Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 31 de març de 2012

Nina (Anguis fragilis)


Exemplar de Nina ( Anguis fragilis) trobat a les Gavarres.


Aquesta setmana mentre remenava uns rocs, m'ha aparegut un altre habitant de les nostres contrades que aprofita el bon temps per començar a bellugar la cua. Les elevades temperatures d'aquesta época de l'any, les quals ahir a la tarda van pujar fins als 26 o 28º C en algunes poblacions del prelitoral gironí, són un bon estímul pels rèptils. Un d'aquest rèptils és la nina (Anguis fragilis), la qual, curiosament, prefereix llocs humits i amb ombra per viure, a diferència dels altres rèptils que busquen la llum del Sol.

Aquest animal, degut a la seva aparença amb una serp, sempre ha estat envoltat de falsos mites i llegendes negres relacionades amb la seva suposada toxicitat, a la qual se li otorgava el poder de matar un cavall. Res més lluny de la realitat, ja que és completament inofensiu i molt beneficiós pels nostres horts, on s'alimenta d'alguns invertebrats, com cucs i llimacs que atrapa entre les seves mandíbules proveïdes de petites dents còniques, sacsejant-los violentament abans d'empassar-se'ls., a més, li agrada beure sovint, per això vol tenir aigua a la vora.

La nina (Anguis fragilis), també és coneguda amb els noms de vidriol, serp de vidre, noia de serp o lliseta (lución en castellà). És un rèptil àpode (sense extemitats) molt comú a Europa i l'est d'Àsia, el qual es considera com la baula entre la serp i el llangardaix, de fet, es tracta d'un llangardaix sense potes.
A diferència de les serps, les quals pertanyen al subordre Serpentes, les nines pertanyen al subordre Lacertilia, igual com les sargantanes i els llangardaixos.

Tot i que l'animal no presenti membres externs, encara subsisteixen alguns vestigis en el seu esquelet. Els adults mesuren de 30 a 40 cm i la femella arriba a vegades fins els 50 cm. La nina té el cos cobert de grosses escates de superfície brillant. El seu color varia considerablement i fins i tot es coneixen formes locals blavoses.

Les diferències entre la nina i la serp són senzilles de comprobar, en el cas de la nina, aquesta té uns ulls proveïts amb parpelles mòbils, mentre que les serps tenen els ulls coberts per una escata transparent i fixa. No s'enfila, però pot desplaçar-se bastant ràpid reptant. Quan se li agafa la cua, la secciona ella mateixa per distreure el depredador, aquest fenomen es diu autotomia.





El vidriol viu als prats i en altres llocs humits de la regió eurosiberiana ibèrica, dels 0 als 2.400 msnm, sempre que el terra estigui cobert per un estrat herbaci més o menys dens, principalment en boscos de fulla caduca com rouredes i fagedes, així com a les garrigues i herbassars de substitució, boscos mixtos i camps de cultiu.

A la Península Ibèrica es troba a la meitat nord, ocupant la major part del vessant cantàbric, part de Castella i Lleó, nord d'Aragó i Catalunya. Absent de gran part de la sub-altiplà nord i de la vall de l'Ebre. A mesura que baixa la latitud, les poblacions queden aïllades en sistemes muntanyosos arribant a les principals serres del Sistema Central i sent més abundant a l'oest, on la influència atlàntica és més gran. La població més meridional es troba al sud del riu Tajo, a Azeitao (Portugal).

A la part nord-oriental de la Península la seva distribució està molt condicionada per la pluviositat encara que no per la temperatura, desapareixent de zones amb menys de 600 mm de mitjana anual.

És una espècie sovint difícil d'observar pels seus hàbits semisubterranis, de manera que sovint se subestima la seva abundància.

No es troba en llocs secs. És un rèptil sedentari que pot quedar-se tota la seva vida al mateix territori i és d'hàbits nocturns i, sobretot, crepusculars. El vidriol té pocs enemics, excepte els carnívors i les aus de presa. Escapa dels depredadors mitjançant moviments laterals ràpids i convulsius del cos i la cua.



divendres, 30 de març de 2012

Previsió pel cap de setmana


Mapa de temperatura en superfície previst per dissabte a les 15:00h. Observeu com serà força elevada a tot la península.


Aquest dissabte a Palamós hi haurà un dia assolellat amb alguns núvols prims decoratius, més destacats a darreres hores. A la resta de la demarcació hi tornarà a haver un dia molt tranquil i força càlid a migdia, amb algun cumul decoratiu a muntanya i sense gelades nocturnes.

La temperatura màxima pot pujar fins a 22/25º C a l'interior, fins a 18/21º C a la costa i fins a 15/20º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 10/13º C a la costa, fins a 4/8º C a l'interior i fins a 1/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord reescalfat, durant la nit/matinada de divendres a dissabte., al nord del cap de Begur pot bufar a 16 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de component variable o calma. A la tarda entrarà vent de garbí a 4/8 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component nord i oest o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada arran de costa i amb marejol mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí hi haurà una situació semblant. A la tarda s'espera mar arrissada o una mica de marejol. A la nit preveiem mar plana o arrissada.


Aquest diumenge a Palamós preveiem un altre dia assolellat., malgrat tot, el cel es pot veure enterenyinat per franges de núvols alts acompanyats per algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació el dia també es presentarà assolellat, amb el creixement de núvols d'evolució cap al Pirineu i en altres punts de muntanya, on no es descarta algun petit ruixat de tarda., a més, poden aparèixer franges de núvols prims.

La temperatura màxima pot baixar una mica en els punts més ennuvolats i la temperatura mínima pot ser una mica superior al dia anterior.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà vent fluix de component sud i est o calma. A la tarda hi haurà vent de garbí a 6/10 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component sud-oest.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada, durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà una situació similar. A la tarda s'espera una mica de marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit esperem mar arrissada arran de costa i marejol mar endins.

Imatges inèdites d'un tornado solar


Seqüència d'imatges del tornado solar.


El Sol segueix deixant-nos imatges espectaculars de la seva intensa activitat. L'Observatori de Dinàmica Solar (SDO) de la NASA, va capturar el 25 de setembre del 2011, una espectacular ejecció de massa coronal que va crear un tornado cinc vegades més gran que la Terra., no obstant, fins a dia d'avui, les imatges no han saltat a la llum ja que estaven sent analitzades pels científics.
"Aquesta és, potser, la primera vegada que un tornado solar tan enorme és filmat per una càmera", va dir el Dr Xing Li de la Universitat de Aberystwyth, presentant el treball del seu equip en la Reunió Nacional d'Astronomia al Regne Unit.
"L'esplèndida resolució espacial i temporal del SDO ens permet observar l'atmosfera solar amb gran detall".

El tornado solar va ser descobert usant l'instrument AIA instal·lat a bord del SDO. El 25 de setembre del 2011, l'AIA va observar gasos sobreescalfats a temperatures d'entre 50.000 i 2.000.000º C arrossegats des de l'arrel d'una prominència solar tot pujant en espiral cap a l'alta atmosfera. Aquests gasos van pujar fins a 200.000 km d'alçada durant un període d'almenys tres hores.

Els gasos calents en els tornados solars tenen velocitats d'uns 300.000 km/h, a diferència dels tornados terrestres, que arriben als 450 km/h.

