La ciutat d'Antigua Guatemala, anteriorment anomenada Santiago de los Cavalleros de Guatemala, és capital del municipi homònim i del departament de Sacatepéquez, Guatemala.
Es troba ubicada a aproximadament 45 quilòmetres a l'oest de la capital de la República de Guatemala, i a una altitud de 1470 msnm.
Durant l'època de la colònia espanyola va ser la capital de la Capitania General de Guatemala, entre 1541 i 1776, any en què la capital va ser traslladada a l'actual emplaçament després que els terratrèmols de Santa Marta arruïnessin la ciutat per tercera ocasió en un mateix segle.
Les autoritats civils utilitzaren això com a excusa per debilitar les autoritats eclesiàstiques (seguint les recomanacions de les Reformes Borbòniques empreses per la corona espanyola a la segona meitat del segle XVIII) obligant a les ordres regulars a traslladar-se des seus majestuosos convents a les humils estructures temporals de la nova ciudat.
Antigua Guatemala va ser abandonada per totes les autoritats reials i municipals, i el 1784 per les dues últimes parròquies: Candelaria i Nuestra Señora de los Remedios, quedant-se també sense autoritats eclesiàstiques. Pocs anys després l'arquebisbe Cayetano Francos y Monroy va autoritzar el funcionament de tres parròquies interines que van portar el nom de les seves antecessores: San Sebastián, Candelaria i Los Remedios, on es va guardar la major quantitat d'obres d'art religiós que van romandre a l'Antigua Guatemala.
Després de la independència, a l'any 1821, va recuperar la categoria de ciutat i va ser nomenada com a capital del departament de Sacatepéquez. Va ser designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.
Al segle XXI és una important destinació turística guatemalenca per la seva ben preservada arquitectura barroca espanyola amb façanes barroques del Nou Món, així com un gran nombre de ruïnes d'esglésies catòliques, fins i tot encara després que les seves estructures fossin severament danyades per l'abandó en què van romandre entre el 1776 i el 1940 i pels terratrèmols del 1874, del 1917 i del 1976. També és reconeguda per les solemnes processons de Setmana Santa que s'han realitzat anualment des d'abans del trasllat de la capital a la nova Ciutat de Guatemala.
D'acord amb el cens oficial del 2003, té una població de 44097 habitants.
El caràcter del Convent de Santa Caterina era de reclusió, això significa que les seves internes evitaven tenir contacte amb les persones de la ciutat. El convent va anar guanyant adeptes gradualment i amb el seu creixement es va fer necessari ocupar una part de l'illa situada al davant. L'Arc de Santa Catalina neix per la necessitat de no ser vistes mentre creuaven cap a la resta del convent, i és així com s'inicia la seva construcció en el mes de juliol del 1693. Els terratrèmols de Santa Marta del 1773 van afectar a aquesta part de la ciutat.
Antigua Guatemala té un clima temperat (Classificació de Köppen: Csb). L'època plujosa te lloc entre els mesos de maig a octubre, amb una mitjana d'entre 1057 i 1600 mm anuals. Aquesta és l'època en què cau el 90% de la precipitació total anual; els mesos de juny i setembre són els de major precipitació. A causa de la poca capacitat d'emmagatzematge d'aigua subterrània de la subconca, el riu Pensativo té cabals molt elevats durant l'època de pluges i molt reduïdes en l'estiu, cabals que, per la gran inclinació de les muntanyes, adquireixen gran velocitat en les èpoques de pluges fortes.
La ciutat està exposada a tres riscos naturals molt importants: les erupcions del Volcán de Fuego, els terratrèmols i les inundacions del riu Pensativo.
La ciutat va ser construïda a partir del 1543 a la Vall de Panchoy, i establerta com a capçalera de la Reial Audiència de Guatemala el 1549. Durant el seu desenvolupament i esplendor va ser reconeguda com una de les ciutats més belles de les Índies Espanyoles.
La ciutat es va traçar en forma rectilínia, amb els carrers orientats de nord a sud i d'est a oest, amb una plaça central. Per als edificis eclesiàstics i de govern van ser designats llocs importants al voltant de la plaça central, coneguda també com a Plaça Major, Plaça Reial i Plaça d'Armes.
Entre el 1549 i el 1563, les propietats al sud-est de la plaça van ser venudes a la corona i ocupades pel primer president de la Reial Audiència dels Confins: el llicenciat Alonso López Cerrato.
Sol ser el punt de partida de les carretes tirades per cavalls que recorren tota l'Antigua Guatemala. El Tanque és la part més fresca i sens dubte té una atmosfera romàntica, preferida pels enamorats. El seu nom es deu a un congrés que es va dur a terme a Guatemala el 1925: Congrés Unionista de l'Amèrica Central.
El claustre i temple de Nostra Senyora del Pilar de Saragossa va ser construït a l'any 1736, i era el temple i convent que coneixem popularment com Les Caputxines. És un dels llocs més populars entre els turistes que visiten la ciutat d'Antigua, a causa de les seves belles i antigues instal·lacions. El disseny de l'edifici va ser de l'arquitecte Diego de Porres.
Al convent, les monges vivien la dura vida monacal caputxina amb uns estatuts molt estrictes. Quan la monja era encara principiant romania en clausura fins un cert temps i des del principi renunciava a tot tipus de béns materials. Les normes del convent eren pobresa, penitència i dieta, tenint com a únics ingressos els obtinguts de les almoines. De fet, no acceptaven dots de les noves futures monges que ingressaven a la comunitat. Aquest fet les feia ser diferentes a les altres congregacions de l'època. L'ordre de les monges Caputxines és una ordre que es va fundar a Itàlia. L'església annexa al convent estava dedicada a l'arcàngel Sant Miquel a qui mostraven molta devoció.
Actualment l'edifici es troba en força bon estat. Es poden visitar les seves criptes o les 18 cel·les, que es troben en un dels seus patis, les quals estan distribuïdes en forma circular i era el lloc on es trobaven les principiants que aspiraven a monja de claustre.
A sota de les cel·les es troba una cripta i els seus patis i jardins estan plens de vegetació fent del lloc un lloc molt agradable. A l'edifici poden apreciar columnes amples i reforços de ferro, elements importants en llocs amb moviments sísmics.
Al cap de poc d'haver-se construït el convent de les Caputxines, a l'any 1751, va esdevenir un terratrèmol que va provocar desperfectes importants a l'edifici.
Els desperfectes van ser arreglats, tot i que al voltant del 1775 les religioses es traslladarien a la nova capital, a la Vall de l'Ermita, a la Ciutat de Guatemala.
Quan les Caputxines es van traslladar a la nova capital es van dur totes les imatges i tot allò que tenien a l'antic edifici de la ciutat d'Antigua. Així doncs, l'edifici es va desmantellar quedant-se buit, fins i tot de portes i finestres. Tots els béns es conserven al temple de Sant Miquel de les Caputxines a la nova capital.
Des de l'any 1972, les instal·lacions del convent de les Caputxines serveixen d'oficina per al Consell Nacional per a la protecció d'Antigua Guatemala, institució que s'ocupa de la protecció, conservació, restauració i manteniment dels béns mobles i immobles de la ciutat i les seves àrees circumdants.
