Avui reprenem el fil de la recent estada que vaig fer a la ciutat de Panamà. Si en el darrer article us vaig parlar de la part antiga, avui faré esment de la seva part moderna.
La ciutat de Panamà, capital de la República del Panamà, és la ciutat més gran i poblada del país, amb una població de 880.691 habitants dins del seu municipi i 1.206.792 habitants dins la seva àrea metropolitana, la qual inclou a diverses jurisdiccions com la ciutat-districte de San Miguelito.
Aquesta ciutat imponent sobta pel gran contrast que representen els seus centenars de gratacels moderns, en comparació amb les senzilles construccions que poblen els barris humils on viu la majoria de la població del país.
Està localitzada a la vora del golf de Panamà, a l'oceà Pacífic, a l'est de la desembocadura del Canal de Panamà.
Fundada el 15 agost del 1519 per Pedro Árias Dávila, actualment ocupa una àrea de 2.245 km2. Com a capital de la república, acull la seu del Govern Nacional, al costat d'altres institucions governamentals i una gran quantitat d'ambaixades i consolats degudament acreditats.
Està comunicada mitjançant el port de Balboa, l'aeroport de Tocumen, la carretera Panamericana i una carretera transístmica (autopista Panamà - Colón), que uneix al llarg de 78,9 km la ciutat amb la costa del mar Carib.
La ciutat és el principal centre cultural i econòmic del país, posseeix una intensa activitat financera i és un centre bancari internacional. Actualment ocupa la 7ª posició dins de les 10 ciutats més competitives d'Amèrica Llatina.
El Canal de Panamà i el turisme són les altres fonts de riquesa per a l'economia de la ciutat, que compta amb un clima tropical, amb diversos parcs naturals que l'envolten i altres llocs d'interès.
L'origen del nom de la ciutat es deriva de l'espanyolització del terme en llengua cueva Panamà, que segons Pascual d'Andagoya, significa "abundància de peixos" o "abundància de peixos i papallones".
Al cap de poc temps de ser fundada, la ciutat va esdevenir el punt de partida per a l'exploració i conquesta del Perú i un punt de trànsit per als carregaments d'or i plata que s'enviaven a España. El 1539 i al març del 1563 van tenir lloc grans incendis que van devastar part de la ciutat, però això no va detenir el seu progrés.
A l'any 1610 ja hi havien 5.000 habitants, unes 500 habitatges i diversos convents i capelles, un hospital i la Catedral dedicada a la Verge de l'Assumpció; convertint-la en una de les ciutats més importants de l'Amèrica espanyola.
A l'inici del segle XVII, la ciutat pateix l'amenaça de pirates i corsaris, sumat a les constants amenaces d'indígenes provinents del Darién. El 2 de maig del 1620 la ciutat pateix un terratrèmol, amb diversos morts i ferits i danys estructurals.
El 21 febrer del 1644 hi té lloc el Gran Incendi, el qual va ser provocat i va consumir 83 cases i diversos edificis religiosos, incloent-t'hi la Catedral. en aquells temps hi havien 8.000 habitants.
A l'any 1670, la població va augmentar fins als 15.000 habitants. El 28 de gener del 1671, Henry Morgan, corsari britànic, juntament amb una banda de 1.400 homes, va atacar i saquejar la ciutat amb bastanta resistència. No els va ser possible saquejar-la totalment perquè el Capità General, Juan Pérez de Guzmán, va ordenar fer explotar els dipòsits de pólvora de la ciutat i això va provocar un gegantí incendi que la va destruir gairebé completament. Els pirates van perseguir i van saquejar els habitants de l'antiga ciutat que havien fugit amb les seves pertinences i coses de valor, i malgrat tot, van poder obtenir moltes riqueses, que van carregar amb 195 mules, i es van retirar de les ruïnes el 24 de febrer amb diversos presoners i esclaus capturats.
La ciutat va ser reconstruïda el 1673 per Antonio Fernández de Còrdova, a 2 km al sud-oest de la ciutat original. Aquesta ubicació conforma actualment el nucli antic de la ciutat.
Cap a l'any 1790 la ciutat es recupera i torna a tenir una població de 7.000 habitants. L'anomenada febre de l'or de Califòrnia, el 1848, va portar un augment dels viatgers que creuaven l'istme de Panamà en direcció a la costa oest d'Amèrica del Nord.
L'any anterior al descobriment de l'or, es fundà la companyia ferroviària panamenya, però el ferrocarril no va començar a operar fins el 1855, any en què la ciutat comptava amb una població de 12.000 habitants.
Entre el 1848 i el 1869, quan es va completar el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, gairebé 375.000 persones van creuar l'istme des de l'Atlàntic al Pacífic i 225.000 en la direcció contrària. Aquest trànsit va augmentar la prosperitat de la ciutat durant aquest període, ja que el 1885 la ciutat ja tenia 25.000 habitants.
La construcció del Canal de Panamà va ser molt beneficiós per a la ciutat, ja que portà millores en la sanitat, amb l'eradicació de la febre groga i la malària, així com la introducció del primer sistema d'aigua potable. No obstant això, molts dels treballadors per a la construcció del Canal van ser portats des del Carib, un fet que causà importants tensions racials i socials a la ciutat.
Durant la Segona Guerra Mundial, la construcció de bases militars i la presència de grans quantitats de militars i de personal civil nord-americans van portar nous nivells de prosperitat a la ciutat. A través dels anys, però, els beneficis d'aquesta presència a l'àrea del canal van significar un greuge segons la perspectiva dels panamenys, ja que als anys 1960 els panamenys tenien l'accés limitat a diverses àrees de les rodalies del Canal. Moltes d'aquestes àrees eren zones militars accessibles només per al personal nord-americà.