Li i el seu equip van dir que aquests tornados apareixen a l'arrel de les ejeccions de massa coronal. Els tornados solars arrosseguen el sinuós camp magnètic i els corrents elèctrics cap a l'alta atmosfera. És possible que el camp magnètic i els corrents juguin un paper clau en l'impuls de les ejeccions de massa coronal.



dijous, 29 de març de 2012

El bloc El Temps a Palamós també vol ajudar en Richi




En Ricard, en Richi, tal com el coneix tothom, és un nen de sis anys afectat per un tumor cerebral força rar anomenat medul·loblastoma. Es tracta d'un dels tumors malignes pediàtrics més agressius que existeix i es classifica en risc mig i alt. En Richi ha estat classificat com a pacient d'alt risc amb un percentatge de supervivència estimat als 5 anys entorn al 55%.

Els pares d'en Ricard han hagut de deixar de treballar per poder cuidar-lo les 24 hores del dia i ara tenen que afrontar elevades despeses mèdiques, ja que aquest divendres es traslladen fins a una clínica privada de Boston (Estats Units) on li realitzaran un tractament que en la seva primera fase costa uns 70.000 euros. Segons els metges, en aquest centre les possibilitats de curació pugen fins al 70 %.

Per aquest motiu s'ha iniciat una campanya d'ajuda a través del lloc web:

http://www.sosrichi.org//

El tumor maligne li fou diagnosticat el novembre de l'any passat i des d'aleshores ha passat vàries vegades pel quiròfan a Barcelona i s'ha sotmès a tractaments de radioteràpia.
Si voleu ajudar econòmicament amb les despeses, qualsevol aportació serà benvinguda! Tots podem aportar el nostre granet de sorra, ja que podeu fer aportacions econòmiques amb l'import que vosaltres vulgueu o bé fent servir un sistema molt pràctic i senzill que consisteix en pagar un euro mensual, només cal entrar a la seva pàgina web. Aquest enllaç es quedarà fixa't a la part superior dreta del bloc.

El cas d'en Richi està mobilitzant tota la societat palamosina i molts mitjans informatius d'àmbit local i nacional ja s'han fet ressó.
Segons recollia ahir l'informatiu de Ràdio Palamós, ja s'han començat a repartir 200 guardioles i pòsters als comerços de Palamós per recollir fons per ajudar en Richi., també ha començat una recollida de taps de plàstic que després es vendran a una empresa que els recicla. Es podran dipositar a diferents llocs però, de moment, es poden portar al Punt Jove de l'Ajuntament de Palamós, al carrer de Santa Marta.

Així mateix, ja s'ha confirmat que el dia 21 d'abril es farà una marató solidària amb diferents actes a benefici de la curació d'en Richi, que coordinarà el Departament de Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament. Una setmana després, el 28 d'abril, la Nau dels 50 metres acollirà un concert benèfic amb les actuacions confirmades de l'Orquestra Di-versiones i del grup The Covers Band. Totes les entitats o particulars que vulguin organitzar alguna activitat a benefici d'en Richi i la seva família, s'han de posar en contacte amb el Departament de Cooperació i Solidaritat, situat al Punt Jove, que és qui s'encarregarà de coordinar-les.


AJUDEM EN RICHI!

dimecres, 28 de març de 2012

Esclat de primavera


Prunera florida (Prunus domestica).


Després de la letargia hivernal, la primavera ens està deixant unes estampes magnífiques, gràcies a la floració d'una gran varietat d'arbres fruiters com el que podem veure a sobre aquestes línies i a l'activitat frenètica de nombroses espècies d'animals. Aquests dies, la floració de les diferentes espècies del gènere prunus, com per exemple les pruneres, els cirerers o els presseguers, entre d'altres, és especialment intensa en els nostres camps., així i tot, no cal anar gaire lluny per observar-los, ja que de forma molt encertada, alguns dels nostres carrers estan ornamentats per la bonica i espectacular floració dels Prunus cerasifera, amb les seves flors rosades.

De ben segur, les reserves hídriques que han anat guardant els arbres en els seus teixits, hauran augmentat gràcies a les darreres pluges, fet que assegura un óptim creixement dels diferents espècimens i una primavera florida, no obstant, esperem que les pluges no s'hagin acabat aquí, ja que sempre són necessàries.

Pel que fa a les dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 19,5º C, mínima 8,7º C. Estat del cel asserenat amb calitja. Vent fluix amb predomini de la component marítima, ratxa màxima 18 km/h. Estat de la mar amb mar plana o arrissada. Pressió atmosfèrica màxima 1026 hpa, mínima 1023 hpa. Humitat relativa màxima 84 %, mínima 37 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Pruneres de jardí (Prunus cerasifera) al carrer Enric Vincke.


Previsió per aquest dijous

A Palamós preveiem un domini total de l'anticicló i un cel encalitjat. A la resta de la demarcació també hi haurà un dia assolellat, amb alguna boirina matinal a l'interior i alguns cúmulus al Pirineu.

La temperatura màxima pot pujar fins a 22/25º C a l'interior, fins a 18/21º C a la costa i fins a 15/20º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -1/5º C al Pirineu, fins a 2/7º C a l'interior i fins a 7/10º C a la costa .

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí hi haurà vent fluix de component variable o calma. A la tarda entrarà vent de garbí a 6/10 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component nord i oest, amb tramuntana a 10/14 nusos al cap de Creus.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí hi haurà una situació semblant. A la tarda s'espera una mica de marejol. A la nit preveiem mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins., al nord del cap de Begur hi pot haver marejol, amb maror al nord del cap de Creus.


MÉS IMATGES PRIMAVERALS DEL DIA D'AVUI A LES GAVARRES



Detall de les flors de prunera.



Actualment es poden escoltar els pica-soques treballant. Fixeu-vos quina feinada que han tingut per fer aquests dos forats al pal de la llum.



Borinot (Bombus terrestris) i flor de marfull (Viburnum tinus).



Borinot (Bombus terrestris) i flor de marfull (Viburnum tinus).

Estuari del riu Belle Eau


Aigües tranquil·les i reflexos de la vegetació frondosa.


A l'extrem sud de la badia Petite Riviere, just al costat del complex turístic del Club Mediterrané, hi ha la zona protegida de l'estuari del riu Belle Eau.
Aquest espai natural d'unes cinc hectàrees, representa un petit testimoni del paisatge vegetal que dominava l'Illa de Maurici abans de l'arribada dels col·lonitzadors europeus.

Les tres imatges que il·lustren aquest article, van ser captades des d'un llarg pont de fusta que uneix la platja amb la part de terra ferma, ja que l'estuari i les aigües del riu fan de línia divisòria.



Foto on es veu un tros de la barana del pont de fusta.


L'estuari del riu Belle Eau, és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'aquest riu, el qual deixa anar les seves aigües a la llacuna natural que es forma entre l'escull coral·lí i la platja. En aquest indret es produeixen marees de gran amplitud o oscil·lació.

La desembocadura amb característiques d'estuari està formada per un sol braç o curs fluvial molt ample i profund, tot i que també hi pot haver una mena de platja on la quietud de les aigües permet el creixement d'algunes plantes halòfites.
Els estuaris s'originen perquè l'entrada d'aigües marines durant la plenamar, estanca les aigües dolces del riu, mentre que durant la baixamar, totes les aigües comencen a tornar i van amb una gran velocitat cap al mar o l'oceà, contribuïnt a netejar i aprofundir el llit fluvial, deixant sovint, grans zones de maresmes.



