tan sols 3,4ºC a 1500 metres d'altura, a més, a uns 5500 metres d'altura s'apreciava un important embossament d'aire fred de fins a -26,5ºC.
Amb aquestes baixes temperatures en altura, si en comptes d'afectar-nos vents secs de component nord, haguessin bufat vents humits del Mediterrani, haguessin caigut veritables aiguats a sobre nostre, amb alguna pedregada inclosa. Malgrat tot, el fort gradient tèrmic que hi havia entre l'aire fred en altura i l'aigua del mar que es troba a uns 20/21ºC, va fer crèixer potents Cumulonimbus al damunt del Mediterrani que ens deixaren una bona llampegada durant el vespre, amb algun tro llunyà.


Mapa de llamps d'ahir dimecres. Veiem moltes descàrregues elèctriques al damunt del mar durant el vespre.


Una situació de tempestes al damunt del mar, en aquesta època de l'any fa bona la dita que diu " Quan llampega a marina, guarda't de roba fina ".
D'altre banda, com sol ser habitual, la presència d'un marcat flux de component nord en altura, s'emportà les nuvolades mar endins.

Si cap al mar van crèixer tempestes, en terra també s'observà una marcada inestabilitat, gràcies al creixement de bonics Cumulus congestus que s'anaven fent més grans a mesura que s'atansaven cap a les aigües marines, fins a convertir-se en Cumulonimbus.
La presència d'aquests cúmuls donà un espectacle de rajos crepusculars amb l'arribada de la posta de sol, tal com podeu veure a la fotografia següent captada des de Calonge.


Espectaculars raigs crepusculars vistos ahir dimecres a la tarda.


En un altre ordre de coses, les temperatures màximes d'ahir dimecres al Baix Empordà van ser entre 2 i 5 graus més baixes que les del dia anterior, amb valors de finals de tardor.
Aquestes van moure's entre els 18,3ºC de Les Olives, com a màxima més elevada, i els 15,4ºC de Calonge-Mas Pallí, com a màxima més baixa.
Les mínimes, per la seva banda, van oscil·lar entre els 8,3ºC de La Bisbal d'Empordà, com a mínima més freda, i els 11,0ºC de Palamós, com a mínima menys baixa. Dades de Meteoclimatic

Altres dades meteorològiques d'ahir dimecres 5 de novembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 16,8ºC, mínima 11,0ºC. Pluja ip. de matinada. Vent del N tot el dia amb marcades fluctuacions d'intensitat., fins a les 08:00h bufà a 20 km/h de mitjana., entre les 08:00h i les 10:00h bufà a 5/10 km/h de mitjana., de 10:00h a 14:00h bufà a 10/15 km/h de mitjana., de 14:00h a 19:00h bufà a 10km/h de mitjana., a partir de les 19:00h el vent va pujar un altre cop fins als 15/20 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 45 km/h N. Estat de la mar amb marejol o maror, mar de fons del S., mar endins hi havia maregassa (onatge sig. de 3,05 metres a les 10:00h davant del cap de Begur i de 2,7 metres a les 19:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1008hPa, mínima 998hPa. Humitat relativa màxima 78%, mínima 50%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Imatge del radar meteorològic a les 18:24h d'ahir dimecres. S'aprecia una potent tempesta al damunt del mar, amb colors lilosos al seu centre que indiquen la caiguda de calamarsa o pedra.

dimecres, 5 de novembre de 2014

4 de novembre: la tardor entra de forma brusca

Temporal de mar d'ahir dimarts. Foto mostrada al temps del Telenotícies Comarques de TV3 (minut 08:43).


El pas d'un extens sistema frontal associat a un profund solc d'aire fred àrtic, durant el matí d'ahir dimarts 4 de novembre, es va endur de forma brusca la placidesa atmosfèrica de les darreres jornades.
El canvi brusc de masses d'aire que va produir aquesta situació, es va notar de forma notòria amb l'arribada del vespre/nit, coincidint amb l'entrada de l'aire fred i sec del nord que venia al darrera del front, el qual, s'endugué l'aire càlid i humit que precedí la seva arribada.
Si la màxima del dia encara es va poder enfilar fins als 20,1ºC a Palamós, amb l'arribada del vespre/nit la temperatura va baixar fins als 10,9ºC (10,6ºC a La Fosca), donant-se la mínima del dia i provocant que la tardor mostrés la seva cara indiscutible.

Per fer-nos una idea d'aquesta brusca baixada dels termòmetres, s'ha de considerar que el passat diumenge a la nit hi havien isotermes de 11ºC a 850hPa, en canvi, ahir dimarts al vespre entraren isotermes de només 3ºC a 1500 metres d'altura.

I si a la costa les temperatures per fi foren de tardor avançada, cap a les muntanyes del Pirineu el front i l'aire fred deixaren la primera nevada destacable de la temporada, sobretot a partir dels 2000 metres, amb gruixus de fins a 30 cm al Pirineu Occidental i gruixus molt més modestos al Pirineu Oriental., com per exemple a Vallter, on el paisatge quedà emblanquinat, tal com podeu veure a la imatge inferior. En cotes més baixes, a uns 1500 metres, només hi nevà feblement.


L'estació de Vallter 2000 emblanquinada ahir dimarts a les 09:35. Font: càmera del Temps de TV3 de Vallter.


Temporal marítim d'ahir dimarts a primeres hores del dia. Foto mostrada al temps del programa Els Matins de TV3 (minut 21:53)., al programa Els Matins de TV3 (minut 08:02)., al temps de l'Informatiu de TVE Catalunya i al portal de notícies 324.cat (foto nº7).


