Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 29 de novembre de 2012

Previsions dolentes de cares a l'escalfament global

Aquesta imatge és una mostra de les anomalies en l'humitat superficial relativa, captades a partir de les dades de l'AIRS. Les àrees que ens mostren tons vermells i grocs són les més seques mentre que les zones blaves tenen més humitat. Font: NASA/JPL-Caltech.


Un estudi del Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica, finançat per la NASA, ha determinat que les previsions que apunten a un escalfament global més important, són més fiables que les que auguren un augment de les temperatures menys accentuat.
Per dur a terme aquest treball, publicat a la prestigiosa revista "Science", els científics han utilitzat les dades d'humitat relativa recollides per la Sonda Infraroja Atmosfèrica (AIRS), el Sistema d'Energia Radiant de la Terra (CERES) i els diversos instruments de la NASA que operen des de satèl·lits que orbiten la Terra, entre d'altres. A més, les observacions es van centrar a les zones subtropicals seques, on es poden observar millor els patrons projectats pels models climàtics.

Després d'analitzar les dades, els investigadors van veure que els models climàtics amb major precisió, basats en l'anàlisi dels núvols i la humitat associada, són els que pronostiquen unes temperatures més altes relacionades amb l'escalfament del planeta com a conseqüència de l'efecte hivernacle.

Així ho explicà l'autor de l'estudi, John Fasullo, que ha apuntat que "hi ha una relació sorprenent entre els models climàtics que simulen de manera escrupolosa la humitat relativa en les àrees clau i l'elevada xifra de temperatura que determinen en les seves previsions". "Tenint en compte que els núvols són fonamentals en aquests processos, és probable que l'escalfament global es decanti cap a les previsions menys optimistes".

Els models climàtics globals es basen en lleis físiques conegudes i establertes des de fa temps. No obstant això, com que aquestes relacions són difícils de traduir en un programari, cada model difereix lleugerament pel que fa al seu retrat del clima global. Segons els experts, alguns processos, com els associats amb els núvols, són massa petits per a ser representats correctament.

En aquest sentit, cal tenir present que els satèl·lits observen molts tipus de núvols, però sempre hi ha errors d'observació, fallades en els satèl·lits i altres inconsistències. Això fa que sigui difícil tenir una quantificació detallada de tots els núvols.

No obstant això, alguns estudis, considerats per aquest treball com els més precisos, han inclòs un dels punts forts dels satèl·lits: la mesura del vapor d'aigua, i les estimacions de la distribució global de la humitat relativa que proporciona l'aire. Segons John Fasullo, "gràcies a aquests dada, les previsions s'han tornat més fiables". Ara, Fasullo espera que aquesta investigació sigui un gran avanç en la recerca de mètodes per precisar més el rang de l'escalfament global. Unes solucions que, segons ha apuntat, espera que es trobin en les pròximes dècades.

Font: http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-352