Vegetació exhuberant a l'estuari del riu Belle Eau.

dimarts, 27 de març de 2012

Dies molt plàcids


Imatge captada aquest migdia a la platja Gran.


El potent anticicló que ens abraça i que ens abraçarà al llarg de tota la setmana, ens ha tornat a deixar un dia assolellat i plàcid que convidava a anar a la platja per gaudir de les temperatures agradables i els rajos solars. Alguns privilegiats ja aprofitaven aquesta circumstància, encara que el mar fred no acompanya a l'hora de banyar-se., un altre factor que s'aprecia a la imatge superior, és la presència de calitja, la qual impedia que el cel presentés un color blau nítid i intens.

Com a dades més destacades, pel que fa a les temperatures màximes d'avui dimarts, trobem els següents valors al Baix Empordà: Calonge 23,3º C, Les Olives 22,2º C, Palamós-La Fosca 22,1º C, La Bisbal 22,1º C, Palamós 21,2º C, Bellcaire d'Empordà 21,4º C o Sant Feliu 21,1º C.

A Palamós aquest dimarts hem tingut les dades següents., temperatura mínima 9,4º C. Estat del cel serè amb calitja. Vent fluix de component nord i est, ratxa màxima 24 km/h. Estat de la mar amb mar calma o arrissada al principi i al final del dia, amb marejol al centre del dia, tot això arran de costa., mar endins hi ha hagut una situació similar. Pressió atmosfèrica màxima 1028 hpa, mínima 1025 hpa. Humitat relativa màxima 78 %, mínima 34 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

A Palamós esperem un altre dia assolellat i plàcid, amb algun núvol mitgenc poc destacable i calitja. A la resta de la demarcació el dia també serà molt tranquil, encara que podran crèixer alguns núvols d'evolució al Pirineu i hi haurà una mica de boirina de matinada a l'interior.

La temperatura màxima pot pujar fins a 21/24º C a l'interior, fins a 18/22º C a la costa i fins a 14/18º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 8/10º C a la costa, fins a 3/7º C a l'interior i fins a -1/5º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà vent de gregal a 4/8 nusos. A la tarda bufarà vent molt fluix de component nord i est o calma. A la nit hi haurà vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol mar endins i mar plana o arrissada arran de costa, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà una mica de marejol, sobretot a partir de migdia. A la tarda s'espera mar arrissada o una mica de marejol. A la nit preveiem mar plana o arrissada.



Imatge captada aquest migdia on es veu el dia plàcid que hem tingut.

Porthleven, la costa dels temporals


Onada gegantina rompent contra el mur de la costa a Porthleven.


Entre el 13 i el 15 de novembre de l'any 2009, coincidint amb un cap de setmana, la població costanera de Porthleven (Cornualla, Regne Unit) va saltar a la palestra per haver patit el temporal marítim més fort dels darrers quaranta anys.
Com podem veure a les dues imatges captades aquells dies, les onades arribaren a alçades isospitades degut a la forta mar de fons existent., curiosament, mentre a mar hi havia un fort temporal, el cel estava asserenat, tal com mostren les fotografies captades el divendres 13 de novembre.



Onada gegant de 18 metres d'alçada trencant contra els murs de protecció coneguts com "La Muralla del Mar" a Porthleven, oest de Cornualla. Un testimoni va dir que era l'onada més gran que s'havia vist a Cornualla en més de 40 anys.


Els vents van arribar fins a 120 km/h a Solent., a Plymouth van tenir vents de 114 km/h. Els vents més forts es van registrar a les agulles de l'Illa de Wight, amb ràfegues de 160 km/h.



Mapa sinòptic del 14 de novembre del 2009.


Aquella situació de temporal històric, segons podem observar al mapa superior extret del magnífic arxiu de wetterzentrale.de, era provocat per un ampli sistema de baixes pressions que estava abarcant gairebé tot l'Atlàntic Nord, amb un nucli secundari de 975 hpa situat al sud d'Irlanda. Fixeu-vos com les isòbares estaven molt juntes i tenien un recorregut molt llarg per sobre l'Atlàntic, facilitant que el vent i l'onatge s'hagués intensificat de forma progressiva al llarg d'aquell cap de setmana borrascós, ja que aquestes borrasques quedaren atrapades entre l'anticicló de Terranova i l'anticicló europeu.



Vídeo del fort temporal marítim del 15 de novembre del 2009.



Al costat de les onades la gran muralla i les cases semblen de joguina.


Breu apunt de Porthleven

Porthleven és una població i port pesquer situat a prop de Helston al país de Cornualla (Regne Unit). És el port més meridional de la Gran Bretanya, i va ser desenvolupat originalment com un port de refugi, quan aquesta part de la costa de Cornualla va ser reconeguda com un punt negre pel que fa als naufragis dels vaixells a vela. La zona coneguda com a "Barra de Loe" era i és l'indret més perillós, ja que encara avui dia hi han accidents per part de nedadors i surfistes.



Port de Porthleven.


Porthleven ha explotat la seva ubicació i la seva exposició a les grans onades, per convertir-se en un dels llocs més coneguts i apreciats en el món del surf a Gran Bretanya. Tot sovint hi han onades de més de 2 metres que trenquen a l'escull situat a poca profunditat a la vora del port. A causa dels vents predominants de l'oest, històricament, era molt fàcil que algun vaixell a vela es quedés atrapat a la badia i anés a impactar sobre les roques de les petites caletes de pescadors de Mullion, Kynance i Lizard.

Sens dubte, l'edifici més reconeixible de Porthleven és l'Institut Bickford-Smith, al costat del moll i l'entrada del port. Amb una torre d'uns 20 metres d'altura, s'assembla a una església, però en l'actualitat s'utilitza com a club de billar i allotja les oficines del consell de la ciutat.



Antiga caseta del bot de salvament marítim.


Aquesta població costanera, de gran tradició marinera, conserva un petit edifici que allotjava el bot de salvament marítim adquirit a l'any 1863 i pertanyent a la "Royal National Lifeboat Institution". Des d'aquest lloc el vaixell era portat a l'aigua amb un carro.
A l'any 1894 s'inaugurà una nova caseta per l'embarcació al costat oest de l'entrada del port, equipada amb una grada per fer més fàcil el llançament. L'estació va ser tancada el 1929, ja que les estacions veïnes de Lizard i Penlee havien estat equipades amb bots salvavides de motor que podien cobrir la zona. La grada va ser desmantellada i la caseta del vaixell va ser utilitzada com a magatzem durant una temporada, però actualment s'ha convertit en un museu dedicat als naufragis.



Pintura del naufragi del HMS Anson (1807) a la temuda Barra de Loe. Autor Stephen Williams. Aquest naufragi va provocar unes cent víctimes mortals., curiosament, l'accident va tenir lloc dos anys després d'haver participat a la Batalla de Trafalgar i va estar causat per un temporal sorpresiu.

dilluns, 26 de març de 2012

Neu primavera i pols sahariana


Imatge de satèl·lit en alta resolució captada avui al migdia.


