Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 27 d’abril de 2017

L'augment del diòxid de carboni i l'escalfament de la Terra potser no tinguin precedents en els últims 420 milions d'anys

Gràfica on podem constatar que la concentració de diòxid de carboni (en parts per milió) a la troposfera, ha anat pujant de forma inexorable en els darrers anys. En vermell veiem les dades mensuals i en negre apareixen les dades anuals. Font: NOAA

Una nova investigació apunta que en el transcurs dels propers 100 a 200 anys, les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera de la Terra ascendiran fins assolir uns valors que no havien existit des del període Triàsic, fa 200 milions d'anys., a més, cap al segle XXIII, el clima podria ser el més calorós dels últims 420 milions d'anys.

Aquest inquietant estudi es basa en la recopilació i anàlisi de més de 1200 estimacions sobre concentracions antigues de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric, produint un registre continuat que es remunta a gairebé 500 milions d'anys. La conclusió d'aquest estudi és que si la humanitat crema en el futur tots els combustibles fòssils disponibles, els nivells de CO2 de l'atmosfera podrien no tenir un equivalent del que hi hagi constància, en forma d'empremtes conservades geològicament durant els últims 420 milions d'anys.

L'equip de Gavin Foster, professor de geoquímica d'isòtops a la Universitat de Southampton, i Dan Lunt, professor de ciència del clima a la Universitat de Bristol, ambdues institucions al Regne Unit, va examinar dades publicades sobre plantes fossilitzades, la composició isotòpica del carboni en sòls i oceans, i la composició isotòpica del bor de petxines fòssils.

Com que no és possible mesurar directament les concentracions de CO2 de fa milions d'anys, cal confiar en "substituts" indirectes presents en el registre rocós.

Fulla de ginkgo viva (esquerra) i una altra fòssil (dreta). La densitat dels estomes en tals fulles delata la quantitat de CO2 atmosfèric que hi havia al passat. (Foto: Dana Royer)

Aquesta gran quantitat de dades mostra que les concentracions de CO2 han fluctuat de manera natural en escales de temps de diversos milions d'anys al llarg d'aquest període, des de valors d'entre 200 i 400 parts per milió (ppm) durant períodes freds, fins a 3000 ppm durant períodes molt càlids que s'alternaven amb els anteriors. Encara que les evidències ens diuen que el nostre clima ha fluctuat molt en el passat (estant la Terra actualment en un període fred), també mostren que la velocitat actual del canvi climàtic és molt inusual.

El diòxid de carboni és un potent gas d'efecte hivernacle, i en els últims 150 anys l'ús de combustibles fòssils per part de la humanitat ha incrementat la seva concentració atmosfèrica des de les 280 ppm en l'era preindustrial, fins a les gairebé 405 ppm el passat 2016. No obstant això, no és només el CO2 el que determina el clima del nostre planeta, també el condiciona la intensitat de l'efecte hivernacle  i la quantitat de llum solar que ens arriba. Els canvis en qualsevol dels dos paràmetres poden arribar a forçar un canvi climàtic.

A causa de les reaccions nuclears de les estrelles, com el nostre Sol, aquestes, amb el pas del temps, es tornen més brillants. Això vol dir que, encara que les concentracions de CO2 fossin altes centenars de milions d'anys enrere, l'efecte d'escalfament net per l'acció conjunta del CO2 i la llum solar era inferior. El nou recompte sobre el CO2 indica que, en els últims milions d'anys i fins a l'inici de la Revolució Industrial, aquest sembla, de mitjana, haver-se reduït gradualment amb el pas del temps, en unes 3 a 4 ppm per cada milió d'anys. Potser sembli molt poc, però en realitat amb això n'hi ha prou per compensar l'efecte d'escalfament causat per l'augment de la brillantor del Sol amb el pas del temps.