A part de la visita al seu poblat, si podeu disposar de vàries jornades convivint amb alguna de les comunitats indígenes de Panamà, com per exemple els Kuna, no és estrany que us ofereixin alguna excursió per descobrir l'entron natural més immediat que els envolta., en aquest cas, uns guies del poblat d'Achutupo ens vàren portar a fer una caminada per la selva panamenya.
Abans d'entrar en terreny selvàtic, primer va caldre fer una petita navegació fluvial, mitjançant una gran canoa que fou construïda a partir del buidatge i la talla d'un tronc sencer de dimensions molt destacables.
Com ja us vaig comentar en un anterior article, els Kuna, a part de la pesca i altres activitats, també practiquen l'agricultura de subsistència i la recol·lecció de cocos. Els seus cultius solen ubicar-se en una petita franja de terreny situada entre la costa, el riu i les vessants muntanyoses. Recordem que l'assentament original de l'ètnia Kuna es trobava a prop del riu Atrato (Colòmbia), d'on van haver de marxar a causa de diferents factors, amb la qual cosa, encara mantenen un lligam molt fort amb els cursos fluvials com el que vàrem creuar aquell dia.
La major part del territori panameny està format per terres baixes (un 89%) com les que vam visitar.
A aquest grup pertanyen les terres baixes i planes del sud, els pujols i planes de l'Istme Central, les depressions orientals, les terres baixes i les planes del nord. Aquestes terres estan constituïdes per roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries, la meteorització de les quals dóna uns sòls aptes per a l'agricultura. El 10% són terres altes, unes terres que pertanyen al Volcà Barú (3.475 m), la Serralada Central, l'Arc Oriental del Nord, l'Arc Oriental del Sud, Massissos i Cadenes Volcàniques del Sud.
La major part de la població panamenya habita a la terra baixa i la comunitat Kuna no és l'excepció.
Abans d'endinsar-nos a les profunditats de la selva, ens van mostrar la seva zona de cultiu, on hi podem trobar bananes, cacau, cocos, papaies, pinyes, mangos, etc...
Una vegada deixem enrera la zona de cultius, entrem en un dels hàbitats més biodiversos del planeta. Per la seva proximitat a Amèrica del Sud, conté diverses espècies sud-americanes com el poncho o capibara (el rosegador més gran del món), l'ós frontino o ós d'anteojos, i el guacamai blau i groc (Ara ararauna). Això fa que Panamà posseeixi una major biodiversitat que en altres països de la regió, com El Salvador o Belize, i un major nombre d'espècies en alguns gèneres.
És el primer país de la regió en nombre de peixos (1.497), les veïnes Costa Rica i Nicaragua allotgen 1.254 i 1.176 espècies respectivament, en aus (957 espècies) i en mamífers (229 espècies, incloent el major nombre de primats de la regió), amb notables endemismes com el mico udulador de Coiba (Alouatta coibensis), l'agutí o ñeque de l'illa de Coiba (Dasyprocta coibae) o el mandrós pigmeu de l'illa Escut de Veraguas (Bradypus pygmaeus). Posseeix 10.115 espècies de plantes, de rèptils 229 espècies i d'amfibis 179 espècies. Segons l'Índex d'Actuació Mediambiental (EPI), Panamà és un dels països que presenten un adequat control de la contaminació ambiental.
Panamà es troba a la regió tropical i un terç de la seva superfície està coberta de boscos tropicals, mentre que la resta s'ha convertit en territori per al conreu i la ramaderia, a més de la regió semiàrida de la península d'Azuero. El clima del país és càlid i humit, però moderat pels oceans.
En general, com correspon, el país té un clima tropical, molt calorós durant tot l'any a les costes i terres baixes, modificant-se cap a l'interior a mesura que es guanya altitud, sent les temperatures agradablement fresques cap als 1000 msnm i fredes per sobre de 2000 msnm.
Les precipitacions són en general altes, amb diferències entre el vessant del Carib (3000mm/any de mitjana) on pràcticament no existeix estació seca, i el vessant del Pacífic, que presenta una estació seca molt marcada de desembre a març (1500 mm/any de mitjana).
Certes condicions locals d'exposició, corrents oceànics, direcció dels vents i ubicació a sobrevent o sotavent, fan variar el patró de precipitació en algunes localitats del país, indistintament de la seva ubicació en algun vessant, per exemple, en alguns punts de la península d'Azuero, en el Pacífic, la precipitació és inferior a 900 mm/any i a la ciutat de Panamà i l'illa de Coiba, també en el Pacífic, supera els 2000 mm/any. A les muntanyes de l'interior les precipitacions són molt altes, registrant-se valors superiors a 5000 mm/any, un fet que facilitat l'existència de nombrosos cursos fluvials com el que vàrem veure.
Cal remarcar que els huracans no constitueixen una amenaça per al país, perqué aquest es troba al Sud de la seva zona d'influència (sobre els 10º de Latitud Nord).
Per finalitzar aquest petit article, us deixo algunes instantànies d'aquest indret privilegiat, on veiem l'exhuberància del paisatge i alguns exemples de fauna que vaig trobar pel camí.