Durant l'estació primaveral, poden aparèixer, amb certa freqüència, dos fenòmens completament diferents pel que fa a la seva procedència i constitució: la neu abundant i les adveccions de pols sahariana. La imatge que obre aquest article es molt clarificadora de la presència d'aquests dos tipus d'elements., si us fixeu, en ella s'aprecia el Pirineu completament nevat, amb uns gruixos de neu que no s'havien vist en tot l'hivern, també apareixen alguns núvols baixos i mitgencs que han arribat a deixar algun petit ruixat al Pirineu i interior de Barcelona.
Un altre factor molt destacat és el gran mantell de pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, el qual cobreix tot el cel i es veu molt clarament pel contrast amb el mar blau. En cas d'haver-hi precipitacions, aquestes vindrien acompanyades amb pluja de fang, tot això acompanyant la capa gruixuda de neu primavera que cobreix el Pirineu, la qual, en aquesta época de l'any i amb els gruixos que hi han, fa augmentar molt el perill d'allaus a la muntanya.

Pel que fa a les dades d'avui dilluns a Palamós., temperatura màxima 18,9º C, mínima 11,1º C. Estat del cel asserenat amb calitja. Vent de component nord-est i sud-oest a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 31 km/h NE. Estat de la mar amb mar arrissada de bon matí i marejol a partir de migdia arran de costa, amb marejol mar endins tot el dia. Pressió atmosfèrica màxima 1027 hpa, mínima 1024 hpa. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 46 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimarts

A Palamós cal esperar un dia assolellat amb algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació gironina tampoc cal esperar gaires canvis, tan sols poden crèixer alguns cumulus al sector pirinenc, juntament amb algun núvol baix decoratiu a la resta de comarques i un cel encalitjat.

La temperatura màxima pot rondar els 20/23º C a l'interior, els 16/19º C a la costa i els 14/18º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 8/11º C a la costa, fins a 3/7º C a l'interior i fins a -2/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord-est o restarà en calma, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà vent de gregal a 6/10 nusos. A la tarda bufarà vent molt fluix de direcció variable. A la nit hi haurà vent molt fluix de component nord o vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa, amb mar de fons, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà marejol generalitzat. A la tarda s'espera mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la nit preveiem mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins



Mapa de pols en suspensió d'avui a migdia. Observeu com hi han 52 micro grams per metre cúbic a sobre nostre.

Ruixat tropical a la badia Petite Riviere 2a part


Cumulus en diferentes fases de desenvolupament.


Segons ens indica la pàgina web del Servei Meteorològic de Maurici, l'estació de Medina, situada molt a prop de la badia Petite Riviere, al bell mig de la costa oest de l'illa, disposa de les següents mitjanes i els següents rècords enregistrats en el període 1971-2000., en el cas dels rècords no hi posa la data en què foren enregistrats. Com veureu les dades ens transporten a un clima tropical marcat per dues estacions molt diferenciades, sobretot en referència a les mitjanes pluviomètriques.



Cumulus tropicals a la badia Petite Riviere.



Sorra blanca i aigües turqueses a la badia. Al fons de la imatge, integrat en el paisatge, apareix un dels dos complexos turístics que el Club Mediterrané (Club Med) té a l'Illa Maurici. Cal destacar que un d'aquests complexos es trobava al bell mig del Cap de Creus i va ser desmantellat recentment, de forma encertada.


Pel que fa les precipitacions, els mesos més plujosos són desembre, gener i febrer, amb una mitjana de 115,6 mm, 153,2 mm i 181,8 mm respectivament, coincidint amb l'estiu austral. Els mesos més secs són juliol, agost, setembre i octubre, amb 15,4 mm, 14,8 mm, 12,5 mm i 16,5 mm respectivament, coincidint amb l'hivern austral i inicis de la primavera.

Pel que fa a les temperatures, els mesos més càlids són desembre, gener, febrer i març, amb una mitjana mensual de les màximes de 30,0º C, 30,4º C, 30,3º C i 30,2º C respectivament i una mitjana de les mínimes de 21,6º C, 22,5º C, 22,7º C i 22,3º C respectivament.

Els mesos "menys càlids" són juny, juliol, agost i setembre, amb una mitjana de les màximes de 26,4º C, 25,8º C, 25,9º C i 26,7º C respectivament i una mitjana de les mínimes de 17,7º C, 17,0º C, 17,0º C i 17,5º C respectivament.



Zona de platja del Club Med.


El rècord de temperatura màxima més alta s'escau en 35,0º C assolits en els mesos de gener i febrer (data desconeguda) i el rècord de temperatura mínima s'assolí en els mesos de juny i juliol amb 12,0º C (data desconeguda).



Piragües i barques de vela del Club Med avarades a la platja.


Les ratxes de vent més fortes foren els 256 km/h del mes febrer, els 200 km/h del mes de gener i els 174 km/h del mes de desembre. Aquestes ratxes de vent tan fortes són degudes al pas de ciclons tropicals, fenomen força habitual durant els mesos estivals.


Més imatges dels cumulus creixent en aquesta part privilegiada de la costa oest de l'illa:









diumenge, 25 de març de 2012

Calma anticiclònica amb excepcions


Mapa d'alçada significant de l'onatge al Mediterrani Occidental previst per dilluns a migdia.


El cap de setmana que deixem enrera ha vingut acompanyat per la presència majoritària del Sol, exceptuant les darreres hores d'aquest diumenge on han aparegut alguns stratocumulus decoratius per l'horitzó de ponent. Aquesta calma anticiclònica, després de les benvingudes pluges que caigueren entre setmana, sembla que es voldrà mantenir al llarg dels propers dies, almenys fins el pròxim cap de setmana, on l'arribada d'un petit solc d'aire fred podria fer augmentar una mica les possibilitats d'algun ruixat, malgrat tot, en dies posteriors es podria restablir la zonal o circulació general de l'oest, amb un temps molt estable a casa nostre.

Com s'observa al mapa superior, a les costes catalanes caldrà esperar un onatge poc destacable, amb una mica de mar de fons de llevant impulsada per l'anticicló centrat a les Illes Britàniques. Tot i que a casa nostre aquest flux de llevant anticiclònic en prou feines es notarà, a les costes d'Andalusia Oriental (Almeria, Granada, Màlaga) al Mar d'Alborán i a Melilla, arribarà amb més força i tindran una típica situació de vents forts i persistents del popular "levante", el qual bufarà a uns 24/28 nusos i aixecarà de forta maror a maregassa, amb una alçada significant de l'onatge que podrà arribar als 3 metres durant la nit del dimecres. Aquesta situació de "levante" s'allargarà durant bona part de la setmana.

Pel que fa a les dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 16,0º C, mínima 7,8º C. Estat del cel asserenat, amb algun núvol baix al vespre. Estat de la mar amb mar calma o arrissada de bon matí i mar arrissada o marejol a la tarda arran de costa, amb marejol mar endins tot el dia. Vent fluix del nord de matinada i vent de garbí a 10 km/h a partir de migdia, ratxa màxima 26 km/h. Pressió atmosfèrica màxima 1025 hpa, mínima 1023 hpa. Humitat relativa màxima 84 %, mínima 69 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dilluns

A Palamós preveiem un dia bàsicament assolellat, no obstant, cal esperar que aparegui algun núvol prim decoratiu. A la resta de la demarcació el dia també es presentarà dominat pel sol, tot i el creixement d'algun núvol decoratiu en zones de muntanya i algun banc de boira o boirina matinal a l'interior.

