L'idíl·lic i magestuós castell de Trakai, situat a trenta quilòmetres a l'oest de Vílnius, és un indret de visita obligada si anem fins a Lituània. Sens dubte, es tracta de l'atracció turística més fotogènica del país. La imponent fortalesa pren el nom de la localitat homònima.
Tant si només aneu a visitar la capital lituana, com si aneu a recórrer els Països Bàltics, és molt recomanable incloure aquest castell als vostres plans de viatge.
Tot i que l'edifici té el seu propi interès, la veritat és que el seu encant va molt lligat a la seva ubicació, en una petita illeta del llac Galve.
Aquesta fortalesa és un d'aquells llocs ideals fer un munt de fotografies en qualsevol època de l'any. El llac, l'illa, les barques, el pont llevadís i inclús els ànecs semblen posats expressament perquè ens surti la instantània perfecta.
El castell de Trakai va començar a construir-se al segle XIV per ordre del monarca Kęstutis, el qual va establir-hi la seva residència principal. Aquells dies el Gran Ducat de Lituània era un dels últims territoris pagans d'Europa i el castell va patir nombrosos atacs per part dels Cavallers Teutons. El seu fill Vytautas va ser el responsable d'una segona fase de construcció a principis del segle XV i encara es duria a terme una tercera ampliació al mateix segle.
Després de la decisiva Batalla de Žalgiris, en què l'aliança polonesa-lituana va derrotar als Cavallers Teutons, el castell va perdre importància defensiva, passant a ser una tranquil·la residència de vacances i més tard una presó.
Al segle XVII el castell va ser greument danyat durant les guerres contra Moscòvia i les seves ruïnes van ser abandonades.
Durant el segle XIX, es va iniciar un pla per a la seva reconstrucció. Es van preservar els frescos originals i es van copiar pel pintor Wincenty Smokowski. La Comissió Arqueològica Imperial va iniciar la documentació de les restes existents del castell el 1888.
A l'any 1905, les autoritats imperials russes van decidir restaurar-lo parcialment. Durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys van portar els seus especialistes i es van fer diversos intents per restaurar-lo. Entre el 1935 i el 1941, es van reforçar algunes parts de les muralles del Palau Ducal i es va reconstruir la torre del sud-est, incloent seccions dels seus murs. Els conservadors lituans i polonesos van treballar en el projecte, però el treball va cessar quan la Segona Guerra Mundial va guanyar en intensitat. En acabar la guerra, es va iniciar un important projecte de reconstrucció. Els treballs es van iniciar entre el 1951 i el 1952 i la part principal es va acabar el 1961. El castell va ser reconstruït en estil propi del segle XV.
Al seu interior hi ha un bon nombre de sales interessants on podrem repassar la cronologia del castell, de la regió i del país a través de vestimentes, armes, mobles, olles plenes de monedes antigues, peces d'orfebreria, vaixelles de porcellana, objectes de vidre, mapes, etc.
A l'esquerra del pati d'armes hi ha una primera zona amb dos nivells que podem visitar, però l'àrea visualment més atractiva és la torre del Gran Duc, amb un pati interior envoltat per escales de fusta que donen accés a la resta de sales.
