Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 27 de desembre del 2017

Gavina vulgar o gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus, abans Larus ridibundus)

Un grup de gavines rialleres a sobre el moll comercial del port de Palamós, el passat divendres 22 de desembre.

Amb l'arribada de l'hivern, és relativament fàcil d'observar la presència de grups de gavines vulgars, altrament dites gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus, abans Larus ridibundus), a la costa de Palamós i en altres indrets del nostre país.
Tot i que també es poden observar alguns exemplars que han esdevingut sedentaris durant la resta de l'any, es tracta d'una espècie de gavina de la Família dels làrids que és més comuna a les nostres costes durant els mesos freds. En aquesta època hivernal ens arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

Mesura entre 54-60 cm i pesa entre 210 i 300 grams. És de color blanc amb les ales grises perla, excepte l'extremitat negra. El cap és de color negre, però a l'hivern es torna de color blanc, amb una taca negrosa darrere l'ull. De fet, a les fotos podeu veure algun exemplar que encara no ha acabat de canviar el color negre del cap pel color blanc que presenta a l'hivern.
Les potes són de color taronja o vermell-taronja. El bec és vermell.
En aquest sentit, cal tenir present que és un fet molt curiós que el plomatge hivernal que presenten mentre resten a les nostres contrades, amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat dels ulls, és ben diferent del que tenen a l'estiu en els seus llocs d'origen, que es caracteritza pel color marró fosc o negre del cap, amb una estreta orla blanca envoltant l'ull.

Un grup de gavines rialleres a sobre el moll comercial del port de Palamós, el passat divendres 22 de desembre. Al fons també apareixen gavians de potes grogues (Larus michahellis)

A Europa, es troba arreu excepte en el nord d'Escandinàvia. Sedentari a la Gran Bretanya i als països mediterranis, és un ocell migratori, a l'hivern se'ls troba del mar Bàltic fins al mar Mediterrani, inclòs les costes de l'Àfrica del nord. També s'han trobat exemplars a les costes de Canadà. Present tot l'any a Catalunya. Es tracta d'un hivernant molt abundant i estiuejant força escàs. Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials.

És un ocell bàsicament oportunista, gairebé carronyaire, que busca petits invertebrats i deixalles a les ciutats. Sempre van en grups d'entre 10 i 20 exemplars. Té un crit ronc i sonor. És omnívora. Principalment s'alimenta d'animals i insectes, com escarabats, libèl·lules, cargols, peixos, cucs, però igualment vegetals i deixalles.

Tarden 2 anys per arribar a la pubertat. La femella pon anualment 3 ous d'uns 5 cm. d'abril a juliol. El niu és de construcció variada, és fet de materials vegetals posats sobre mates de diverses espècies vegetals, com per exemple càrexs o joncs. Els dos pares coven els ous durant 22-25 dies. Els fills s'independitzen al cap de 4-6 setmanes.

Pel que fa a Catalunya, els primers exemplars hivernants es poden començar a observar a finals de setembre o principis d'octubre. Uns anys tarden més que altres, però quan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arriba el fred. Per contra, a finals de febrer, comencen a veure's animals amb el cap fosc i ja marxen els primers en direcció al nord d'Europa, el gruix de la població ho fa normalment durant el mes de març i, de vegades, no se'n van fins ben entrat el mes d'abril.

Per saber més sobre aquest ocell i escoltar el seu cant característic podeu veure la següent fitxa:  http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=LARRID