La temperatura màxima pot rondar els 18/22º C a l'interior, els 15/18º C a la costa i els 11/17º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/9º C a la costa, fins a 2/6º C a l'interior i fins a -2/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí hi haurà vent de gregal o tramuntana a 4/8 nusos. A la tarda hi haurà una situació molt similar. A la nit hi haurà vent molt fluix de component nord i est o vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa, amb mar de fons, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al llarg de la jornada la situació serà molt semblant, amb mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, amb mar de fons de l'est.

Comunicat anual de l'Organització Meteorològica Mundial




Coincidint amb el Dia Meteorològic Mundial, el passat 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial va fer públic la declaració anual sobre l'estat del clima mundial. En ella, s'afirma que el 2011 ha estat l'onzè any més càlid des de l'any 1850. La Declaració va confirmar les conclusions preliminars, segons les quals, el 2011 ha estat l'any més càlid registrat durant un episodi de la Niña, que contràriament, sol comportar una disminució de la temperatura. Es va estimar que les temperatures mitjanes mundials del 2011 superaven en 0,40° C la mitjana anual situada en els 14° C, segons el període de 1961-1990.

Les precipitacions extremes, causades en la seva majoria per un dels episodis més forts de la Niña en els últims 60 anys, van tenir àmplies conseqüències a nivell mundial. D'altre banda, es van produir inundacions de gran magnitud en tots els continents, mentre que per contra, hi van haver sequeres molt importants en regions de l'Àfrica Meridional i d'Amèrica del Nord.
L'extensió del gel marí a l'Àrtic es va reduir a uns nivells gairebé sense precedents. Tot i que l'activitat dels ciclons tropicals a escala mundial es va situar per sota de la mitjana, als Estats Units d'Amèrica hi hagué una de les temporades de tornados més destructives de tota la història.

Segons la Declaració anual del 2011 i les conclusions preliminars del Resum decennal sobre l'estat del clima mundial, que es publicarà en breu, es revela que el canvi climàtic es va accelerar durant el període 2001-2010, siguent el decenni més càlid que es tingui constància en tots els continents.

El ritme al que es produeix l'augment de la temperatura ha estat "notable" des del 1971, segons l'avaluació preliminar. Alguns fenòmens atmosfèrics i oceànics, com els episodis de la Niña, van fer que baixessin les temperatures de manera temporal durant alguns anys, però no van frenar la tendència predominant de l'escalfament.

La "disminució radical i contínua del gel marí de l'Àrtic" va ser una de les característiques més destacades de l'evolució de l'estat del clima durant el decenni, segons les conclusions preliminars.
La mitjana mundial de precipitacions va ser la segona més elevada des del 1901 i el fenomen extrem que es va notificar amb més freqüència van ser les inundacions.
El Resum decennal complet es publicarà aquest any una vegada que s'hagin rebut les noves anàlisis de dades dels serveis meteorològics i hidrològics nacionals i dels organismes col·laboradors de seguiment. El seu objectiu és propiciar una comprensió global del nostre clima canviant i variable des d'una perspectiva a més llarg termini i complementar els informes anuals de l'OMM.

"La Declaració anual del 2011 confirma les conclusions de les declaracions anuals anteriors de l'OMM, segons les quals, el canvi climàtic no és una amenaça llunyana, sinó que ja està tenint lloc a hores d'ara. L'escalfament mundial es deu a les activitats humanes i està tenint efectes de gran abast i potencialment irreversibles a la Terra, l'atmosfera i els oceans ", va dir el secretari general de l'OMM, senyor Michel Jarraud.


ASPECTES MÉS DESTACATS


Temperatures

El decenni 2001-2010 va ser el més càlid des que s'iniciessin els registres el 1850, estimant-se que les temperatures mundials de la superfície del sòl i del mar van superar en 0,46° C la mitjana de referència de 14° C corresponent al període del 1961al 1990. Com a dada molt notable, s'estableix que hi van haver nou anys d'aquest decenni amb les temperatures més elevades mai registrades.

L'any més càlid de tots va ser el 2010, seguit de prop pel 2005, amb una temperatura mitjana estimada de 0,53° C per sobre de la mitjana referencial. A més, va ser el decenni més càlid mai registrat a la superfície terrestre i marina de tots els continents.

En aquest decenni, a la major part del Canadà, Alaska, Groenlàndia, Àsia i el nord d'Àfrica, es van registrar temperatures situades entre 1° C i 3° C per sobre de la mitjana del període 1961-1990.

Gairebé el 90 per cent dels països que van ser objecte de l'avaluació van tenir el decenni més càlid mai registrat.

Durant els quatre decennis anteriors, el ritme d'augment de la temperatura global ha estat "notable", segons el resum preliminar. Des del 1971 la temperatura global ha augmentat en una mitjana de 0,166° C per decenni, segons les estimacions, enfront de la mitjana de 0,06° C per decenni calculada per al període complet 1881-2010.

Precipitacions

Des del 1901, el decenni 2001-2010 va ser el segon amb les precipitacions mitjanes mundials (pluja, neu, etc.) més elevades registrades sobre la terra, després del decenni 1951-1960. En aquesta mitjana mundial hi van haver grans diferències a escala regional i anual.

Durant el decenni, en gran part de l'hemisferi nord es van registrar condicions d'humitat superiors a la mitjana, especialment a l'est dels Estats Units d'Amèrica, el nord i l'est de Canadà, i en nombroses parts d'Europa i Àsia central. També a Amèrica del Sud, i en particular a Colòmbia, en parts del nord i el sud del Brasil, Uruguai i el nord-est d'Argentina tingueren condicions d'humitat superiors a la mitjana, igual que a la major part de Sud-àfrica, Indonèsia i el nord d'Austràlia.

Per contra, en altres regions, les precipitacions mitjanes van ser inferiors a les normals. L'oest dels Estats Units, el sud-oest del Canadà, Alaska, gran part del sud i l'oest d'Europa, i la majoria de les zones del sud d'Àsia, Àfrica central, la zona central d'Amèrica del Sud, i l'est i el sud-est d'Austràlia van ser els indrets més afectats.

Fenòmens extrems

En gairebé totes les parts del món es van produir fenòmens meteorològics i climàtics extrems, com ara inundacions, sequeres, ciclons, onades de calor i onades de fred. Dues onades de calor excepcionals van assolar Europa i Rússia durant l'estiu del 2003 i 2010 respectivament, amb conseqüències desastroses, milers de víctimes i incendis forestals prolongats.

El fenomen extrem més freqüent durant el decenni van ser les inundacions que van afectar a nombroses zones del món. Es van produir inundacions generalitzades i prolongades que van afectar a l'est d'Europa el 2001 i 2005, Àfrica el 2008, Àsia (en particular Pakistan) el 2010, i Austràlia el 2010.

En molts llocs del món, entre els quals cal citar Austràlia, l'est d'Àfrica, la regió de l'Amazònia i l'oest dels Estats Units, es van notificar condicions de sequera extrema. Les conseqüències humanitàries van ser significatives a l'est d'Àfrica durant la primera meitat del decenni, produint-se una escassetat generalitzada d'aliments i pèrdua de vides i de bestiar.

