Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 22 de setembre de 2016

Arriba la tardor astronòmica


La tardor del 2016 comença avui dijous 22 de setembre a les quatre i vint-i-un minuts de la tarda. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.
D'altra banda, el diumenge dia 30 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari hivernal. A les 3 de la matinada del diumenge 30 d'octubre caldrà retardar el rellotge fins a les 2, amb la qual cosa aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.

Com sempre, cal recordar que l'inici astronòmic de les estacions es produeix quan la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, això té lloc quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud.
Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, aquesta circumstància s'anomena equinocci de tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.

Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, sent l'escurçament del dia especialment apreciable a les tardes. En resum, a l'inici de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.

La primera lluna plena de la tardor es produirà el 16 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes més, les quals tindran lloc el 14 de novembre i el 14 de desembre. Al llarg de la tardor no hi haurà cap eclipsi.

A l'alba podrem veure Júpiter, mentre que Urà serà visible durant tota la nit al principi de l'estació, però a mitjans de la tardor Urà només serà visible al vespre, juntament amb Venus, Mart i Saturn.
La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dóna cap al 8 d'octubre.
Una altra pluja de meteors popular a la tardor és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. La pluja més intensa sol ser la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, la Balena i Orió, així com els estels Sírius i Proció.
Quan la nit sigui més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure la galàxia d'Andròmeda, nebuloses d'emissió, com la d'Orió, o el cúmul d'estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.

Informació proporcionada per l'Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Ministeri de Foment).