Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 12 de juliol del 2020

Lliris de mar a les dunes de Castell


Aquests dies tenim el privilegi de poder veure la bonica i curiosa floració del lliri de mar (Pancratium maritimum) a les dunes de la platja de Castell.
Es tracta d'una de les espècies de flora més típiques i importants dels sistemes dunars del litoral mediterrani. La seva presència ens indica que la protecció de les dunes de Castell està donant els seus fruits.
Malgrat la gran freqüentació que pateix l'indret en aquesta època de l'any, com a mínim han aparegut cinc mates d'aquesta espècie emblemàtica.

El lliri de mar és una espècie halòfita, que prospera amb la sal i psammòfila (amiga de la sorra), que viu als sorrals litorals del Mediterrani, preferentment a la zona posterior de la duna. És una de les espècies protegides que podem trobar en diferents indrets ben conservats del litoral empordanès i de la resta del país.
És una planta bulbosa, amb el bulb soterrat a la sorra, gros, d'entre 5 i 8 centímetres. Del bulb, neixen fulles en forma de cinta de 10 a 20 mm d'ample, de color verd glauc.
La tija que neix del bulb és una mica més petita que les fulles. A l'extrem, surten les flors, normalment de 4 a 12 mm, de color blanc i de forma d'embut. Floreix a l'estiu.
El fruit és una càpsula grossa amb moltes llavors negres. Quan s'acaba el dia, desprèn una olor agradable.

La seva principal amenaça és l'ús i manipulació dels sistemes dunars per part de l'home, a més a més, la bellesa de les seves flors fa que sigui arrencada per persones poc respectuoses.
L'ecosistema dunar és fràgil i divers. Un dels problemes de l'extinció dels lliris de mar repercuteix a les erugues (Brithys Crini) que tan sols viuen entre els lliris de mar, la planta amb més llarga floració.

Podem afirmar que ens trobem al davant d'una història entre la metamorfosi d'una eruga i la resistència d'una planta que manté el cicle vital, fins i tot, en les circumstàncies ambientals més extremes.
Quan la Britys Crini arriba als cinc centímetres assoleix l'envergadura d'adult, fa capoll sota la sorra, realitza la metamorfosi i es transforma en una papallona nocturna (heteròcer).