Quaranta-vuit dels 102 països, és a dir el 47 per cent, van informar que la seva temperatura màxima més elevada s'havia registrat entre el 2001-2010, enfront del 20 per cent de països que la tingueren entre el 1991-2000 i al voltant del 10 per cent la tingueren en decennis anteriors .

En aquest decenni l'activitat dels ciclons tropicals va assolir el seu nivell més elevat registrat a la conca de l'Atlàntic Nord. El 2005 l'huracà Katrina, de categoria 5, va ser el més costós de tots els que hagin castigat els Estats Units, cobrant-se més de 1.800 víctimes mortals. El 2008, el cicló tropical Nargis va ser el pitjor desastre natural succeït a Myanmar i el més mortífer a escala mundial durant aquest decenni ja que va causar la mort de més de 70.000 persones.

Gel marí

La disminució del gel marí de l'Àrtic, observada des de finals del decenni del 1960, va prosseguir al llarg del període 2001-2010. El setembre del 2007, durant el període de desglaç, es va registrar una disminució sense precedents de l'extensió del gel marí a l'Àrtic.

L'extensió del gel marí a l'Àrtic va estar de nou molt per sota de la mitjana el 2011. El nivel mínim de la temporada, assolit el 9 de setembre, va ser de 4,33 milions de quilòmetres quadrats (un 35 per cent inferior a la mitjana del període 1979-2000), segons el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels dels Estats Units, es va tractar de la segona extensió més reduïda registrada en una temporada després del rècord establert el 2007. El volum del gel marí va ser fins i tot inferior a la mitjana, havent assolit, segons les estimacions, un nou mínim sense precedents, de 4.200 quilòmetres cúbics, inferior al seu torn als 4.580 quilòmetres cúbics assolits el 2010.

Els satèl·lits han mostrat la fluctuació del gel marí d'any en any des del 1972. Segons els mesuraments científics, tant el gruix com l'extensió del gel marí a l'Àrtic han registrat una notable reducció en els últims 35 anys. No obstant això, les dades assenyalen que en anys recents s'ha accentuat aquesta reducció de la cobertura de gel marí a l'Àrtic. En els últims sis anys del decenni 2000-2010 es van registrar les cinc extensions més reduïdes durant un mes de setembre. El 2007 es va registrar l'extensió mínima, que va tenir un rècord de 4,28 milions de quilòmetres quadrats, un 39 per cent menys que la mitjana del període de referència.


Font: http://www.wmo.int/pages/index_es.html

dissabte, 24 de març de 2012

Caps d'olla negre d'aleta llarga a Palamós


Caps d'olla negre a l'Estret de Gibraltar. Font: Wikipedia.org.


Tot i que els avistaments d'un dels dofins més grans que podem trobar a la Mediterrània, anomenat cap d'olla negre d'aletes llargues (Globicephala melas) són relativament freqüents pels navegants i pescadors, l'aparició de filmacions casolanes on ens mostrin aquest magnífic animal, segueix sent un fet força rar a les costes catalanes. En castellà s'anomenen "calderón común" o "ballena piloto de aleta larga".

Els dos vídeos que veureu a continuació foren gravats el 5 de juny del 2001 davant de la costa de Palamós. Aquestes filmacions, juntament amb les que us vaig mostrar en anteriors articles, les quals mostraven altres espècies de delfínids, ens demostren la vitalitat que encara conserva el nostre mar proper, a voltes tan desconegut.








El cap d'olla negre d'aleta llarga (Globicephala melas) és un dels delfínids més grans de la Mediterrània, siguent molt fàcil de reconèixer degut a la seva coloració negre amb una única taca ventral blanca en forma d'àncora i el característic cap globós que explica la denominació amb la qual se'l coneix popularment.

Aquest cetaci presenta un fort dimorfisme sexual: els mascles són considerablement més grans i robusts que les femelles, ja que arriben a superar els 6 metres de grandària i les 2 tones i mitja de pes, mentre que les femelles no acostumen a excedir els 4 metres i 1 tona.

El cap d'olla negre d'aleta llarga és una espècie molt extesa, amb l'única excepció del Pacífic Nord, on la seva presència no ha estat mai assenyalada. És un habitant típic d'aigües fredes i temperades i en les latituds càlides i tropicals és substituït pel seu congènere, el cap d'olla negre d'aleta curta (Globicephala macrorhynchus). A l'Atlàntic Nord, el Globicephala melas es distribueix des de Groenlàndia, Islàndia i el Mar de Barentsz fins al Cap Hatteras a l'oest i la costa de l'Àfrica del Nord a l'est. Al Mediterrani, l'espècie és freqüent a la seva part occidental però no ha estat mai enregistrada a l'oriental. Segons els estudis de Raga i col·laboradors, la distribució del cap d'olla negre d'aleta llarga en aigües mediterrànies ibèriques és fortament irregular, aparentment amb concentracions de població situades al voltant de les Illes Balears, les costes del País Valencià i el Mar d'Alboran. Així, al Principat de Catalunya, aquesta espècie no és massa freqüent, tot i que es té constància d'avaraments que han tingut lloc a Vilassar de Mar (any 1902), el Prat de Llobregat (any 1918), Sant Feliu de Guíxols (any 1972), Tarragona (any 1988) i L'Escala (any 1990).

Dintre d'aquesta àrea de distribució, G. melas ocupa àrees allunyades de la costa, preferentment sobre fondàries superiors als 500 m. La quantitat de població a la Mediterrània és desconeguda, tot i que se la considera relativament petita en relació al poblament atlàntic.

El cap d'olla negre d'aleta llarga és una espècie relativament ben coneguda gràcies als nombrosos estudis duts a terme a les regions on és objecte d'explotació. És una espècie fortament gregària i normalment constitueix agrupacions d'uns 50-100 individus. El seu nom en anglès (Long-finned Pilot Whale) li ve donat pel fet que els grups segueixen fidelment la direcció d'un sol individu, el pilot, que acostuma a ser un mascle d'edat avançada.

La seva alimentació es fonamenta principalment en una variada gamma d'espècies de cefalòpodes (gèneres Teuthowenia, Histioteuthis i Chiroteuthis), tot i que també pot recórrer a alimentar-se de peixos de fons quan la disponibilitat d'aquests és insuficient per a les seves necessitats. Aquesta marcada preferència pels calamars fa que els seus desplaçaments al llarg de l'any segueixin els d'aquests organismes i la seva distribució estacional sigui, doncs, bastant previsible.

La reproducció és marcadament estacional, amb la majoria dels naixements i les còpules a l'estiu. La lactància és relativament llarga i, atès que l'aprenentatge de la captura de l'aliment sembla relativament llarg en aquesta espècie, la cria depèn de la mare fins al final del seu tercer any de vida. Per aquesta raó, l'interval entre gestacions que s'observa habitualment en les femelles és d'uns 3-4 anys. L'espècie té un comportament poligin: els mascles competeixen entre ells per poder accedir a les femelles en zel.

