Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 20 de març de 2013

La primavera comença amb molts núvols

Cel cobert per núvols baixos avui al migdia. Imatge mostrada a l'Informatiu de TV2 Catalunya.


La primavera astronòmica ha començat amb un celatge força carregat de núvols baixos, tal com veiem a la imatge superior captada aquest migdia des del Molí de Vent.
L'entrada de la nova estació ha tingut lloc a les 12h i 2min. Durarà 92 dies i 18 hores, tot finalitzant el 21 de juny amb el començament de l'estiu.
A la major durada del dia que hem experimentat durant les darreres jornades, caldrà afegir-hi l'habitual canvi d'horari amb l'avançament d'una hora el proper 31 de març, amb la qual cosa, a les 2 de la matinada caldrà avançar el rellotge fins a les 3, de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora menys.

En referència a la situació meteorològica d'avui dimecres 20 de març, després del pas d'una pertorbació poc activa durant la passada matinada, amb la caiguda d'algunes pluges de caràcter feble, cal destacar que al llarg de la jornada s'ha mantingut una certa inestabilitat, propiciant el creixement d'alguns cúmuls i la caiguda d'algun plugim molt poc important al llarg de la tarda.

Dades de precipitació d'avui dimecres 20 de març al Baix Empordà:

Calonge-Mas Pallí 6,8mm., Calonge 6,1mm., Palamós 5,4mm., Castell d'Aro 5,2mm., Torroella de Montgrí 4,5mm., La Bisbal d'Empordà 4,2mm., Palafrugell 4,0mm.

D'altre banda, les temperatures màximes a la nostre comarca s'han mogut entre els 16,6ºC de La Bisbal d'Empordà com a màxima més alta i els 15,4ºC de Palamós com a màxima més baixa. Les mínimes han oscil·lat entre els 6,2ºC de Monells, com a mínima més baixa, i els 8,7ºC de Palamós, com a mínima més alta.

Altres dades meteorològiques d'avui dimecres 20 de març del 2013 a Palamós., temperatura màxima 15,4ºC, mínima 8,7ºC. Vent predominant de garbí al centre del dia, a 10km/h de mitjana i vent de component nord de matinada, a 15km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 52km/h N. Estat de la mar amb marejol. Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1001hPa. Humitat relativa màxima 95%, mínima 50%. Dades de meteoclimatic.com i meteo.cat


Agenda astrònomica de la primavera 2013




El planeta Saturn passarà de ser visible al final de la nit durant la primera part de la primavera, a ser visible al cel del capvespre al final de l'estació, produint-se el seu màxim acostament anual a la Terra a finals d'abril. Mentrestant, Júpiter brillarà al principi de la nit gairebé durant tota la primavera i Venus s'unirà a ell a partir del maig.
Júpiter serà es veurà ocultat pel Sol durant la seva conjunció el 19 de juny.

La pluja més important de meteors serà la de les Eta Acuàrides, el seu màxim tindrà lloc al voltant del 5 de maig.

Pel que fa a les constel·lacions, prop de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit l'Óssa Menor, el Drac, Cefeu i el Lleó (Leo).

La primera lluna plena de la primavera es produirà el 27 de març. Les altres dues llunes plenes que tindrem seran el 25 d'abril i el 25 de maig.

Encara que és difícil de pronosticar, l'activitat magnètica solar durant aquesta primavera serà probablement alta, donada la proximitat del màxim solar previst pel mes de juny.

Al llarg de la primavera hi haurà tres eclipsis, dos de Lluna i un de Sol.
El dia 25 d'abril tindrem un eclipsi parcial de Lluna, de molt baixa magnitud, que serà visible a Europa, Àfrica, Àsia i Oceania. Dues setmanes més tard, el 9/10 de maig, hi haurà un eclipsi anular de Sol que serà visible a Austràlia, Nova Zelanda i l'Oceà Pacífic. L'últim eclipsi es produirà el 25 de maig. Aquest serà un eclipsi penombral de Lluna de molt baixa magnitud visible a Amèrica, oest d'Europa i Àfrica.

Els eclipsis de Lluna del 25 d'abril i el 25 de maig seran visibles des de Catalunya. L'eclipsi parcial del dia 25 d'abril arribarà el seu màxim a les 22h 9min i el penombral del 25 de maig arribarà al seu màxim a les 6h 11min. Tots dos eclipsis seran de molt baixa magnitud.

Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants on la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició es dóna quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també equinocci de primavera. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.

Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt pels matins abans que el dia anterior i a la tarda es pon més tard. Com a conseqüència, el temps on el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.