Finalment, s'ha acabat confirmant que el passat any 2014 va ser el més càlid dels darrers 134 anys, segons l'anàlisi acurada dels mesuraments de la temperatura superficial de la Terra, realitzada pels científics de l'Institut Goddard d'Estudis Espacials (GISS), un institut prestigiós ubicat als Estats Units.
Cal destacar que en una anàlisi separada i independent, els científics de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA), també van concloure que el 2014 ha sigut l'any més càlid mai registrat. Amb l'excepció del 1998, els deu anys més càlids en els registres instrumentals (des del 1880) han ocorregut des de l'any 2000.
El mapa superior mostra les anomalies de la temperatura global del passat 2014, segons la mitjana de referència 1951-1980. L'equip GISS basa la seva anàlisi amb dades disponibles pel públic en general, d'unes 6.300 estacions meteorològiques de tot el món, a més dels vaixells i les boies que registren la temperatura superficial del mar, i mesuraments de l'estació d'investigació antàrtica. Aquestes dades en brut es van analitzar utilitzant un algoritme que té en compte les diferentes distàncies entre les estacions mesuradores de temperatura escampades per tot el món, i els efectes de la calefacció urbana que podria esbiaixar el càlcul.
Mentre que la classificació dels diferents anys es pot veure afectada per patrons climàtics caòtics, les tendències a llarg termini són atribuïbles a factors del canvi climàtic que en aquest moment estan dominats per les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle.
Des del 1880, la temperatura mitjana de la superfície de la Terra s'ha escalfat aproximadament 0,8 graus centígrads (1,4 graus Fahrenheit), una tendència impulsada en gran mesura per l'augment del diòxid de carboni i altres emissions humanes a l'atmosfera. La majoria dels anys càlids s'han produït en les últimes tres o quatre dècades.
Augment de la temperatura per dècada, pel període 1950-2014.
Mentre que en el 2014 les temperatures segueixen la tendència a l'escalfament a llarg termini del planeta, els científics encara esperen veure fluctuacions de la temperatura mitjana causades per fenòmens com el Niño o la Niña. Aquests fenòmens escalfen o refreden el Pacífic tropical i es creu que han tingut un paper en l'estancament de la tendència a l'escalfament a llarg termini en els últims 15 anys. No obstant això, és molt remarcable que el 2014 hagi sigut el més càlid amb un el Niño neutre.
El següent gràfic mostra les tendències de la temperatura a llarg termini en relació amb fenòmens del Niño o la Niña. Això pot esbiaixar les temperatures més càlides o més fredes en un any.
Les barres de color taronja representen anomalies de la temperatura global en anys del Niño, amb la línia vermella que mostra la tendència a llarg termini. (La classificació de l'any ve de l'Índex d'Oceànic del Niño de la NOAA.) Les barres blaves representen anys de la Niña, amb una línia blava que mostra la tendència. Els anys neutres es mostren de color gris, i la línia de color negre mostra la tendència general de temperatura des del 1950.
Les diferències regionals de temperatura estan més fortament afectades per la dinàmica del temps que la mitjana mundial. Per exemple, el 2014, la costa Est dels Estats Units i el Mitjà Oest, van mantenir-se inusualment freds, mentre que a Alaska i a tres estats occidentals (Califòrnia, Arizona i Nevada) van experimentar els anys més calents registrats, segons la NOAA.
Els científics de la NOAA utilitzen, en gran part, les mateixes dades de temperatura que la NASA, però empren un període de referència diferent i els seus propis mètodes per estimar les temperatures globals. I no obstant això, la NASA i la NOAA, així com l'Agència Meteorològica del Japó i el Centre Hadley de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit, obtenen uns registres molt similars, tot i els diferents enfocaments.
El diagrama de més avall mostra les anomalies en la temperatura anual pel període 1880-2014, registrades per aquestes quatre institucions. Encara que hi han petites variacions d'un any a un altre, els quatre registres mostren pics i valls en sincronia amb els altres. Tots mostren un ràpid escalfament en les últimes dècades, i tots mostren com l'última dècada ha sigut la més càlida.