La tardor a Vílnius, capital de Lituània, ens ofereix tot un espectacle cromàtic, amb un clar predomini dels ocres, tal com podeu a l'extens recull fotogràfic que vaig realitzar la setmana passada.
Les imatges ens mostren l'espectacular escenari tardorenc del Parc Bernardino, del Parc Kalnai i també veiem les vistes panoràmiques de la ciutat que es poden contemplar des de la torre de Gediminas i des del turó de les Tres Creus, així com algun altre indret proper.
La torre de Gediminas (en lituà: Gedimino pilies bokštas) és una talaia situada sobre el pujol homònim, que domina la ciutat de Vílnius. Originàriament va formar part d'un castell ja desaparegut. Hi ha un funicular que porta a la torre o també s'hi pot pujar a peu a través d'un camí costerut.
El seu interior allotja un museu d'història medieval i també hi ha una sala on s'explica la famosa Via Bàltica que es va fer per reclamar la independència dels Països Bàltics.
Les primeres fortificacions conegudes en aquest lloc van ser construïdes en fusta per Gediminas, gran duc de Lituània. El primer castell construït en maó es va acabar el 1409, en època del gran duc Vytautas. De la mencionada construcció es conserven algunes restes, que han estat restaurades recentment. La primera torre data del segle XIII, i posseïa un pis més d'alçada. Els seus murs van ser fets malbé durant l'ocupació russa de 1655-1661. Va ser restaurada el 1930 per allotjar el mencionat museu.
La torre es considera un símbol de la ciutat i del país, i com a tal apareixia a les litas, l'antiga moneda nacional. De la mateixa manera apareix esmentat en nombrosos poemes i cançons.
Les tres creus blanques que s'eleven sobre el cim d'un turó al Parc Kalnai és un dels monuments religiosos més famosos de Vílnius. El trasllat fins a les Tres Creus és un bell passeig i des del seu cim gaudirem d'una gran vista.
Cal tenir present que dels països europeus, Lituània va ser l'indret que més temps va mantenir el paganisme. El 1387 és considerat com l'any que Lituània es reconvertí al cristianisme, quan Jogaila, el gran duc de Lituània, havent-se convertit en el rei de Polònia, va cristianitzar el país d'acord amb els sagraments de l'Església catòlica, juntament amb Vytautas, un altre gran duc de la dinastia Gediminas.
Fins a aquest moment, els nombrosos intents de convertir els pagans lituans al cristianisme van tenir poc èxit, i els missioners eren normalment executats.
Una llegenda diu que set monjos franciscans, que predicaven la nova religió, van ser assassinats al segle XIII al cim d'aquest turó. Els monjos van ser crucificats i quatre d'ells van ser llançats al riu per comprovar si el nou déu podria fer un miracle i salvar els seus servents.
Amb la qual cosa, el gran duc Algirdas, també de la dinastia Gediminas, es va enfadar, va castigar els culpables i va enterrar els franciscans al turó, construint una capella en la seva memòria. Més tard, el 1613, es van afegir les creus.
Encara que la història del propòsit de les tres creus pot ser una llegenda, està confirmat que les creus ja hi eren des del segle XVII.
Al principi, les creus eren de fusta, més tard, el 1916, eren de formigó d'acord amb el projecte de l'arquitecte Antanas Vivulskis. Durant els anys de la postguerra, sota el domini soviètic, les Tres Creus, així com molts altres monuments religiosos, van ser destruïts i enterrats.
Les creus actuals van ser reconstruïdes el 1989 i són lleugerament més altes que les originals. Les restes fracturades de les creus originals s'exhibeixen en el vessant de l'altre costat.
Les tres creus són un gran símbol de dol i d'esperança de Lituània, però les vistes són el que realment atrau els turistes. El turó es troba molt per sobre del nucli antic de Vílnius, amb vistes panoràmiques de la zona.