Com a conseqüència d'aquestes lluites prèvies a la còpula, els mascles adults acostumen a portar el seu cos cobert d'un gran nombre de senyals i cicatrius. Curiosament, s'ha comprovat que la transmissió de ciàmids ectoparàsits que duen en abundància adherits a la seva pell, és especialment efectiva durant aquestes lluites i s'han trobat prevalences i densitats d'aquests crustacis molt més elevades en els mascles adults que en les femelles i mascles joves que encara no s'han iniciat en les tasques reproductores.



Distribució mundial del cap d'olla negre d'aletes llargues (Globicephala melas). Font: Wikipedia.org.


El cap d'olla negre d'aleta llarga no té quasi enemics, amb l'excepció de l'orca. La longevitat se situa al voltant dels 45-50 anys d'edat. En alguns casos, els grups poden avarar de manera massiva a la costa i, quan això succeeix, no és rar que els individus rebutgin tornar a aigües obertes encara que siguin ajudats per una embarcació o per submarinistes. Aquest comportament encara no està ben explicat però sovint produeix la mort de la totalitat del grup. Aquests avaraments en massa es produeixen també en altres espècies d'odontocets, però el cap d'olla és sens dubte l'espècie que més assíduament mostra aquest comportament peculiar.

Pels seus hàbits gregaris i la fidelitat amb la qual els membres d'un grup segueixen el seu "pilot", qualitats que fan que sigui fàcilment conduït a l'interior d'una ria o un fiord, el cap d'olla negre d'aleta llarga ha estat objecte d'explotació en nombrosos indrets, com ara les Illes Fèroe, Terranova o el Japó. Però, probablement a causa de la seva baixa densitat, a la Mediterrània no ha estat mai capturat comercialment i, encara que es coneixen casos aïllats d'exemplars que han mort atrapats en xarxes de pesca o arponejats, l'espècie no sembla patir conflictes importants amb les activitats humanes al Mare Nostrum. Per altra banda, els seus costums pelàgics i la seva alimentació basada en cefalòpodes, el deslliura de rebre concentracions importants de contaminants. Per aquesta raó, no sembla que el poblament mediterrani de cap d'olla presenti problemes significatius de conservació, sempre que es mantinguin els nivells actuals de les poblacions de cefalòpodes de les quals s'alimenta.

El cap d'olla negre d'aleta llarga està protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix II del CITES.

Font: Wikipedia.org

divendres, 23 de març de 2012

Previsió pel cap de setmana


Mapa sinòptic previst per diumenge. L'anticicló dominarà la situació.


Aquest dissabte a Palamós tindrem un dia dominat per l'astre rei, acompanyat per alguns intervals nuvolosos en varis nivells. A la resta de la demarcació gironina tampoc cal esperar gaire moviment, tan sols pot crèixer algun núvol decoratiu cap al Pirineu, a més, encara poden quedar algunes restes de núvols baixos arran de mar.

La temperatura màxima rondarà els 20/24º C a l'interior, els 16/19º C a la costa i els 12/16º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 7/10º C a la costa, fins a 2/5º C a l'interior i fins a -2/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda hi haurà una situació similar. A la nit hi haurà vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror generalitzada, amb mar de fons, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí s'espera marejol, amb mar de fons de l'est. A la tarda es mantindrà una mica de mar de fons, amb mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, igual com a la nit.


Aquest diumenge a Palamós caldrà esperar un altre dia assolellat. A la resta de la demarcació el dia també serà molt tranquil, amb algun núvol decoratiu en punts de muntanya. Atenció, ja que a les dues de la matinada del diumenge caldrà avançar el rellotge una hora i a les dues seran les tres.

La temperatura
màxima podrà ser una mica més elevada que el dia anterior. La mínima serà similar.

El vent al nostre sector costaner restarà en calma, durant la matinada de diumenge. Al matí i durant la resta del dia, el vent bufarà molt fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada durant tota la jornada.

Los Tilos: Pluges superiors a 100 mm en certes condicions


Pluviòmetre de La Portada de los Tilos (480 msnm), La Palma, utilitzat en un estudi de l'any 2004.


L'any passat vaig fer una sèrie d'articles on descrivia La Portada de los Tilos, situada a l'illa de La Palma.
Repassant un article publicat el 25 d'abril del 2004 a la revista electrònica de la RAM, en base a un treball realitzat per Fernando Bullón Miró de la "Asociación Canaria de Meteorología" (ACANMET) i Juan José Bustos Seguela del "Instituto Nacional de Meteorología", vaig poder corroborar l'elevada pluviometria que experimenta aquest espai natural on s'arriba als 1400 mm anuals, facilitant el poblament del típic bosc de laurisilva canària.

L'article en qüestió, fa referència a uns curiosos episodis de pluges importants que tenen lloc en situacions marcades pels vents alisis, en què fins i tot, amb la presència de la inversió tèrmica que hi sol haver en nivells baixos, juntament amb una absència de nuvolositat per sobre d'ella, es registren quantitats de precipitació molt significatives als indrets més baixos de Los Tilos, i que curiosament, presenten una pluviometria mitjana anual inferior en relació als indrets elevats.

Els factors determinants per al desencadenament de les precipitacions estudiades, es posicionen a la capa inferior marítima, on de forma recurrent, existeixen restes d'alguna superfície frontal i un escàs gradient de pressió en superfície. Això dóna lloc a un entorn d'escàs moviment i molta humitat. D'aquesta manera, l'habitual formació de núvols baixos que es produeix amb els alisis, en aquest cas dóna lloc a una massa nuvolosa més gruixuda de l'habitual, i que al trobar-se amb el relleu del Nord-est de la Palma, tendeix a cobrir gairebé tot l'estrat superficial, amb la base gairebé al nivell del mar i amb els cims nuvolosos lleugerament més alts de l'habitual, però encara força baixos.

Els registres comptabilitzats revelen que aquesta nuvolositat mostra una gran eficiència de precipitació, en relació a la seva poca alçada, juntament amb una gran persistència, aquest fet fa que s'arribin a acumular unes quantitats de precipitació molt sorprenents.

Article de la revista RAM sobre les curioses pluges de Los Tilos.


Us deixo els enllaços amb els articles que vaig fer l'any passat sobre La Portada de los Tilos:

Primer article de Los Tilos

Segon article de Los Tilos

Tercer article de Los Tilos

dijous, 22 de març de 2012

Pluges i tempestes amb anticicló


Imatge de radar d'avui al matí on es veu la tempesta que ens ha creuat.


Malgrat que moltes vegades s'associa l'anticicló amb un temps estable i assolellat, res més lluny de la realitat, ja que com molt bé hem pogut comprobar les darreres jornades, tot i la presència d'altes pressions en superfície, les pluges i les tempestes han afectat de manera general a tot el país, però amb quantitats molt irregulars depenent de la comarca.

Normalment, les nostres estacions digitals de capçalera, ens indiquen l'arribada de pluges si la pressió atmosfèrica devalla i just el contrari, quan aquesta és elevada ens indiquen temps assolellat. Aquest factor és de molt mal fiar, sobretot en situacions com la que hem viscut, on l'existència d'un embossament d'aire fred en alçada i l'entrada d'un flux de llevant anticiclònic, són suficients per desencadenar importants episodis de pluges, algunes torrencials, sobretot en l'estació tardorenca.



Mapa de llamps d'avui.