L'altre protagonista destacat de la jornada va ser el fort temporal marítim del sud-oest. A Palamós, el vent persistent del sud-oest va estar bufant a 30/35 km/h de mitjana de matinada, i arribà fins als 70 km/h de ratxa màxima, siguent una dada molt important en el cas del vent de garbí, ja que aquestes velocitats són més pròpies de la tramuntana.
El fort vent va anar disminuint d'intensitat, i a primera hora del dia ja només bufava a uns 15 km/h de mitjana, no obstant, els efctes de la ventada es notaven molt clarament amb l'estat alterat del mar, en forma d'una notable mar de fons.
Tal com podeu observar al recull de fotos, els cops de mar arribaven a pujar al damunt del dic d'abric del Moll Nou, amb ones d'uns 2 o 2,5 metres d'altura, forta maror.
Cal destacar que al cap de Begur les onades tenien proporcions encara més grans. Segons la boia de Puertos del Estado situada a poques milles de la costa, en aquell sector hi havia un onatge significant de 3 metres d'altura a les 13:00h, maregassa.

Un altre situació curiosa i alhora perillosa, és el fet que coincidint amb el gir del vent a component N a partir de la tarda/vespre, mar endins es va produir el fenomen de la mar creuada, amb mar de fons del sud-oest i mar de vent del nord, una situació especialment contraindicada per la navegació.


Temporal marítim d'ahir dimarts a primeres hores del dia, amb el cel ennuvolat. Foto mostrada al portal de notícies 324.cat (foto nº8).


Pel que fa a les precipitacions registrades a la nostre vila, si sumen la pluja caiguda ahir dimarts més la del passat dilluns, trobem que fins ara hem recollit un total de 24 mm al centre del nucli antic i 21,2 mm a La Fosca, repartits en varis ruixats un xic intensos i estones de plugims.

Tot seguit us poso les dades de precipitació caiguda a la resta del Baix Empordà, entre el dilluns i ahir dimarts a la nit, segons Meteoclimatic:

Calonge 21,4 mm., Calonge-Mas Pallí 19,2 mm., Les Olives 18,6 mm., Sant Feliu de Guíxols 14,0 mm., Palafrugell 12,4 mm., La Bisbal d'Empordà 4,6 mm.

A la resta de la demarcació gironina, com a dades més destacades, trobem els 36,6 mm de Ribes de Freser, els 35,8 mm de Planoles, els 35 mm de La Vall d'en Bas o els 30 mm d'Arbúcies.




En relació a les temperatures màximes que tingueren lloc ahir dimarts al Baix Empordà, aquestes van patir una devallada d'un parell de graus de mitjana, en comparació amb el dia anterior. La màxima més alta va registrar 20,4ºC a Sant Feliu de Guíxols, i la màxima més curta foren els 19,0ºC de Les Olives.
Per la banda de les mínimes, trobem que aquestes van tenir lloc a darreres hores del dia i van ser uns 8 graus més baixes de mitjana. Els registres van oscil·lar entre els 9,3ºC de Bellcaire d'Empordà, com a mínima més freda, i els 11,9ºC de Sant Feliu de Guíxols, com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic

Altres dades meteorològiques d'ahir dimarts 4 de novembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 20,1ºC, mínima 10,9ºC. Estat del cel dominat pels núvols, amb entre 6/8 i 8/8 Cu, Ns, Sc i St, amb plugims a primera hora, ruixat intens al matí, plugim esporàdic de tarda i amb l'arribada del vespre caiguda de pluja moderada. Pluja 17,2 mm (24 mm en dos dies). Vent del SO de matinada, a 30/35 km/h de mitjana., vent del SO al matí, a 15 km/h de mitjana., a partir de les 14:00h vent del NNO, a 10/15 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 64 km/h SO (70 km/h a La Fosca). Pressió atmosfèrica màxima 1002hPa, mínima 992hPa. Humitat relativa màxima 97%, mínima 60%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Cop de mar al dic d'abric del Moll Nou ahir al matí.

dimarts, 4 de novembre de 2014

3 de novembre: finalitza la monotonia meteorològica

Cumulonimbus a sobre el mar i cortines de precipitació ahir al migdia. Foto mostrada a l'inici de l'Espai del Temps de TV3.


Ahir dilluns 3 de novembre, el pas d'un línia d'inestabilitat prefrontal i la temperatura inusualment alta de l'aigua del mar, la qual es troba entre els 20 i 21 graus, va fer crèixer potents núvols de desenvolupament vertical que anaven fregant la línia costanera empesos pels forts vents del sud-oest, els quals, segons els models numèrics, bufaven a 40 nusos a uns 5000 metres d'altura.

Com sol ser habitual en aquests tipus de situacions, on hi intervenen vents del sud o sud-oest intensos, al Baix Empordà les precipitacions que deixaren les grans nuvolades van ser molt escasses, no obstant, es va poder gaudir amb un espectacle de Cumulus congestus i Cumulonimbus que descarregaven cortines de precipitació molt fotogèniques a sobre el mar. Sens dubte, es tractava d'una de les situacions que creen afició pel temps i la fotografia meteorològica.
També cal tenir present que a causa del fort vent que bufava en altura, les nuvolades desfilaren amb gran rapidesa i no podien descarregar prou temps com per acumular quantitats de precipitació més importants.

Segons Meteoclimatic, ahir dilluns només van caure 6,8 mm a Palamós, 5,0 mm a Calonge o 2,6 mm a Palafrugell.


