Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 15 de setembre del 2019

El Roquetal

El Roquetal (Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro).

El Roquetal és un d'aquells indrets amagats del massís de les Gavarres, on encara hi regna la tranquil·litat, lluny de la massificació turística que pateix la costa.
Aquest lloc, conegut per ser un punt de trobada de diverses associacions (caçadors, ADF, escoltes, etc) es troba ubicat a prop del coll del Matxo Mort i de can Llac, al vessant septentrional de Romanyà de la Selva, ben a la vora del Puig d'Arques.
Envoltat de bosc mediterrani, hi podem trobar diversos elements arquitectònics d'interès. Destaca especialment una típica masia catalana, amb un rellotge de sol inacabat a la seva façana. També es poden veure dos símbols apotropaics (es creia que protegien les cases contra els mals esperits i les bruixes).
Sobre el carener de la teulada hi trobem una bonica cua de gall, a més, a la llinda de la porta hi ha una creu sobre un mont Calvari gravada a la pedra. També hi podem veure gravat l'any 1797.

A part d'aquesta masia, a poca distància hi ha una font regulada amb una aixeta i un safareig. L'entorn de la font es veu molt ben cuidat i disposa de bancs per seure. Cal remarcar que la font encara conservava un bon raig d'aigua a finals d'agost i la vegetació es veia força exhuberant, amb una verdor envejable, tot i trobar-nos a finals d'estiu.
Aquesta surgència apareix en un contacte entre granitoides i esquistos, a uns 400 msnm.
Que encara ragi la font amb certa alegria, malgrat l'estiatge patit, amb pluges poc abundants, ens indica que ens trobem en un punt especial. De fet, aquesta font i també la font de can Llac (vegeu article), es troben en diferents comals i torrents que formen part de la capçalera de la riera Verneda que baixa fins a Cassà de la Selva.
En alguns trams d'aquesta riera hi trobem alguns claps de verns (Alnus glutinosa), un típic arbre de ribera d'elevat interès ecològic.
En la mitologia britànica i nòrdica, el vern és un símbol de la resurrecció, probablement per què la fusta passa del blanc al roig quan és tallada, recordant a la sang humana. Els primers humans de la mitologia nòrdica varen ser creats a partir de freixes i verns. A Irlanda, la reverència que se sentia respecte al vern era tan profunda que tallar-ne un era una ofensa criminal. En altres llocs com a Terranova, se li atribuïen aplicacions medicinals per al tractament de les cremades, el reumatisme i el dolor. A Suomi (Finlàndia) utilitzen petites estelles de la seva fusta per fumar el peix.