Els incendis podrien utilitzar-se per promoure la biodiversitat. Segons un estudi publicat a Science, l'aparició de focs d'origen natural (grans i petits), de copa i de sotabosc, que afecten espècies més adaptades o menys adaptades al foc, permet que es creïn hàbitats únics i diversos en alguns ecosistemes, els quals no apareixerien si no fos pel foc.
Aquests nous hàbitats permeten que hi visquin una varietat d'espècies més gran que la que hi havia originàriament abans del foc.
Per als autors de l'estudi, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i el CTFC (Espanya), i Luke T. Kelly, investigador de la Universitat de Melbourne al CREAF i el CTFC, hi ha casos molt específics, com el picot àrtic (Picoides articus), que depèn de les zones post-incendi per viure. Però, tot i que una part de la fauna i flora d'una zona pugui resultar beneficiada per l'aparició de focs de diferents tipus, també necessita un temps mínim per recuperar-se.
"Tot sembla indicar que els hàbitats més heterogenis afavoreixen la coexistència d'un major nombre d'espècies. Els focs potencien aquesta heterogeneïtat, però això no vol dir que hi hagi sempre una relació directa entre més incendis i més biodiversitat", aclareix Brotons. I adverteix que "cal conèixer les característiques de cada zona. Per exemple, si una pineda de pi blanc i de pi roig conviu amb focs massa freqüents, acabarà desapareixent, així com una part important de la seva fauna i flora associada, perquè els nous pins no tenen temps per madurar i reproduir-se ".
"Una de les coses més importants que volem transmetre és que el foc no és necessàriament dolent. De fet, fa temps que coneixem que hi ha algunes plantes i animals que ho necessiten per viure", explica Kelly, coautor de l'article. "El que és nou i excitant és que estem aprenent molt sobre com respon la biodiversitat als incendis, per poder-ho aplicar a la gestió dels hàbitats. Podrem ajudar els gestors a decidir quan i on fer cremes controlades", afegeix.
Els autors destaquen que els programes de gestió forestal haurien de tenir en compte la resposta d'animals i plantes als incendis i que caldria integrar aquesta informació en els models de predicció de com s'espera que canviï la biodiversitat al llarg del temps.
Quan els experts planifiquin una sèrie de focs controlats o estratègies de supressió dels incendis, on la biodiversitat pugui resultar afavorida, els autors recomanen tenir en compte tres factors: el cicle de vida de la vegetació que cremarà, com afecta el canvi climàtic en aquesta zona concreta i quin efecte tenen els focs conduïts directament o indirectament per humans.
Segons Brotons "el foc és part dels nostres ecosistemes i ho seguirà sent. Tenim dues opcions: podem utilitzar aquests nous coneixements que estem generant des del món de l'ecologia i reforçar els aspectes positius del foc, o podem esperar i respondre a un cicle grans incendis amb impactes que poden ser catastròfics ".
El canvi climàtic redueix l'interval entre els incendis i posa en perill a moltes espècies que tenen períodes de recuperació llargs. "A l'escenari que ens trobem, moltes espècies no podran seguir aquest ritme tan ràpid d'afectació pel foc i s'acabarà alterant tota l'estructura de l'ecosistema. Això s'accentua en regions de clima sec i en hàbitats que estan afectats per altres activitats humanes, com és el cas de la Mediterrània ", alerta l'investigador català.
D'altra banda, els científics recorden que el canvi climàtic és només un dels factors que afecten el cicle natural d'incendis, i que el canvi d'usos del sòl o la fragmentació dels hàbitats també ajuda a actualitzar aquest cicle. La desforestació que pateixen Àsia i Amèrica del Sud o l'abandonament dels camps a la regió Mediterrània, són dos exemples d'aquestes alteracions en el règim d'incendis i, de retruc, en la biodiversitat de la zona. (Font: CREAF)