Cumulonimbus sobre el mar amb cortines de precipitació ahir dilluns al migdia.


En aquest sentit, a primeres hores del dia ja s'observava una marcada inestabilitat. De bon matí ens vàrem llevar amb núvols en varis nivells troposfèrics formats per 4/8 Ci, Ac i 3/8 Cu i Sc, amb potents torres nuvoloses mar endins. Al llarg del matí el sol es va anar intercalant amb grans cúmuls que viatjaven ràpidament, amb 2/8 o 4/8 Cu congestus i Cu mediocris, fins i tot, s'escaparen algunes gotes que arribaren a mullar el terra en alguns moments. També s'escoltà algun tro llunyà al migdia, amb 4/8 o 5/8 As i Cu.
A la tarda, els cúmuls es van fer més extensos i desenvolupats, i acabaren deixant un ruixat tempestuós amb 6/8 o 7/8 Cb pileus i Cu congestus. Al vespre/nit la major part dels núvols van desaparèixer i quedà un cel estrellat.



Imatge de radar d'ahir dilluns a les 16:54h. Veiem una línia de tempestes que passà fregant la costa a gran velocitat.


D'altre banda, les temperatures màximes del Baix Empordà van ser un parell de graus més baixes cap a l'interior, en comparació amb les del dia abans, però a la costa van romandre sense canvis destacats.
Els 22,1ºC de Bellcaire d'Empordà va ser la màxima més alta, i els 20,7ºC de Calonge-Mas Pallí fou la màxima més baixa.
Les mínimes, per la seva banda, van experimentar una forta remuntada a causa del vent de garbí que bufà tota la nit. Els 13,8ºC de Les Olives foren la mínima més curta, i els 18,4ºC de Palamós-La Fosca van ser la mínima més alta. Dades de Meteoclimatic


Forta maror ahir dilluns al migdia.


Altres dades meteorològiques d'ahir dilluns 3 de novembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 20,8ºC, mínima 18,1ºC. Vent del SO, a 20 km/h de mitjana, fins a les 18:30h., a partir de llavors vent del SO, a 25/30 km/h de mitjana., a partir de les 20:30h vent del SSO a 30 km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 56 km/h SSO (58 km/h a La Fosca). Estat de la mar amb maror a primeres hores i forta maror la resta del dia (ones de 1,5/2 metres)., mar endins també hi havia maror a primeres hores i forta maror la resta del dia (onatge sig. de 1,17 metres a les 10:00 h davant del cap de Begur i de 1,76 metres a les 20:00 h). Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1002hPa. Humitat relativa màxima 95%, mínima 77%.(Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Recull de fotos de les nuvolades i cortines de precipitació d'ahir dilluns










Tarda amb bonics pileus


Els fotogènics Cumulus congestus i Cumulonimbus calvus que van crèixer ahir dilluns a la tarda, també portaven un interessant núvol complementari anomenat " pileus ".

Es tracta d'un petit núvol en forma de lent ovalada que pot aparèixer damunt d'un cúmul o d'un cumulonimbus, donant-li la característica aparença d'una gorra o capell. El pileus tendeix a canviar de forma ràpidament.

La seva formació està relacionada amb forts corrents ascendents que porten aire humit de capes baixes troposfèriques, provocant que l'aire es refredi per sota del seu punt de rosada. Són uns bons indicadors de temps sever, i quan apareixen en el límit superior dels núvols Cumulus, aquests solen transformar-se en Cumulonimbus, tal com va succeir ahir. Altrament, també són una indicació de forts corrents ascendents dins del núvol.

Els núvols que porten pileus agreguen el sufix " pileus " o " amb pileus ".
Per exemple, un Cumulonimbus amb un pileus agregat pot dir-se " Cumulonimbus amb pileus " o bé " Cumulonimbus pileus ".

I també es poden definir els pileus com a núvols lenticulars similars als que es formen sobre algunes muntanyes o serralades (núvols orogràfics), encara que en aquest cas es formen sobre núvols de desenvolupament vertical.

Els núvols pileus també es poden formar per sobre dels núvols Pyrocumulus ( núvols dels volcans en erupció o d'incendis forestals ).

Tres imatges dels núvols pileus que va vaig veure ahir a la tarda, sobre Cumulus congestus i Cumulonimbus calvus:






dilluns, 3 de novembre de 2014

El novembre ens porta canvis importants

Il·lustració realitzada per Hergé a l'any 1944 pel mes de novembre.


El fantàstic dibuix que podem veure a l'encapçalament, on surt el famós personatge de còmic Tintín somrient malgrat el panorama, el seu gos Milú i els germans Dupond i Dupont, fou realitzat l'any 1944 pel famós historietista belga Hergé (pseudònim de Georges Remi).
Aquesta imatge, realitzada per acompanyar el mes de novembre d'un calendari d'aquella època, ens evoca el temps que ens espera entre la tarda/vespre d'avui dilluns i el proper dimecres al matí.

L'arribada d'un profund solc d'aire fred en altura, farà que en les immediates hores a Palamós el vent de garbí o llebeig que va entrar ahir diumenge, segueixi bufant de forma moderada i persistent fins el dimarts a la tarda, arribant als 35/40 km/h de mitjana la matinada del dimarts. Això acabarà provocant una alteració marítima molt notable, amb entre forta maror i maregassa a la mateixa línia costanera (ones d'entre 2,5/3 metres). El temporal de mar del sud o sud-oest, pot tenir el seu punt àlgid entre avui al vespre/nit i demà dimarts al matí.
Com que el vent vindrà de latituds meridionals, les temperatures no baixarien de forma destacada fins el vespre/nit de dimarts a dimecres, moment en el qual entrarà una massa d'aire fred d'origen àrtic que pot deixar-nos unes màximes de plena tardor al dia següent, al voltant dels 15ºC. Aquesta refrescada duraria fins el proper divendres, ja que el cap de setmana següent tindrem una pujada clara dels termòmetres.

