Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Gris-Gris i la Roca que plora

La platja de Gris-Gris.


Gris-Gris és el curiós nom que rep una platja situada a l'extrem meridional de l'illa Maurici.
La costa sud de Maurici és única i té unes característiques que contrasten singularment amb la resta del país, degut al seu caràcter salvatge i indòmit, siguent la platja de Gris-Gris un dels seus màxims exponents.
Aquesta platja banyada per les aigües de l'Oceà Índic, és un indret on la força de la naturalesa ha afaiçonat un paisatge corprenedor al llarg de milers d'anys.


Penya-segats a Gris-Gris.


La platja, pertanyent a la població de Souillac, està envoltada d'alts penya-segats que es troben banyats contínuament per les onades enmig d'un soroll ensordidor. Cal tenir present que aquest indret no té la barrera protectora que proporciona l'escull coral·lí que hi ha a la resta de l'illa, això provoca que el fort onatge de l'Índic hi impacti amb tota la seva força. Aquest onatge, juntament amb els forts corrents i el vent incesant, fa que hi estigui prohibit el bany.

L'origen exacte del nom Gris-Gris és desconegut, no obstant, segons alguns, el nom evoca la màgia negre. Per altres, recorda un paisatge de boira (de color gris) o també podria fer referència a un gos anomenat així i que pertanyia a l'abat de la Caille, un cartògraf que va visitar l'indret el 1765.


L'Oceà Índic banya un tram de costa sense barrera de corall. Al cel veiem alguns cúmuls i fractocúmuls.


L'indret salvatge conté nombrosos perills pels banyistes i la navegació, com aquests esculls.


Un dels principals atractius d'aquest tram de costa és La Roche Qui Pleure (la Roca que plora), una roca anomenada així perquè està banyada contínuament per les ones., això fa que la roca doni la impressió que està permanentment plena de llàgrimes quan l'aigua que la mulla cau pel pendent.

El famós poeta Robert Edward Hart vivia prop dels penya-segats de Gris Gris. Avui, la seva atractiva casa de pedra s'ha convertit en un museu on veiem diversos objectes que li havien pertangut.
Robert Edward Hart, ha marcat el seu temps i la poesia mauriciana. Batejat com el Príncep de Maurici,  aquest poeta segueix sent considerat com el patriarca de la literatura d'aquesta illa de les Mascarenyes.
Va nèixer el 17 agost del 1891 a Port Louis i morí el 1954.


La roca basàltica anomenada la Roca que plora rep l'embat continu de les onades, tot i trobar-se al damunt d'un penya-segat.


Tram de costa verge al sud de l'illa Maurici.


Meteorització alveolar, ruscs d'abelles o tafonis a sobre la Roca que plora.


Un altre dels atractius d'aquet indret natural que ha sigut font d'inspiració de poetes, són les escultures creades per l'efecte del vent, la pluja i la sal marina a sobre les roques.
Aquests elements s'han ajuntat per esculpir unes curioses formes que ja he anomenat en anteriors ocasions. El fenomen físico-químic produeix una meteorització alveolar a la roca basàltica, creant les típiques cel·les d'un rusc d'abelles o tafonis de mida més gran.


Meteorització alveolar i tafonis.


Escultura natural creada per l'acció dels elements.