Aquestes pluges, finalment, al llarg d'aquest matí de dijous han escombrat de manera general tot el Baix Empordà, amb registres d'entre 18/32 mm., malauradament, en alguns casos com a Calonge, aquestes precipitacions han vingut acompanyades per una forta calamarsada, la qual haurà fet caure les flors de molts arbres fruiters que estaven en plena floració., per contra, els cultius dels cereals de secà s'hauran vist molt beneficiats, igual com els boscos.

Dades de precipitació al Baix Empordà d'avui dijous (entre parèntesis trobem la suma dels tres dies de pluja): Sant Feliu de Guíxols 32,0 mm (39,0 mm), Palamós-La Fosca 26,2 mm (36,2 mm), Les Olives 24,6 mm (34,0 mm), Palamós 23,8 mm (33,4 mm), Calonge 23,0 mm (35,2 mm), Calonge-Mas Pallí 22,0 mm (35,2 mm), La Bisbal 20,3 mm ( 35,7 mm) i Palafrugell 18,0 mm (28,8 mm).


Sembla que el primer episodi de pluja esdevingut des del passat mes de novembre ja ha arribat a la seva fi i segons els mapes meteorològics, tindrem un ambient assolellat i una bona recuperació dels termòmetres al llarg dels propers dies, malgrat les restes d'inestabilitat que encara poden fer crèixer algunes nuvolades de tarda durant aquest divendres a l'interior de Girona.



Restes de la calamarsada caiguda durant aquest matí a Calonge.



Detall de la calamarsa. Recordem que si els grans de gel tenen entre 0 i 1 cm de diàmetre es tracta de calamarsa i si les boles de gel superen 1 cm de diàmetre parlem de pedra.

Vídeo de la calamarsada de Calonge:


http://www.324.cat/elmeu324/video/219174/Pedregada-a-Calonge


Altres dades destacades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 13,1º C, mínima 9,4º C. Estat del cel ennuvolat amb pluges i tempesta al matí i cel asserenat a la tarda. Vent fluix de direcció variable, ratxejat i moderat en el moment de la tempesta, ratxa màxima 35 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins i maror arran de costa, mar de fons de l'est. Pressió atmosfèrica màxima 1025 hpa, mínima 1022 hpa. Humitat relativa màxima 97 %, mínima 83 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Comparació entre el tamany d'una fitxa del parxís i el tamany de la calamarsa.


Previsió per aquest divendres

A Palamós cal preveure un dia dominat pel Sol, malgrat la presència d'alguns núvols baixos de bon matí i intervals de núvols d'evolució a primeres hores de la tarda. A la resta de la demarcació gironina el dia serà assolellat en conjunt, tot i el creixement d'algunes nuvolades que poden desembocar en algun ruixat a prop de la serralada Transversal i Montseny.

La temperatura màxima pot rondar els 13/16º C a la costa, els 15/17º C a l'interior i els 7/14º C al Pirineu. La mínima pot devallar fins a 5/8º C a la costa, fins a 2/5º C a l'interior i fins a -3/3º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o hi haurà calma, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí hi haurà vent fluix de gregal o calma. A la tarda preveiem vent del nord-est a 4/8 nusos. A la nit hi haurà vent de gregal a 6/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres, amb mar de fons. Al matí tindrem una situació similar. A la tarda s'espera maror generalitzada, igual com a la nit, amb mar de fons de llevant.



Riera de la Ganga amb una mica de cabal després de les pluges.

Ruixat tropical a la badia Petite Riviere


Ruixat descarregant a sobre el mar.


Com sol ser habitual quan hom es dirigeix a un país tropical, sobretot si hi anem quan encara és l'estació hivernal a l'hemisferi nord, el primer que notem quan es baixa de l'avió és un fort contrast de temperatura. L'Illa Maurici en aquest aspecte no va fallar i la sensació que vaig experimentar al baixar de l'avió va ser com si hagués arribat l'estiu., segons les dades que vaig poder observar a l'arribada i durant tota l'estada en aquesta illa de l'Oceà Índic, la temperatura màxima solia rondar els 30/32º C i la mínima no baixava dels 24/25º C.

Com podeu comprobar a la imatge superior, els cumulus tropicals creixien amb força, tot i que tan sols descarregaven algun petit ruixat a sobre el mar, el qual presentava una temperatura molt agradable, ja que rondava els 25/27º C i permetia un bany sense haver de patir cap esglai.



Cumulus humilis i mediocris.


Les aigües turqueses de la badia anomenada Petite Riviere (el francès és el segon idioma de l'illa i el més parlat, siguent l'anglès l'idioma oficial i de les institucions) i la sorra blanca formada per diminuts fragments del corall que conforma l'escull que envolta l'illa, eren el marc ideal per contemplar un cel decorat pel creixement de diferents tipus de cumulus, des dels seus precursors anomenats fractocumulus fins a un dels seus màxims exponents, els cumulus congestus, responsables del ruixat que vaig poder captar.



Aigües turqueses. Al fons es veu la línia blanca provocada per les onades del mar obert topant contra l'escull de corall.



Una altre imatge del ruixat amb algunes petites embarcacions de pesca.


La badia Petite Riviere (Albion) situada al centre de la costa oest de l'Illa Maurici, al sud de la capital Port-Louis, gaudeix d'un clima tropical marítim durant tot l'any. El país té dues estacions: un estiu càlid i humit que s'estén des de novembre a abril i un hivern sec i relativament fred de juny a setembre. El mesos d'octubre i maig són coneguts com els mesos de transició.



El ruixat s'allunya mar endins en un marc idíl·lic.


La temperatura mitjana a l'estiu és de 24,7 graus centígrads i la temperatura mitjana a l'hivern és de 20,4 graus. La diferència de temperatura entre les estacions de l'any és de només 4,3 graus centígrads.

Els mesos més calorosos són gener i febrer amb una temperatura mitjana màxima de 29,2º C i els mesos més freds són juliol i agost, quan les temperatures mitjanes mínimes de la nit descendeixen a 16,4 graus centígrads.



Cumulus congestus.


La precipitació mitjana anual (període 1971-2000) de l'illa arriba als 2.010 mm. Els mesos més plujosos són febrer i març. El mes més sec és octubre.

La precipitació mitjana de l'estiu (període 1971-2000) és de 1.344 mm., aquest fet representa el 67% de l'aport anual sobre l'illa. La precipitació mitjana de l'hivern (període 1971-2000) és de 666 mm. Encara que no existeix una marcada estació plujosa, la majoria de les pluges es produeixen en els mesos d'estiu.



Cumulus


L'illa rep de 6,5 a més de 8 hores de sol al dia. En els mesos d'estiu, les terres elevades de l'interior reben unes 6,0 hores de llum, mentre que les regions costaneres estan exposades a més de 7,5-8,0 hores d'un sol brillant i potent. En els mesos d'hivern, l'altiplà central rep al voltant de 5,0 hores de sol, mentre que la costa rep més de 7,5 hores de sol.



Cumulus humilis i fractocumulus.



La badia Petite Riviere envoltada per una platja de sorra blanca i vegetació exhuberant formada per diferentes espècies tropicals com palmeres cocoteres (Cocos nucifera), ficus (Ficus sp.) i Filao (Casuarina equisetifolia).

Continuarà...