Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 15 de setembre de 2016

L'any pluviomètric 2015-2016 ha estat sec a Catalunya

Un bosc de les Gavarres greument afectat per la falta de pluges.

Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d'un territori, generalment s'utilitza l'anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l'inici de la tardor d'un any i el final de l'època estival de l'any següent.
L'any pluviomètric 2015-2016, que abasta el període comprès entre l'1 de setembre del 2015 i el 31 d'agost del 2016, s'ha de qualificar de forma molt generalitzada com a un any sec. És a dir, a la major part de Catalunya el percentatge de la precipitació recollida en aquest període ha estat d'entre un 50% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990.
Només en algunes àrees del Pirineu i Prepirineu i de la conca del Francolí es pot qualificar d'any pluviomètric normal i encara més restringidament d'any plujós solament en alguns punts d'alta muntanya, per sobre dels 2.000 m d'altitud, al nord del Pallars Sobirà, sud de la Val d'Aran i Ripollès. En termes de conques hidrogràfiques, l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat sec tant a les occidentals com a les orientals. Només es pot qualificar de normal a la conca del Francolí, i a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre i Ter.

Un dels anys més secs de les sèries disponibles

De les dues sèries climàtiques disponibles amb més de 100 anys d'història i que a Catalunya encara prenen mesures, l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat d'entre els més secs. A l'Observatori Fabra (103 anys de dades), ha estat el segon més sec amb només 365,2 mm, essent el més sec l'any pluviomètric 2004-2005 amb un registre de 341,7 mm. Pel que fa a l'Observatori de l'Ebre (109 anys de dades), ha estat el tercer més sec amb només 302,6 mm recollits, darrera dels anys 1923-1924 i 1924-1925, encara més secs, amb 302,5 i 212,6 mm, respectivament.
A tots dos observatoris la precipitació recollida significa poc més del 50% de la mitjana climàtica de referència corresponent al període 1961-1990. En d'altres sèries que no disposen de tants anys d’història, l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat el més sec.

A les 13 estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), integrades a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), que disposen de més de 20 anys de dades anuals representatives, aquest any pluviomètric també ha estat entre els 10 anys més secs i, a quatre d'elles (Fabra– Barcelonès, Cabanes – Alt Empordà, Viladecans – Baix Llobregat i Cabrils – Maresme), el 2015-2016 ha estat el més sec.

Tardor, hivern i estiu secs

Dels anys recents, potser el 2011-2012 és el precedent més similar, amb un hivern i un estiu que també van resultar molt secs, i anteriorment cal esmentar el 2004-2005,quan la precipitació no va assolir ni tan sols el 50% respecte la mitjana climàtica a bona part de l'interior del país. Els anys 2006-2007 i 2005-2006 van ser també secs a gairebé tot Catalunya, però la magnitud i extensió dels dèficits pluviomètrics encara van ser lleugerament inferiors.
En referència a l'evolució estacional de la precipitació, tant l'estiu com l'hivern i la tardor han estat estacions majorment seques. La primavera, en canvi, va presentar trets de normalitat pluviomètrica o fins i tot va ser lleugerament plujosa en alguns punts. Tot i això, el balanç total per a l'any pluviomètric ha resultat deficitari a una major part del país.

Un hivern sec o molt sec

La tardor del 2015 va ser seca a gran part del país, i fins i tot molt seca, a un petit sector entre les comarques de l'Urgell i el Pla d'Urgell. Va ser normal a les valls del Pirineu, així com a una estreta franja que abastava l'oest del Prepirineu oriental, i la Catalunya Central i part de les comarques de la Segarra, Anoia, Alt i Baix Camp i Tarragonès. També va ser plujosa en alguns punts del litoral tarragoní, com a resultat principalment de l'episodi de precipitació abundant que va afectar aquesta zona el mes de setembre, i també a cotes altes del Pirineu i Prepirineu.
L'hivern del 2015-2016 també va ser sec, i fins i tot molt sec a punts de l'Alt Empordà, Gironès, Selva, Garrotxa, Osona, Ripollès, Cerdanya, Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès, Montsià i de forma gairebé general al Baix Ebre.

