Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 16 de març de 2012

Apareixen restes arqueològiques romanes a les obres del Pla de Barris


Imatge de les restes arqueològiques romanes descobertes.


Després de la descoberta de diferents trams de muralla i antics baluards del segle XVI en alguns indrets de Palamós, degut al començament de diversos projectes constructius, com els esdevinguts a prop de l'antic convent dels Agustins o a la Plaça dels Arbres, el subsòl palamosí es continua mostrant molt ric pel que fa a restes arqueològiques. Aquesta vegada les obres del Pla de Barris han posat al descobert vestigis romans d'uns 2000 anys d'antiguitat a prop del Mas Guàrdies.

La imatge que obre aquest article, ens mostra les prospeccions arqueològiques que es realitzen a l'aparcament de l'hospital comarcal., en ella hi ressalta especialment l'orifici rodó d'una gran sitja de 2 metres de fondària i les bases circulars d'una desena de grans dòlies.
Aquestes restes arqueològiques dels antics pobladors de l'Imperi romà, afecten la prolongació del carrer Remigi Robau i Morató. Els vestigis de 2000 anys d'antiguitat foren inspeccionats pels tècnics de la Generalitat tan bon punt aparegueren., el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós ja preveia que en aquest sector del Mas Guàrdies poguessin aparèixer algunes restes arqueològiques romanes.



Imatge de les prospeccions arqueològiques.


De fet, en aquest aspecte hi havien antecedents recents, ja que durant la restauració de l'antic mas que dóna nom al barri, es van trobar algunes restes de ceràmica i quan es construï el Vial del Port també van trobar-se algunes dòlies en un bon estat de conservació, situades en un talús a prop del carrer Mas Fonellar. Altrament, si anem cap a altres sectors de la nostre vila, existeixen moltes troballes documentades de l'época romana, com per exemple, els forns romans del carrer Mn. Jacint Verdaguer, l'esplanada del Castell de Sant Esteve o a la possible vil·la romana situada prop del Mas Subà.

L'Ajuntament de Palamós ha encarregat l'excavació i la supervisió d'aquestes restes a una empresa. El director de l'excavació, Joan Llinàs, considera que aquests vestigis anirien associats amb l'existència d'una vil·la romana propera a l'excavació.
El resultat de la prospecció que s'està realitzant permetrà catalogar i inventariar les restes localitzades, entre les quals també hi ha fragments de teules ceràmiques i enderrocs d'una construcció. El més probable és que un cop feta aquesta catalogació, les restes es tornin a tapar, deixant la possibilitat que alguns fragments ceràmics es puguin mostrar a dins el Mas Guàrdies.



Fragments d'àmfores romanes descoberts ahir al matí.


En les pròximes setmanes, les tasques de catalogació i inventariat de les troballes, coordinades amb personal del Departament de Cultura de la Generalitat, acabaran de determinar la datació exacte i el grau d'importància de les troballes. Dels elements localitzats en aquest indret en destaca especialment la sitja, que s'utilitzava per a l'emmagatzematge de cereals de les explotacions agràries que hi havia a la zona.

Les sitges eren aprofitades (omplertes i buidades) un parell o tres de cops, i posteriorment passaven a ser escombreres o zones de rebuig. L'anàlisi de les restes trobades a l'interior permetrà conèixer quins productes contenien i donarà detalls de les activitats agrícoles i la vida quotidiana del període.



Dòlies exposades a Mérida, l'antiga Emerita Augusta. Font: wikipedia


Les dòlies eren un tipus de recipent romà fet de terrissa, amb unes mides molt grans i era usat per a emmagatzemar i transportar aliments a la Mediterrània.

Tenia forma oval, amb una boca ampla, però era molt més gran que l'àmfora, un atuell semblant. El dolium no tenia coll i en molts casos mesurava fins a 1,8 m d'alt. Alguns exemples tenen un cos arrodonit que cau fins a un fons pla, mentre uns altres, més freqüents, tenen un fons totalment arrodonit. Es folraven amb brea o cera per albergar o processar aliments líquids i sòlids.

Algunes fonts esmenten l'existència de dòlies d'uns 1.300 litres. Encara que no hi hagués una mida estàndard real per aquests tipus de recipients, fins i tot, els de menor capacitat registrats per Plini el Vell tenien una grandària excepcional.

S'usaven en llocs de producció com ara vil·les, i en punts de venda com tavernes i magatzems urbans. Els dòlia també s'usaven en teatres per les seves qualitats acústiques (presumiblement per a efectes sonors).
Els dos mètodes per emmagatzemar els dòlia eren mantenir-los mig enterrats a terra o de peu sota un sostre. Es feien servir per contenir articles com vi, pell de raïm, oli d'oliva, amurca, blat i altres cereals comuns. A diferència de l'àmfora, les dòlies no es consideraven un accessori que es vengués juntament amb la mercaderia que contenia, sinó que constituïen unes instal·lacions fixes, sent la seva finalitat principal servir d'emmagatzematge permanent per als productes.

No obstant això, les dòlies també es van usar freqüentment en relació amb infraestructures de transport, com els vaixells mercants i llocs d'emmagatzematge temporals com els magatzems portuaris. Els recipients es fabricaven de manera que poguessin usar-se en el transport marítim. S'han descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dòlies al llarg de la quilla, aparentment cimentats, per evitar el seu desplaçament, que servien com a receptacles fixos per al transport de vi.