Durant la primavera, els xoriguers (Falco tinnunculus), ocells rapinyaires de la família Falconidae, solen buscar indrets adients per fer el niu, ja que es troben en plena època de reproducció.
Els edificis alts, alguns penya-segats i els forats situats en antigues construccions, com per exemple els ubicats a les torres dels castells o als campanars, són uns dels llocs preferits per criar els seus pollets.
El passat 13 de maig, vaig poder observar un xoriguer femella en una obertura del campanar de l'església de Santa Eugènia de Vila-romà, i un xoriguer mascle que l'anava a veure per realitzar la còpula. El més problable és que triessin aquella ubicació per fer el niu, però desconec si això va acabar reixint, sobretot tenint en compte que la setmana següent van esdevenir alguns actes que podrien haver pertorbat la seva tranquil·litat, ja que es va posar una llarga senyera que penjava just al davant del forat on es volien quedar i també hi va haver un repic de campanes.
El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco. És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales (el que s'anomena fer l'aleta o a Mallorca fer l'esperit sant) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s'hi en picat.
Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells.
La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 3 a 6 polls. El xoriguer comú pren al voltat d'uns 25 dies per incubar l'ou. Aproximadament un mes després, les cries estaràn llestes per a abandonar al niu.
El xoriguer és el falcònid més comú a bona part d'Euràsia i el nord d'Àfrica.
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.
Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.
S'adapta força bé al medi urbà i els que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.