Ratxa seca més llarga

L'absència de precipitació de forma continuada al llarg de l'hivern 2015-2016 va ser comuna a diverses zones del país i es va donar per exemple el registre de la ratxa seca més llarga (jornades consecutives amb una pluja diària inferior a 1 mm) a l'Observatori Fabra de Barcelona, on no hi va ploure cap dia (més d'1 mm) entre el 4 de novembre del 2015 i el 5 de febrer del 2016, assolint els 94 dies, valor que supera àmpliament els 85 dies de ratxa seca registrada l'any 1928.

L'hivern 2015-2016 només es pot considerar lleugerament plujós a una part del Segrià, del Pla d'Urgell i de l'Urgell, i també en algunes zones de més altitud al Pirineu occidental.
La primavera 2016 va presentar trets de normalitat pluviomètrica a una major part de territori, essent lleugerament plujosa a zones del nord, de l'interior i de la vall de l'Ebre, i també va ser seca als tres extrems de Catalunya amb els indrets més secs localitzats a punts del Baix Llobregat i de l'Alt Penedès.

Precipitació escassa

L'estiu del 2016 ha estat sec al conjunt de Catalunya, i un dels més secs dels darrers anys. La precipitació recollida ha estat escassa a gairebé tot el territori, i ha quedat clarament per sota de la mitjana climàtica. Fins i tot es pot qualificar de molt sec (precipitació inferior al 30% respecte dels valors mitjans climàtics) a prop d'un 40% de la superfície del país. Les àrees on l'anomalia de precipitació negativa ha estat més marcada han estat alguns sectors de Ponent, del Prepirineu occidental, de la Catalunya Central, prelitoral Central i Sud i pràcticament tot el litoral. Concretament, a punts de les Terres de l'Ebre i de Ponent no s'han arribat a recollir 10 mm en tot l'estiu.
Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que el 2015-2016 ha estat menys nivós que els anys recents anteriors. Durant la tardor del 2015 la neu va arribar al Pirineu a finals de novembre i es van observar acumulacions destacades al vessant nord de la serralada, amb gruixos significativament superiors als registrats durant el novembre anterior. Per contra, a la meitat oriental del Pirineu i especialment al seu vessant sud, els gruixos registrats van ser sensiblement inferiors.

Cap nevada important

A l'hivern 2015-2016, i en contraposició amb els hiverns dels darrers anys, les zones d'alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu no van experimentar cap nevada important. Durant tot l'hivern el mantell nival va ser gairebé absent o va presentar poc gruix, sobretot al sector més oriental. Al final de febrer va ser quan la neu s'hi va fer present de manera més general. L'hivern 2015-2016 ha estat un hivern menys nivós que el de l'any anterior 2014-2015, i sobretot que els hiverns 2012-2013 i 2013-2014.

En canvi, la primavera de 2016 va ser en general més nivosa que la de l'any 2015, gràcies sobretot a un episodi de principis d'abril que va deixar gruixos de neu nova al Pirineu de 20 a 60 cm a les estacions d'alta muntanya situades entre els 2.000 i els 2.500 m.

Els valors acumulats

A continuació es mostren les estacions meteorològiques gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat superior als 1.100 mm, ubicades gairebé totes al Pirineu. Cal destacar que a l'estació de Sant Joan de Toran (Val d'Aran) de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM), sense disposar de l'any complet de registres (atès que es va integrar a la XOM una vegada iniciat el setembre del 2015), ha estat el punt de Catalunya on s'ha registrat el valor màxim de l'any pluviomètric 2015-2016, 1540 mm. Curiosament Vielha, a la mateixa comarca i a una altitud similar, sobre els 1.000 m ha registrat només 718,5 mm.


Pel que fa als valors més baixos, les quantitats mesurades a les estacions gestionades pel SMC són les que es presenten a la taula següent:


Mapes de la precipitació acumulada al llarg de l'any pluviomètric 2015-2016 i del percentatge d'aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i a la XOM gestionades pel SMC disposa de les dades d'un episodi significatiu d'aquesta estació.


El SMC considera que un període ha estat molt sec quan les quantitats registrades han estat per sota del 30% respecte a la mitjana climàtica; sec, si ha plogut entre un 30% i un 90%; normal, si els totals registrats se situen entre un 90% i un 110%; plujós, entre un 110% i un 190%; i molt plujós si la precipitació acumulada està per damunt del 190%.