L'altre element destacat a la nostre vila serà la pluja. Degut al pas d'un front i la formació d'una pertorbació, amb pressions que poden devallar fins als 995hPa, i la presència d'un embossament d'aire fred d'origen àrtic de fins a -26ºC a 500hPa, poden crèixer núvols de gran desenvolupament vertical que descarreguin ruixats intensos i tempestes, amb acumulacions puntuals d'aigua entre avui a la nit i el dimecres a primera hora.
A la nostre zona podrien caure entre 30 i 40 mm en tot l'episodi.

Totes aquestes precipitacions serien en forma de neu al Pirineu, on podria nevar de forma moderada per sobre dels 2000 metres, baixant a darreres hores fins els 1300/1500 metres, i acumular gruixus de neu d'entre 15/30 cm.


Mapa de pressió en superfície previst per la nit de dimarts a dimecres. Veiem una profunda pertorbació a sobre nostre que generarà pluges destacables.


Mapa de temperatures a 500hPa previst per dimecres a les set del matí. S'observen isotermes de -26ºC a sobre nostre. Això és molt aire fred que pot acabar generant fortes tempestes.


Il·lustració de l'any 1957, feta pel calendari de la "Revista Tintín" en l'edició de Bèlgica. També s'utilitzà per la revista francesa de l'any 1958. El temps que representa també el notarem nosaltres pròximament.


Vent de garbí, practicants de surf d'estel i núvols baixos ahir diumenge a la tarda. Foto mostrada a l'Espai del Temps de TV3.


En referència al temps passat, cal esmentar que ahir diumenge 2 de novembre, dia dels Fidels Difunts, el meteor més destacat de Palamós va ser el vent de garbí o llebeig, tal com podeu veure a les fotos. Aquest vent de direcció SSO, fou el presagi de l'arribada del canvi de temps previst en les properes hores.
Tot i que de bon matí el vent fou gairebé absent, a partir de les 10:30h va començar a bufar a uns 10/15 km/h de mitjana., no obstant, el vent va anar intensificant-se amb el pas de les hores, i a partir de les 18:30h ja bufava a uns 20 km/h de mitjana.
La ratxa màxima de vent arribà fins als 40 km/h a La Fosca i als 37 km/h al centre del nucli antic de Palamós.

En un altre ordre de coses, les temperatures màximes d'ahir diumenge al Baix Empordà van ser 1 o 2 graus més altes que les del dia abans cap a l'interior, però no tingueren canvis significatius a la costa.
Els 24,0ºC de La Bisbal d'Empordà foren la màxima més elevada, i els 20,5ºC de Calonge-Mas Pallí va ser la màxima més curta.
Les mínimes, per la seva banda, van baixar entre 2 i 3 graus cap a l'interior, amb els 7,3ºC de Monells o de La Tallada d'Empordà, com a mínimes més fredes, i els 15,8ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més alta. Dades de Meteocat i Meteoclimatic

Màximes registrades ahir diumenge 2 de novembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 24,0ºC (7,9ºC)., La Tallada d'Empordà 23,7ºC (7,3ºC)., Monells 23,5ºC (7,3ºC)., Torroella de Montgrí 22,6ºC (8,8ºC)., Castell d'Aro 21,1ºC (9,8ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir diumenge 2 de novembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 21,0ºC, mínima 13,0ºC. Estat del cel a 1ª hora amb només 2/8 Ci i boirines a les valls gavarrenques., matí asserenat, però aparició de Sc i St a la tarda, amb 2/8 o 3/8 de coberta nuvolosa. Estat de la mar amb marejol o maror., mar endins hi havia maror (onatge sig. de 0,7 metres a les 18:00h al davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1022hPa, mínima 1017hPa. Humitat relativa màxima 96%, mínima 80%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Fotos d'ahir diumenge poc abans de pondre's el sol, amb garbí, surf d'estel i algun núvol baix








Per acabar el resum, cal afegir que el passat dissabte 1 de novembre, dia de Tots Sants, el dia començà amb abundants núvols baixos, amb entre 5/8 i 6/8 Sc i també 2/8 Ac. Malgrat tot, el matí va ser assolellat, amb només 2/8 o 3/8 Sc i 2/8 Ac.
A la tarda l'astre rei va continuar entre nosaltres, amb acompanyament d'entre 3/8 i 4/8 Sc i St.

Pel que fa les temperatures màximes registrades el passat dissabte al Baix Empordà, aquestes van ser 1 grau més altes de mitjana, en comparació amb el dia anterior.
Els 23,8ºC de Calonge foren la màxima més càlida i els 20,4ºC de Calonge-Mas Pallí van ser la màxima més baixa.
Per la banda de les mínimes, aquestes van ser un parell de graus més altes cap a l'interior i van romandre estàtiques a la costa. El registre més fred van ser els 9,3ºC de Monells, mentre que la mínima més alta foren els 15,8ºC de Sant Feliu de Guíxols.

