Avui dilluns 23 de setembre, a les 09:50 h, ha començat la tardor astronòmica. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 22 de desembre amb el començament de l'hivern.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions té lloc quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, aquesta posició es dona quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud.
Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor., a més a més, quan a l'hemisferi nord comença la tardor, a l'hemisferi sud comença la primavera.
Com a curiositat, s'ha d'esmentar que l'inici de la tardor pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre. El seu inici més matiner serà el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el de l'any 2003.
Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).
L'inici de la tardor és l'època de l'any en què la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol cada dia sortirà més d'un minut més tard, respecte el dia anterior, i a la tarda es pondrà més d'un minut abans. Com a conseqüència d'això, a l'inici de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia.
L'onze de novembre es produirà un trànsit de Mercuri per davant del Sol que serà visible a Amèrica, Àfrica i a Europa. Aquest trànsit es podrà veure des de Catalunya. L'anterior trànsit de Mercuri va tenir lloc el 9 de maig del 2016 i el proper tindrà lloc el 13 de novembre del 2032.
Cada època de l'any té algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (28 de setembre, 28 d'octubre i 26 de novembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de la tardor es donarà el 13 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. A part de la del 13 d'octubre, en aquesta tardor es donaran dues llunes plenes més: el 12 de novembre i el 12 de desembre.
Al vespre seran visibles els planetes Venus, Saturn i Júpiter. A l'alba serà visible Mart.
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dona cap al 8 d'octubre.
Una altra pluja de meteors de la tardor és la de de les Leònides, amb un màxim cap al 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. Però la pluja més intensa de la tardor és la de les gemínides., el seu màxim tindrà lloc al voltant del 14 de desembre.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, Andròmeda i Pegàs centraran l'atenció del cel de tardor. Ara és el millor moment per observar la Galàxia d'Andròmeda (M31) en tota la seva majestuositat. El triangle d'estiu, format per Deneb en el Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àguila, seguirà sent visible durant la primera part de les nits tardor, tot i que gradualment a menor altura sobre l'horitzó oest.
Per l'est veurem sorgir la constel·lació de Taure i més tard el caçador Orió, que arribarà a la seva màxima esplendor durant les nits d'hivern. Al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa.
Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell, cal anar observant-lo nit rere nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics.
Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.
Finalment, com és habitual, l'horari d'estiu acabarà l'últim diumenge d'octubre. A les 3 de la matinada del diumenge 27 d'octubre s'haurà d'endarrerir el rellotge fins a les 2. Aquest dia, per tant, tindrà oficialment una hora més.
A hores d'ara, el Parlament Europeu està debatent la possibilitat d'eliminar els canvis d'hora a partir del 2021. Encara no hi ha una decisón ferma, però és molt possible que en un futur pròxim a la Unió Europea no es torni a canviar d'hora a la primavera i a la tardor.
