En un anterior article us vaig parlar sobre la imponent torre romànica que podem veure al nucli d'Esclanyà. No obstant això, aquesta antiga vila medieval amaga molts altres racons encisadors.
Hi destaca la presència de l'església de Sant Esteve, la Font Gran, un bonic rellotge de sol amb la frase " passa el temps com la ventada ", el pont sobre la riera d'Esclanyà, pous, safareigs, etc.
Esclanyà és una entitat de població situada al sector sud-oest del terme municipal del municipi baix-empordanès de Begur. El 2014 tenia 980 habitants.
La petita vila d'Esclanyà està documentada des del segle XIII amb el nom d'Asclayano i també figura com Sclayano. L'origen etimològic del nom és dubtós, alguns estudiosos el fan derivar d'asclar, i com que una ascla és una estella grossa, asclar significaria estellar, trencar fent estelles. En Joan Corominas al seu torn ens parla del nom evolucionat, propi del llatí, Esquilianianus, un adjectiu que denota una cosa de la que es parla o se'n fa relació, és propietat, o la possessió d'algú.
Tradicionalment l'economia d'Esclanyà es fonamentà en el cultiu de vinyes i oliveres. La producció de rajoles representà la principal activitat industrial.
Al cementiri hi ha la tomba del pedagog i polític Josep Pallach (Figueres, 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 1977).
L'església de Sant Esteve d'Esclanyà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Es tracta d'una església de dues naus i una capçalera formada per dos absis de planta semicircular. En principi tenia una sola nau, l'actual del costat N. A ponent hi és identificable el parament del frontis primitiu, amb una finestra de doble esqueixada; aquest sector és coronat per un campanar d'espadanya d'època posterior. La volta d'aquesta nau és lleugerament apuntada; l'arc triomfal ha estat malmès; al costat N s'hi afegiren tardanament una capella i la sagristia. El seu absis posseeix una finestra romànica de doble biaix; es dreça sobre una alta socolada que és la resta d'una capçalera més antiga. La nau que s'afegí a migdia és coberta amb volta de canó i l'arc triomfal és de mig punt.
Al frontis hi ha un rosetó i la porta actual amb llinda motllurada i frontó, que pertanyen a una reforma tardana. L'aparell romànic de la nau N és de carreuó. Les dues naus es comuniquen mitjançant dos arcs formers, un de mig punt i l'altre rebaixat.
L'església de Sant Esteve d'Esclanyà tot i que és documentada des de les darreries del segle XIII (1280), fou construïda als s.XI i XII i la portalada data del s. XVIII. Des del segle XIV el lloc i castell d'Esclanyà estigué en poder dels Cruïlles-Peratallada, com a integrant de la baronia de Begur.
Va ser parròquia fins al 1721. El 1847 era església sufragània de la de Llofriu. L'església ha estat objecte d'unes obres de restauració molt discutibles, sobretot a l'interior, a principis dels anys 1970. Actualment està annexada a la parròquia de Sant Pere de Begur.
El seu fons documental es troba custodiat per l'Arxiu Diocesà de Girona que ha microfilmat i digitalitzat el fons i n'ha cedit una còpia a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.
Informació extreta de Viquipèdia i palatiofrugelli.blogspot.com