Màximes registrades el passat dissabte 1 de novembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 22,2ºC (9,3ºC), La Tallada d'Empordà 22,2ºC (10,0ºC)., La Bisbal d'Empordà 22,1ºC (9,9ºC)., Torroella de Montgrí 21,8ºC (10,3ºC)., Castell d'Aro 21,5ºC (11,6ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dissabte 1 de novembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 21,3ºC, mínima 13,6ºC. Vent del NO fins a les 09:00h, a 2 km/h de mitjana o calma., a partir de llavors vent del S, del SO i del SSE, a 5/10 km/h de mitjana fins a les 19:30h., a partir d'aleshores vent del NO, a 2 km/h de mitjana o calma. Ratxa màxima de vent 18 km/h SO. Estat de la mar amb mar plana o arrissada., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,35 metres a les 12:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1024hPa, mínima 1022hPa. Humitat relativa màxima 94%, mínima 74%. (Dades de Meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Núvols baixos el passat dissabte a quarts de nou del matí, amb mar plana. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.

diumenge, 2 de novembre de 2014

Visita al poblat Guna d'Achutupo

Una venedora de molas al poblat d'Achutupo.


Una de les activitats ineludibles quan hom viatge a Panamà, és la de descobrir com viu alguna de les nombroses comunitats indígenes que poblen el país. Sens dubte, es pot afirmar que es tracta d'una experiència 100 % recomanable i enriquidora.

Els grups indígenes formen del 5% al 8% del total de la població de la República de Panamà, els quals són una evidència del caràcter multicultural del país i de la seva gent.
En aquest país hi han set cultures indígenes diferents: Ngöbe, Buglé, Guna, Emberá, Wounaan, Bribri i Naso, que es divideixen en quatre grups principals: els indis Gunas, els Emberá / Wounaan, els Ngöbe i Buglé, els Naso Teribe / Bribri. Aquests pobles indígenes habiten en poblats a la vora del mar, a les altes muntanyes i a la selva tropical i molts es dediquen quasi en exclusiva a l'artesania.

Algunes comunitats estan obertes a la visita turística, com els Guna, els Emberá i els Wounaan.
En el meu cas vaig poder compartir experiències amb una de les comunitats Guna que conserven més arrelats els seus costums, al poblat d'Achutupo.
Visitar una d'aquestes comunitats apropen el viatger a la cultura d'aquests col·lectius, que mantenen estils ancestrals de govern i perpetuen vives les seves tradicions, creences i formes d'expressió cultural. En alguns dels poblats és possible allotjar-se i compartir danses, costums i gastronomia local amb els membres de les comunitats. Així mateix, és possible l'observació de la flora i la fauna autòctona del lloc.


El poblat d'Achutupo assentat a l'illa homònima, a pocs centímetres per sobre del mar Carib. Aquests poblats es veuen afectats per la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic.


L'element més diferenciador de la comunitat Guna és la mola, una composició de teles i dibuixos geomètrics de diferents colors, la qual podeu veure ben representada a la foto que obre aquest article. Es tracta d'un bonic record pel viatger i una aportació molt interessant des del punt de vista econòmic per a la comunitat

El grup ètnic, localitzat al litoral del Carib panameny, i amb capital a El Porvenir, destaca també per les seves danses ballades al ritme de les flautes de bambú i de les maraques que fabriquen amb carabasses i llavors. Les dones Guna cobreixen el seu cap amb un mocador vermell i groc i marquen el seu nas amb una línia negra longitudinal.

Des de fa centenars d'anys, els indígenes Guna han habitat les àrees forestals de la regió de Darién, a l'est de Panamà. Són una cultura amb la seva pròpia llengua i una cosmovisió del medi ambient en què viuen.
Per desgràcia, van patir l'explotació i domini dels conqueridors espanyols, i van ser obligats a fugir creuant el continent fins a la costa del Carib. Moltes de les seves identitats culturals i els seus costums actuals, han estat formats durant els segles de conflictes amb els espanyols i altres imposicions estrangeres.

A través de la seva història, els Gunes sempre han lluitat per l'autonomia del seu territori. No permeten que hi hagin forasters que explotin el seu territori per a beneficis individuals.
Després d'una sagnant revolució el 1925, el govern panameny va aprovar una llei els anys 1938 i 1953, donant reconeixement polític i autonomia al poble Guna i la definició del territori Guna Yala, a la Comarca de San Blas, al llarg de la costa nord-oest de Panamà. Això va assegurar als Gunes la seva sobirania i possessió de les seves terres, garantint el maneig directe dels seus recursos terrestres i marins, així com la protecció dels recursos com a part integral del seu patrimoni cultural.


La pesca en canoa és una activitat de subsistència molt habitual entre els Gunes.


La comarca de Guna Yala cobreix unes 320.600 hectàrees de boscos muntanyencs en terra ferma, amb més de 400 quilòmetres de zona marina-costanera i un extens arxipèlag. Els ecosistemes de Guna Yala són extraordinàriament rics i estan considerats com d'alta prioritat per a la preservació de la biodiversitat mundial. Les extenses àrees forestals fan de Corredor Biològic Mesoamericà a l'istme de l'estret. Els boscos encara no han estat objecte d'intensos estudis pels científics i es creu que, degut a les pluges extraordinàriament abundants, hi hagi un alt rang d'endemismes.

Segon la tradició oral, els Gunes es van originar a la Sierra Nevada de Santa Marta, al nord de Colòmbia. A causa de la pressió de les tribus veïnes, van ser forçats a emigrar cap a les valls de Amukadiuar (anomenat avui dia Riu Atrato). Més tard, la persecució per altres grups indígenes i el desbordament del Riu Atrato els va conduir a refugiar-se a les muntanyes del Darién, en particular a la Montaña Tacarcuna (1.875 msnm, la muntanya més alta de l'Est de Panamà). Aquesta muntanya encara és sagrada pels Gunas, ja que va servir de refugi dels atacs i dels desastres naturals.

