Tot i que la pluja ha sigut molt poc generosa en els darrers mesos, darrerament he pogut comprobar com la font Josepa (Santa Cristina d'Aro) ens continua regalant un rajolí d'aigua fresca i cristal·lina.
Segurament, aquesta font encara es veu beneficiada per les pluges caigudes a les Gavarres el passat hivern.
Formada gràcies a l'aparició d'una falla entre granitoides i esquistos, a uns 340 msnm, està alimentada per una mina que es troba tancada amb una porta de ferro.
Vídeo de la font Josepa rajant aquest mes d'agost.
Es tracta d'una de les fonts més conegudes prop del sector de Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro). Es troba situada a la capçalera de la riera del mas Cases, als vessants septentrionals del puig del Roquet (435 msnm). S'hi arriba des de la carretera GIV-6612 de Romanyà de la Selva a Calonge. Just al punt quilòmetric 8, a les envistes del petit nucli rural de Romanyà, hi ha un trencant a mà dreta que porta a un camí asfaltat que va en direcció a Sant Cebrià dels Alls, passant per sota del puig d'Arques.
Un cop passat el mas Poncet que queda a l'esquerra del camí, continuarem seguint el camí asfaltat i uns metres més endavant, a mà dreta, trobarem un camí de terra senyalitzat amb un pal indicador que ens indica on es troba la font.
No fa gaires anys, en aquest indret va desaparèixer (suposem que es va morir) un àlber monumental que tenia una alçada estimativa de 30 metres i una soca de 3,10 metres de circumferència. Es tractava d'un dels arbres més alts de la comarca.
Antigament es deia que si des de sota d'aquest arbre es disparava un tret d'escopeta a un tudó posat a les branques més altes, els perdigons no hi arribaven amb prou força per matar-lo. No obstant això, amb la millora que ha experimentat l'armament en l'actualitat, si encara existís aquest arbre segurament l'ocell tindria poques possibilitats de sobreviure i cauria a les mans del caçador.
Per sort, sembla que el vell àlber te un substitut, ja que al costat de la font hi creix un plàtan de notables dimensions. També cal destacar la presència d'algunes feixes on hi creixen cirerers.
