L'església de Santa Maria de Bell-lloc d'Aro.
L'església de Santa Maria de Bell-lloc d'Aro és una construcció singular del nostre país ubicada a Santa Cristina d'Aro, en un replà a la falda de les Gavarres. Per anar-hi cal seguir la carretera GIV-6613. A tocar del punt quilòmetric nº 2 hi ha una sortida que accedeix a un camí de terra per on continuarem. L'església ja és visible a uns dos cents metres.
Es tracta d'un exemple magnífic de com es transformà una vil·la romana en un temple cristià.
Parlem d'una església preromànica i romànica (sg. X, XI i XII) d'una sola nau, amb capçalera de planta de ferradura a l'interior i poligonal a l'exterior (la forma externa li fou donada tardanament).
A ponent té una façana molt alterada, un arc triomfal de mig punt amb una arcada obrada amb dovelles i muntants de pedres escairades, i un tram de volta més baixa que la nau (s'ha pensat que inicialment era un temple amb dos absis contraposats, un a cada extrem de la nau).
Aquest tipus de planta no és freqüent al país, però té precedents en esglésies paleocristianes, especialment del nord d'Àfrica.
La volta emprada en aquest santuari està adaptada a l'espai que cobreix i es pot considerar preromànica.
Al fons de l'absis hi ha una finestra esbiaixada, els muntants de la qual provenen d'elements reutilitzats d'època romana. Hi ha també un campanar d'espadanya i contraforts a la façana davantera.
A la banda N de l'església hi ha diverses ruïnes pertanyents a un edifici de planta circular que formaria part d'un espai termal d'una vil·la romana. Aquest espai circular es va adaptar com a capella en època tardoantiga.
Adossada a l'església hi ha la rectoria, notable casal que amaga part de l'exterior de l'església i que fou construït al segle XVIII.
A l'any 2009 es va realitzar una campanya arqueològica a l'oest de l'església que va permetre descobrir tot un seguit de restes de la zona productiva de la vil·la romana, relacionada amb la fase de les termes. En aquest indret també va aparèixer l'antic cementiri de l'església. A l'espai excavat es van identificar 14 tombes d'època tardoantiga i medieval.
Panell informatiu on veiem l'evolució de l'església al llarg dels segles. Si voleu es pot llegir perfectament aquest panell i els de més avall. Només cal clicar sobre la foto i prémer la tecla F 11.
Panell informatiu on s'explica la història d'aquest indret.
Curiosa cresta de gall situada al carener de la teulada de la rectoria, a la façana nord.
Porta d'entrada a l'església.
Bonic rellotge de sol situat a la façana sud de la rectoria, de tipus vertical declinant. Es troba pintat sobre un marc quadrat, orientació sud-oest, amb marques horàries de les hores i mitges hores, aquestes últimes amb indicació d'una petita línia acabada amb punta, de les 8 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical.
Gnòmon de vareta amb un sol amb dos corones de rajos, ornamentació amb motius florals, a la part superior hi ha la inscripció "ANY 1803" amb la N girada i a la part inferior apareix quasi esborrat el lema "Que Déu ens do una Bona hora".
Campanar d'espadanya amb dues campanes automatitzades que toquen les hores. Al seu damunt apareix una creu protectora de ferro i penell.
Banda nord de l'església, on veiem les restes de les termes romanes i la base de la sala circular que es convertí en una primitiva capella.
Façana oest de l'església, amb creu protectora de pedra sobre el carener de la teulada. Aquí al davant va aparèixer un antic cementiri tardoantic i medieval, juntament amb restes romanes.
Panell informatiu que ens mostra els resultats de l'excavació arqueològica de l'any 2009.
L'església de Santa Maria de Bell-lloc d'Aro és una construcció singular del nostre país ubicada a Santa Cristina d'Aro, en un replà a la falda de les Gavarres. Per anar-hi cal seguir la carretera GIV-6613. A tocar del punt quilòmetric nº 2 hi ha una sortida que accedeix a un camí de terra per on continuarem. L'església ja és visible a uns dos cents metres.
Es tracta d'un exemple magnífic de com es transformà una vil·la romana en un temple cristià.
Parlem d'una església preromànica i romànica (sg. X, XI i XII) d'una sola nau, amb capçalera de planta de ferradura a l'interior i poligonal a l'exterior (la forma externa li fou donada tardanament).
A ponent té una façana molt alterada, un arc triomfal de mig punt amb una arcada obrada amb dovelles i muntants de pedres escairades, i un tram de volta més baixa que la nau (s'ha pensat que inicialment era un temple amb dos absis contraposats, un a cada extrem de la nau).
Aquest tipus de planta no és freqüent al país, però té precedents en esglésies paleocristianes, especialment del nord d'Àfrica.
La volta emprada en aquest santuari està adaptada a l'espai que cobreix i es pot considerar preromànica.
Al fons de l'absis hi ha una finestra esbiaixada, els muntants de la qual provenen d'elements reutilitzats d'època romana. Hi ha també un campanar d'espadanya i contraforts a la façana davantera.
A la banda N de l'església hi ha diverses ruïnes pertanyents a un edifici de planta circular que formaria part d'un espai termal d'una vil·la romana. Aquest espai circular es va adaptar com a capella en època tardoantiga.
Adossada a l'església hi ha la rectoria, notable casal que amaga part de l'exterior de l'església i que fou construït al segle XVIII.
A l'any 2009 es va realitzar una campanya arqueològica a l'oest de l'església que va permetre descobrir tot un seguit de restes de la zona productiva de la vil·la romana, relacionada amb la fase de les termes. En aquest indret també va aparèixer l'antic cementiri de l'església. A l'espai excavat es van identificar 14 tombes d'època tardoantiga i medieval.
Panell informatiu on veiem l'evolució de l'església al llarg dels segles. Si voleu es pot llegir perfectament aquest panell i els de més avall. Només cal clicar sobre la foto i prémer la tecla F 11.
Panell informatiu on s'explica la història d'aquest indret.
Curiosa cresta de gall situada al carener de la teulada de la rectoria, a la façana nord.
Porta d'entrada a l'església.
Bonic rellotge de sol situat a la façana sud de la rectoria, de tipus vertical declinant. Es troba pintat sobre un marc quadrat, orientació sud-oest, amb marques horàries de les hores i mitges hores, aquestes últimes amb indicació d'una petita línia acabada amb punta, de les 8 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical.
Gnòmon de vareta amb un sol amb dos corones de rajos, ornamentació amb motius florals, a la part superior hi ha la inscripció "ANY 1803" amb la N girada i a la part inferior apareix quasi esborrat el lema "Que Déu ens do una Bona hora".
Campanar d'espadanya amb dues campanes automatitzades que toquen les hores. Al seu damunt apareix una creu protectora de ferro i penell.
Banda nord de l'església, on veiem les restes de les termes romanes i la base de la sala circular que es convertí en una primitiva capella.
Façana oest de l'església, amb creu protectora de pedra sobre el carener de la teulada. Aquí al davant va aparèixer un antic cementiri tardoantic i medieval, juntament amb restes romanes.
Panell informatiu que ens mostra els resultats de l'excavació arqueològica de l'any 2009.