A la Onmakednega (casa del congrés, on es fan les reunions dels poblats), el més vell diu " Nosaltres no som de les illes, nosaltres som part del gran riu, els enemics ens van forçar a emigrar, les nostres terres estan allà, a través de la frontera ".


Cuina d'una cabana típica Guna, amb en Freddy (guia del poblat) donant explicacions. Per alimentar el foc fan servir troncs i la coberta pilosa de les cloves dels cocos.


El seu patrimoni cultural és terrestre, en ambients forestals al llarg dels rius., no obstant, en els últims segles es van establir a les illes on avui dia habiten. Durant molts anys, van visitar les costes del Carib, però el moviment gradual de la població a les illes va començar a mitjans del segle XIX. La seva presència a les costes del Carib no és nova, però que visquin a les illes és un fet relativament recent.
La seva forma d'assentament en el territori és en grups petits o grans de famílies, en petits poblats o en assentaments urbans. Sempre tenen relació amb els llocs on hi ha aigua, a la vora dels rius, però en zones elevades, en llocs estratègics per a la seva defensa, etc.

Els habitatges de Guna Yala, així com els habitatges Gunes terrestres (Wurgandí i Madugandí), estan agrupats en establiments. A part dels habitatges privats, a cada illa hi ha una casa gran anomenada "el congrés". Aquí és on la comunitat es reuneix. També hi ha la casa de la chicha (Inna Nega) per quan hi hagi festivitats i cerimònies. Els habitatges dels Gunas tenen dues estructures. La més gran és el dormitori, la sala i la cambra on es guarden les pertinences. Prop de la casa principal hi ha una barraca que serveix com a cuina i celler i on hi ha els aliments. Aquesta barraca usualment conté llenya, totumas amb aigua de beure, cistelles amb peix fumat, el qual és guardat en plataformes sobre el foc amb les fulles per al procés del fumat.

Els habitatges són grans, i tenen el sostre fet de fulles. Els pilars són fets de fusta dura, com el cacic (Diphysa robinoides) o de caoba (Swietenia spp.). Les parets són fetes de pal de jira (Socratea spp.), manglars i bambú, el qual lliguen amb cordes. El sostre és fet de fulles de guagara, oska o platanillo.
La construcció de la casa és responsabilitat de l'home, i generalment els membres de la comunitat l'ajuden sota la guia d'un expert anomenat " negasahila ". Les cases duren de 7 a 10 anys i la construcció tarda prop de quatre dies.

En algunes illes, en un lloc aïllat, hi ha una casa gran per a les dones que donen a llum. En altres illes, hi ha petites cases separades, que són especialment usades per a la cura d'aquells que són picats per serps.
Tenen molt pocs mobles, però una gran quantitat d'hamaques que es troben lligades als pilars i en elles és on dormen. També es construeix una mena d'àtic on pugen per una escala / pal i allà guarden les seves robes i pertinences personals.


La cuina d'una casa Guna vista des de l'exterior amb el guia Freddy.


Una altre estança de la casa, amb la mare del guia vestida de manera tradicional.


Els Gunes tenen la idea que tot és creació de Déu. També creuen en l'existència d'esperits diabòlics que Déu ens envia per causar malalties, els quals, els " innatuledis ", hauran de curar amb l'ajuda de les medicines i els esperits protectors que també han estat creats per Déu.
Déu és conegut amb molts noms, Papa sáhila, Diolele, Papatumadi.
Moltes missions catòliques i protestants s'han establert al començament del segle 20 a la comarca i han aconseguit molts seguidors.

El " Nele-xaman " pot curar perquè pot endevinar a través del contacte amb els esperits, plantes o animals que tenen els poders curatius. Aquest poder no és solament en medicina, ja que també pot endevinar qui és un lladre i trobar coses perdudes.
També coneix els cants relacionats amb les malalties i els naixements. Degut a aquestes habilitats, la seva influència dins la comunitat és grandiosa. Un Nele pot ser un metge botànic que sap totes les propietats terapèutiques de les plantes. El Nele està predestinat des del seu naixement. El seu pare pot treure aquesta capacitat a través de certs procediments màgics, però ningú pot convertir-se en Nele a través dels estudis. Des del seu naixement, el Nele té visions i somnis premonitoris i té més llibertat que qualsevol altre nen.

El " Innatuledi " és l'home o dona que sap les propietats curatives de les plantes, d'escorces i dels ossos d'animals. També conreen els horts i jardins. Normalment donen banys medicinals a les persones malaltes dins una piragua posada en una casa, envoltats de " nuchus " (nines de fusta).

Els " Absogedis " són persones que tenen l'habilitat de prevenir i lluitar contra les epidèmies. Per poder realitzar aquests rituals creen nuchus (figures de fusta) on canten perquè els bons esperits del " nuchu " puguin sortir i perseguir els dimonis que causen les epidèmies.


Casa de la chicha (Inna Nega), amb les olles de terrissa que fan servir per preparar la beguda cerimonial.


Les principals activitats econòmiques de la comunitat són l'agricultura amb reg, la pesca, el comerç, la caça, el sistema tributari, el turisme, etc.

L'agro-economia Guna està basada en un sistema de subsistència agrícola i la comercialització dels cocos, usant els mètodes agrícoles tradicionals enfocats a mantenir el medi ambient. Els seus cultius estan reservats en seccions al llarg del riu més proper a la costa, fins arribar als 2 km de distància en direcció cap a les muntanyes.

