Església de Sant Joan de Matajudaica.
Matajudaica és un poble que actualment està agregat al municipi de Corçà (Baix Empordà.
Es troba emplaçat al costat del riu Daró, a prop del camí de Casavells a Ullastret. Gairebé totes les cases es troben enfilades en un petit puig i construïdes al voltant de l'església, d'aquí el nom de Matha, considerat com la unió de diverses construccions.
El nom, així escrit, apareix a l'acta de consagració del temple d'Ullà, l'any 1182, i no és fins l'últim quart del segle XIII quan apareix per primera vegada el topònim Matha judayca. Es creu que aquest topònim tindria un origen jueu, igual que Vilajuïga (Alt Empordà) o estaria relacionat amb l'existència d'una comunitat jueva en aquest lloc. De fet, a tan sols set quilòmetres de distància, a La Bisbal d'Empordà, hi havia una important comunitat jueva. La primera notícia documentada que ens parla dels jueus a la Bisbal data del 1285. De l'aljama de la Bisbal, únicament en resta el carrer del "Call". S'hi accedeix per dues portalades amb arcades, que a la seva època es tancaven per tal d'aïllar-se de la resta de la població.
El comunidor conserva les restes d'un rellotge de sol.
L'església de Sant Joan apareix mencionada a l'any 1081, tot i que l'edifici actual és del segle XVIII. Hi destaquen alguns elements romànics, com per exemple el seu absis semicircular. També sobresurt un comunidor a l'angle SO de l'edifici que conserva les restes d'un rellotge de sol.
El campanar d'espadanya conté una campana de l'any 1867, un fet força rellevant, ja que moltes campanes foren retirades i es van fondre durant la Guerra Civil per tal de fabricar armes i municions.
A la façana occidental del temple hi ha la portalada rectangular amb boles decoratives, una petita fornícula (ara sense imatge) i un òcul. A sobre de la fornícula hi figura gravat l'any 1797.
Paisatge bucòlic amb camps de gira-sols envoltant Matajudaica.
Campana de l'any 1867.
Matajudaica és un poble que actualment està agregat al municipi de Corçà (Baix Empordà.
Es troba emplaçat al costat del riu Daró, a prop del camí de Casavells a Ullastret. Gairebé totes les cases es troben enfilades en un petit puig i construïdes al voltant de l'església, d'aquí el nom de Matha, considerat com la unió de diverses construccions.
El nom, així escrit, apareix a l'acta de consagració del temple d'Ullà, l'any 1182, i no és fins l'últim quart del segle XIII quan apareix per primera vegada el topònim Matha judayca. Es creu que aquest topònim tindria un origen jueu, igual que Vilajuïga (Alt Empordà) o estaria relacionat amb l'existència d'una comunitat jueva en aquest lloc. De fet, a tan sols set quilòmetres de distància, a La Bisbal d'Empordà, hi havia una important comunitat jueva. La primera notícia documentada que ens parla dels jueus a la Bisbal data del 1285. De l'aljama de la Bisbal, únicament en resta el carrer del "Call". S'hi accedeix per dues portalades amb arcades, que a la seva època es tancaven per tal d'aïllar-se de la resta de la població.
El comunidor conserva les restes d'un rellotge de sol.
L'església de Sant Joan apareix mencionada a l'any 1081, tot i que l'edifici actual és del segle XVIII. Hi destaquen alguns elements romànics, com per exemple el seu absis semicircular. També sobresurt un comunidor a l'angle SO de l'edifici que conserva les restes d'un rellotge de sol.
El campanar d'espadanya conté una campana de l'any 1867, un fet força rellevant, ja que moltes campanes foren retirades i es van fondre durant la Guerra Civil per tal de fabricar armes i municions.
A la façana occidental del temple hi ha la portalada rectangular amb boles decoratives, una petita fornícula (ara sense imatge) i un òcul. A sobre de la fornícula hi figura gravat l'any 1797.
Paisatge bucòlic amb camps de gira-sols envoltant Matajudaica.
Campana de l'any 1867.