Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 17 d’agost de 2012

El Juliol més càlid dels darrers 100 anys als EUA i el quart més càlid des del 1880 a nivell mundial


Mapa d'anomalia mundial de la temperatura del mes de juliol passat.
Font. http://earthobservatory.nasa.gov/


Quan estem a punt de tenir la quarta onada de calor d'aquest any, segueixen arribant dades que van confirmant, dia rera dia, el canvi climàtic i l'escalfament del nostre planeta.

Segons el "National Climatic Data Center" (CNDC) de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, el passat mes de juliol va ser el mes de juliol més càlid dels darrers 100 anys, pel que fa a l'extensió entre estats veïns (48 en total), establint-se com a nou rècord històric. Si això no fos poc, a nivell mundial la situació també és força preocupant, ja que ha sigut el quart mes de juliol més càlid des que van començar els registres de l'era moderna a l'any 1880.

El mapa superior ens mostra les anomalies de temperatura mundials esdevingudes el passat mes de juliol, segons les anàlisis de l'Institut Goddard per a Estudis Espacials (GISS). És a dir, el mapa mostra els puns més càlids o menys càlids en comparació amb la mitjana climàtica del mes entre els anys 1951-1980.
Per realitzar aquest mapa, els científics del GISS van utilitzar les dades disponibles de 6.300 estacions meteorològiques de tot el món, les observacions realitzades des de vaixells i satèl·lits, mesurant la temperatura superficial del mar, i les dades de les estacions de l'Antàrtida.

Els colors vermells més foscos, assenyalen anomalies positives de fins a 4°C per sobre de la mitjana mensual., el color blanc representa valors normals i els punts de color blau fosc són indrets amb anomalies negatives de fins a 4°C per sota de la mitjana.
A més de l'escalfament extrem als Estats Units, també hi trobem la Península Antàrtica i gran part de l'est d'Europa, així com el nord d'Àfrica.



Mapes dels EUA, on veiem la temperatura mitjana del passat mes de juliol (mapa superior) i les anomalies de temperatura (mapa inferior) en graus Farenheit.


D'acord amb l'NCDC: "La mitjana mundial de temperatura a la superfície terrestre, combinada amb la temperatura mitjana de la superfície dels oceans, arribà a situar-se en 0,62°C per sobre de la mitjana del segle XX (15,8ºC).
Cal destacar que la temperatura superficial a l'hemisferi nord va ser la més alta mai enregistrada per un mes de juliol, situant-se en 1,19°C per sobre de la mitjana, i també sigué el quart mes consecutiu on s'assoleix un nou rècord de temperatura"

En una anàlisi recent, el director del GISS de la NASA, James Hansen, i els seus companys, van presentar unes estadístiques que mostren que les onades de calor extremes d'estiu s'han tornat molt més freqüents degut al canvi climàtic.

Durant el període de referència 1951-1980, utilitzat en l'anàlisi, el 33% de la superfície terrestre va experimentar uns estius molt càlids estadísticament. En l'última dècada, el nombre d'estius calorosos s'ha elevat fins al 75% de la superfície terrestre. D'altra banda, els esdeveniments extrems de calor que antigament només afectaven un 1% de la superfície terrestre, actualment ja afecten el 10% des de l'any 2006.

Segons Hansen i els seus companys, els darrers estudis sobre el clima, ens diuen que les onades de calor i de fred s'han tornat més freqüents en els últims 30 anys, coincidint amb un ràpid escalfament global. Globalment, però, la distribució de les anomalies estacionals en la temperatura mitjana s'ha decantat cap a temperatures més altes.

Es pot afirmar, amb un alt grau de confiança, que les anomalies extremes, com les de Texas i Oklahoma el 2011 i les de Moscou a l'any 2010, van ser una conseqüència de l'escalfament global, ja que la seva aparició era molt poc probable sense l'existència d'aquest escalfament planetari.