Els Gunes de Guna Yala depenen dels recursos marins per a l'intercanvi comercial, el seu manteniment, i també com a mode de transport i comunicació. Diverses espècies de tortugues, llagostes, peixos i altres crustacis marins són essencials per al manteniment diari i el comerç dels Guna. S'ha estimat que el 80% de la proteïna de la dieta diària dels Gunes és obtinguda dels recursos d'aliments marins.


Turistes en un carrer del poblat.


La cultura Guna és una cultura que està pressionada per canvis ràpids. Sota el constant bombardeig del consumisme, els Gunes es barallen per mantenir la seva identitat cultural, mentre que accepten certs canvis per millorar el seu benestar. Alhora que molts dels seus coneixements tradicionals que han dominat la seva vida es mantenen intactes, no han pogut resistir la influència del comercialisme no planejat i les seves conseqüències nefastes pel medi ambient.

En algunes comunitats la sobrepoblació i la presència d'escombraries han sigut una amenaça per a l'ecosistema marí i les seves formes de vida tradicionals. La introducció de nous mètodes tecnològics, diners i formes de consum, han portat a un abús irracional dels recursos marins. Per exemple, tradicionalment els ous de les tortugues marines s'havien constituït com a part de la dieta Guna. Culturalment, les normes prohibeixen l'ús excessiu de la collita d'ous i la cacera de tortugues.


Portador de cocos Guna.


Similarment, les llagostes han constituït un component significant per a la dieta dels gunes. Ni les llagostes ni les tortugues eren objectes de comerç. Avui dia, llagostes, tortugues i els seus ous són exportats comercialment, i hi ha empreses que aprofiten els vols comercials que es van iniciar el 1984 diàriament a Guna Yala. La població, tant de les llagostes com de les tortugues de mar, ha disminuït considerablement, però no són els Gunes els responsables directes d'explotar aquests recursos; la gran demanda de marisc fresc a la ciutat de Panamà i a tan sols 30 minuts de distància aèria, porta moltes influències a la comarca. Avions carregats de llagostes surten diàriament de la comarca.

Malauradament, amb un 70%, Guna Yala té la més alta taxa de desnutrició infantil de Panamà. Conseqüentment, molts Gunes han emigrat a la ciutat de Panamà i a Colón per tractar de trobar altres mitjans i així poder ajudar les seves famílies, enviant-los els seus guanys a la Comarca. Aquesta importació de diner representa un dels recursos principals que amplien la circulació de diners a Guna Yala.

En l'actualitat, el turisme s'està expandint com un recurs econòmic important per als Guna. Creuers, paquets de viatges d'ecoturisme i velers privats estan portant aproximadament 60.000 turistes a la Comarca cada any. L'ingrés anual aproximat de la venda de les molas (artesania Guna) és de 1.000.000 de dòlars. Això sobrepassa molt de prop l'ingrés de la venda dels 25.000.000 de cocos produïts a la comarca, així com el valor comercial estimat en l'exportació dels vols diaris de marisc.


Un dels carrers del poblat d'Achutupo, amb mainada encuriosida perseguint els turistes.


La seva autonomia política, el seu congrés propi i la seva societat matrilineal, diferencien els Gunes d'altres cultures indígenes d'Iberoamèrica.
A cada illa o poble hi ha un cap (sahila) qui està sota l'autoritat de tres cacics, però els tres cacics han de respondre de les decisions preses dues vegades l'any al Congrés General.

En ordre d'autoritat:

1) El Congrés General Guna
2) El congrés local
3) Els tres cacics
4) Els sahilas de les viles (poden ser varis)
6) Els argarganas
7) Els sualibedis

El Congrés General Guna constitueix la més alta autoritat política d'aquesta cultura. Els participants al congrés general inclouen els tres cacics, el representant del govern nacional (intendència) i tots els sahilas de les comunitats. Cada comunitat està ben representada i la seva procedència és enterament democràtica. A cada reunió tot tema econòmic, educacional i sanitari són discutits i tots participen en els debats.
Els congressos locals són fets per als residents de les viles i són presidits pels sahilas (algunes vegades més d'un).


Pista poliesportiva de l'escola del poblat.


Dones Guna atenent una turista.



Dança tradicional Guna.

dissabte, 1 de novembre de 2014

30 i 31 d'octubre: temps plàcid, amb sol i núvols baixos

Mar plàcida i ambient assolellat ahir divendres al migdia des de la cala del Morro del Vedell. Foto mostrada al programa Vespre a La 2 (minut 55:49).


Les dues darreres jornades han servit per acomiadar un mes d'octubre poc prolífic en fenòmens meteorològics.
Els factors més destacats del dijous i del divendres han estat l'aparició d'alguns núvols baixos, dins un context majoritàriament assolellat., malgrat tot, ja fa dies que hem deixat enrera les temperatures quasi estiuenques que hi havien hagut la major part del mes.
Parlant de temperatures i de temps avorrit, cal destacar que la propera setmana serà molt més entretinguda. El pas d'una pertorbació entre el dimarts i el dimecres, ens pot deixar les pluges més generals i importants de les darreres setmanes, ja que el mes d'octubre que acabem d'acomiadar només ens ha deixat 10,8 mm.
Amb aquest canvi de temps no seria gens descabellat que poguessin caure una vintena de litres, a més, com que entrarà vent fresc de tramuntana, l'ambient seria de tardor avançada, tal com seria d'esperar en aquestes dates. També es preveu que pugui caure la primera nevada significativa al Pirineu, per damunt dels 1500 metres.