A la fi dels anys 1970 i durant els anys 1980, la ciutat va esdevenir un centre bancari. El 1989 després de gairebé un any de tensió entre els Estats Units i Panamà, George Bush va ordenar una invasió per defenestrar el líder panameny, el general Manuel Antonio Noriega. Com a resultat d'aquesta acció anomenada Operació Causa Justa, una part del veïnat del Chorrillo, que estava format per antics edificis de fusta d'inicis del segle XX, van ser destruïts per l'intens bombardeig.
Després que els Estats Units d'Amèrica revertissin a Panamà les àrees de l'antiga Zona del Canal, en compliment dels Tractats Torrijos-Carter, la ciutat va guanyar un conjunt de barris residencials situats majoritàriament al corregiment d'Ancón. Aquests barris tenen un estil arquitectònic típic nord-americà i la seva visita ofereix la impressió d'estar recorrent els suburbis d'aquest país.
La ciutat segueix sent un dels centres bancaris més grans del món, establint diversos controls per al flux de diners, que va augmentar la credibilitat i la seguretat en les inversions. El port de Balboa operat per la companyia Hutchison Whampoa, originària de Hong Kong, és també una important font d'ingresos per a la ciutat.
Actualment, es troben en projecte, aprovats o en construcció, una gran quantitat d'edificis que superen els 200 m d'alçada, i, fins i tot, alguns arribaran als 300 m.
Trenta d'aquests edificis estaran inclosos dins dels 200 gratacels més alts del món.
31 dels seus edificis marcaran un nou panorama urbà a la ciutat, que s'ha convertit en la "ciutat dels gratacels" d'Amèrica Llatina.
La història de la construcció de grans edificacions va començar amb la construcció de la Catedral de nostra Senyora de l'Assumpció, que amb 27 metres d'altura va esdevenir una de les més altes de la ciutat, al segle XVII. Encara que la ciutat de Panamà no tenia grans gratacels, a través dels anys la ciutat ha anat transformant-se en una de les urbs amb més gratacels del continent americà. El 2007 es va construir l'"Aqualina Tower", que amb 210 m d'altura és l'edifici culminant més alt del país, tot i que el "The Point" que està actualment en construcció, ja ha superat aquesta altura, convertint-se en el més alt de la ciutat, però no serà oficial fins a estar completament acabat. Entre d'altres hi ha el "Trump Ocean Club International Hotel & Tower" amb 293 metres, un dels més moderns de Centreamèrica i Llatinoamèrica.
A la ciutat hi ha més de 212 edificacions planejades, 202 edificis en construcció, 174 edificis construïts i 17 edificis sense construir.
Durant diversos anys, l'horitzó de la ciutat va seguir sent el mateix, amb només quatre edificis de més de 150 m. A partir de començaments de la dècada del 2000, es va experimentar un gran auge de la construcció, amb nous edificis que es van aixecar per tota la ciutat.
Des de l'any 1999, amb la sortida de les tropes nord-americanes i l'obtenció de la sobirania total del país, la ciutat ha acollit gran quantitat de ciutadans estrangers. De l'any 2002 al 2005 han establert la seva residència al país 25.000 canadencs, 100.000 colombians i 17.000 hebreus, entre d'altres.
Segons les previsions fetes pels experts, la població de l'àrea metropolitana de la ciutat de Panamà per a l'any 2020 arribarà a uns 3.8 milions. D'acord amb el document, la població de l'àrea metropolitana d'aquí a 10 anys serà de 2 milions 400 mil persones.
En un país amb una població de 3.706.596 habitants (2014), l'àrea metropolitana actualment aglomera prop del 40% del total demogràfic nacional.
La ciutat està travessada per 8 rius anomenats: Cárdenas, Curundú, Matasnillo, Matías Hernández, Rio Abajol, Juan Díaz, Tàpia i Tocumen.
El seu emplaçament posseeix un clima tropical de tipus sub-equatorial, caracteritzat per una perllongada estació plujosa que va de maig a desembre, i una curta estació seca de gener a abril. La precipitació anual mitjana és d'uns 2.000 mm., té una humitat relativa mitjana del 75% i una temperatura mitjana de 27°C, amb màximes absolutes de fins a 39°C i mínimes de 20°C.
Algunes dades curioses
A Panamà, considerat fins fa poc temps com a paradís fiscal, hi han ubicats 94 bancs, dels quals 60 són del Sistema Bancari Nacional, 24 de la Banca Internacional i 9 bancs de representació. El Sistema Bancari Nacional té actius per valor de 29.100 milions de dòlars i 284 sucursals al llarg del país, de les quals, 132 es localitzen a la ciutat de Panamà.
La ciutat de Panamà és l'únic lloc al món on es pot veure l'alba i el capvespre exactament a la mateixa hora (alba 6:10 i capvespre 06:10 pm).
La ciutat de Panamà és l'única capital de Llatinoamèrica envoltada de boscos tropicals i des del seu centre es pot accedir fàcilment als tres Parcs Nacionals declarats Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat.
La ciutat de Panamà va ser la primera ciutat espanyola fundada a la costa de l'Oceà Pacífic del continent americà.
El Ferrocarril de Panamà fou el més car de tota la història en la seva construcció, ja que va costar 8 milions de dòlars a mitjans del segle XIX i va tardar 5 anys en ser construït.
La ciutat de Panamà, tot i estar fundada a la costa de l'Oceà Pacífic, el llenguatge i els trets culturals dels seus habitants són típicament caribenys.
