Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 21 de desembre de 2016

Avui dimecres, 21 de desembre, comença l'hivern astronòmic


L'hivern astronòmic començarà avui dimecres 21 de desembre a les 11 hores i 44 minuts del matí. Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 març del 2017 amb el començament de la primavera.
Durant aquesta estació podrem veure els planetes Júpiter i Saturn a l'alba, mentre que al vespre apareixeran Venus, Mart i Urà.

Com sempre, cal esmentar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició te lloc en el punt de l'eclíptica on el Sol arriba a la seva posició més austral.
El dia on esdevé aquest fet el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia i, per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("Sol quiet") d'hivern.
En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. En aquest sentit, podem comprobar com avui dimecres (21 de desembre) tindrem 9 hores de sol, molt lluny de les 15 hores que dura el dia més llarg de l'any (aquest any fou el 21 de juny).
Cal observar que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, siguent nul·la a l'equador i siguent extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols.
Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, quan el Sol és visible per sobre del horitzó durant les 24 hores del dia.
Tot i que avui sigui el dia de menor durada, hem de tenir present que el dia en què el Sol es va pondre més aviat fou el passat 7 de desembre del 2016, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el proper 4 gener del 2017.

Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de tot l'any.
Aquesta major proximitat al Sol fa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, la durada d'aquesta estació és la més curta.

En aquesta ocasió, el periheli es donarà el pròxim dia 4 de gener del 2017, sent la distància d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (3 de juliol del 2017).

Pel que fa als eclipsis, el dia 10/11 de febrer hi haurà un eclipsi penombral de Lluna que serà visible a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia. Arribarà el seu màxim el dia 11 de febrer a la 1h 44m, hora oficial, i serà visible des de Catalunya.
Es tracta d'un cas poc freqüent d'eclipsi penombral, anomenat "penombral total", ja que en el seu màxim tot el disc lunar quedarà submergit dins de la penombra. La part del disc lunar més propera a l'ombra es veurà més enfosquida que la resta.
El dia 26 de febrer tindrà lloc un eclipsi anular de Sol que serà visible com a tal al sud de Xile i d'Argentina, a Angola, al nord-oest de Zàmbia i al sud de la República Democràtica del Congo. Serà visible com parcial a Sudamèrica, Àfrica i l'Antàrtida. Aquest eclipsi no serà visible des de Catalunya.

La primera lluna plena de l'hivern tindrà lloc el 12 de gener del 2017, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaran dues llunes plenes més: l'onze de febrer i el dotze de març del 2017.

La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i l'Óssa major; per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirià, Artur, Vega, Capela, Rigel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.