En relació al temps passat, ahir divendres 31 d'octubre, a Palamós ens vàrem llevar amb abundants núvols baixos dels gèneres Stratus i Stratocumulus, amb entre 6/8 o 7/8 Sc i St.
Resseguint les zones enclotades de l'interior de la comarca també s'observaven boirines., en aquest sentit, tal com podeu veure a la imatge de més avall, mirant en direcció Platja d'Aro, es veia un banc de boira que resseguia el curs del Ridaura, el qual arribà a ocultar el paisatge i els edifics de primera línia de mar a primera hora del dia.
Després del cel tapat de primeres hores, va quedar un matí assolellat, amb intervals de núvols baixos 3/8 o 4/8 Sc i St.
Segons es pot comprobar a la foto que obre aquest article, a partir del migdia i a la tarda el cel va quedar serè cap al sector nord i est de Palamós, però encara hi havien intervals de núvols cap al sector sud i oest de la població, amb 2/8 Sc i St.


Banc de boira resseguint el curs del Ridaura al fons de la imatge a la dreta, a les nou del matí. A quarts de vuit del matí tapava els edificis de primera línia de mar. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.


Pel que fa les temperatures màximes d'ahir divendres 31 d'octubre, aquestes van ser quasi calcades a les del dia anterior.
La màxima més destacada foren els 22,1ºC de Les Olives, mentre que la màxima més baixa es quedà en els 18,9ºC de Calonge-Mas Pallí.
Les mínimes, per la seva banda, van ser lleugerament més baixes en algun punt, amb els 8,5ºC de Monells, com a mínima més freda, i els 14,9ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades ahir divendres 31 d'octubre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 21,8ºC (8,5ºC), La Bisbal d'Empordà 21,8ºC (8,7ºC)., La Tallada d'Empordà 21,2ºC (8,6ºC)., Castell d'Aro 21,1ºC (11,1ºC)., Torroella de Montgrí 20,2ºC (10,1ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir divendres 31 d'octubre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 19,6ºC, mínima 13,1ºC. Vent del NO fins a les 09:30h, a 2 km/h de mitjana o calma., a partir de llavors vent del ESE fins a les 17:00h, a 5 km/h de mitjana., a partir de llavors vent de direcció variable a 2/5 km/h de mitjana o calma. Ratxa màxima de vent 16 km/h ESE. Estat de la mar amb mar plana o arrissada., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,23 metres a les 12:00h davant del cap de Begur). Pressió atmosfèrica màxima 1025hPa, mínima 1023hPa. Humitat relativa màxima 95%, mínima 73%. (Dades de Meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Una figuera que ha tret fulles noves, amb intervals de núvols baixos al cel. Imatge captada el passat dijous 30 d'octubre.


Per acabar amb el resum meteorològic, només resta esmentar que el passat dijous 30 d'octubre va començar amb un cel cobert de núvols baixos, amb 7/8 Sc. Tot i que el sol va ser car de veure a primera hora, al llarg del matí s'obriren grans clarianes, però van romandre intervals de núvols baixos, amb entre 4/8 i 5/8 Sc.
A partir de primeres hores de la tarda el sol es va acabar imposant, amb només 3/8 Sc, i amb el pas de les hores tan sols quedaren entre 2/8 i 4/8 Sc, segons el moment.
Aprofitant que els núvols baixos van ser molt més escassos, vaig aprofitar per fotografiar un dels efectes que han provocat les altes temperatures del mes d'octubre. Degut al temps quasi estiuenc que hem tingut i les pluges del mes anterior, alguns arbres fruiters, com per exemple les figueres, han tret fulles noves, tal com podeu veure a la foto superior. En alguns casos, fins i tot, s'han vist algunes flors de presseguer o d'ametller, entre d'altres.

Pel que fa les temperatures registrades el passat dijous al Baix Empordà, aquestes van ser entre 1 i 2 graus més baixes que les del dia anterior cap a la meitat sud, però a la meitat nord vàren ser molt semblants.
Els 22,1ºC de Monells fou la màxima més càlida i els 19,2ºC de Calonge-Mas Pallí van ser la màxima més baixa.
Pel cantó de les mínimes, aquestes van baixar entre 2 i 3 graus cap a l'interior i la meitat nord, en comparació amb les dia abans. El valor més baix van ser els 9,0ºC de Monells o de La Bisbal d'Empordà, mentre que la mínima més alta foren els 15,8ºC de Calonge-Mas Pallí. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades el passat dijous 30 d'octubre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 22,1ºC (9,0ºC), La Bisbal d'Empordà 21,6ºC (9,0ºC)., La Tallada d'Empordà 21,3ºC (9,7ºC)., Castell d'Aro 21,3ºC (10,8ºC)., Torroella de Montgrí 20,5ºC (10,5ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dijous 30 d'octubre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 20,0ºC, mínima 13,6ºC. Vent del NO fins a les 09:00h, a 2/5 km/h de mitjana., a partir de llavors vent del NE, SE i E, a 5 km/h de mitjana., vent del NO a partir del vespre, a 2 km/h de mitjana i moments de calma. Ratxa màxima de vent 16 km/h NE. Estat de la mar amb mar arrissada., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,35 metres a les 10:00h davant del cap de Begur i de 0,23 metres a les 18:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1023hPa, mínima 1020hPa. Humitat relativa màxima 96%, mínima 75%. (Dades de Meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


Núvols baixos del dijous al migdia. Font: càmera del Temps de TV3 ubicada a Platja d'Aro.