Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 21 de desembre de 2013

Avui comença l'hivern astronòmic



Avui dissabte 21 de desembre a les sis i onze minuts de la tarda comença l'hivern astronòmic. Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març del 2014 amb el començament de la primavera.

Des del punt de vista astronòmic, després de la posta de Sol es veurà el planeta Júpiter, el qual serà especialment brillant durant el mes de gener a causa de la seva oposició (moment de menor distància amb la Terra), siguent el 5 de gener el moment de màxima esplendor, a més, arribarà a la seva màxima declinació nord de +23º el proper 11 de març.
Just abans de l'alba es veuran els planetes Venus, Mart i Saturn, siguent Venus molt brillant a mitjans de febrer. D'altra banda, no hi haurà cap eclipsi de Sol o de Lluna durant l'hivern. Encara que és difícil de predir, l'activitat magnètica solar durant l'estació serà probablement alta, donada la proximitat del màxim solar previst pel mes d'abril del 2014 .

L'inici de l'hivern

L'inici de les estacions es dóna quan la Terra es troba en unes determinades posicions de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició té lloc en el punt de l'eclíptica en el qual el Sol arriba a la seva posició més austral. El dia en què això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23º 27') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia i, per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia on el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any. Aquesta major proximitat al Sol provoca que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la segona llei de Kepler) i, per tant, la durada d'aquesta estació és la més curta.

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat, però això no és així perqué l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica. Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol fictici, estiguin desajustats. El dia on el Sol es pon més aviat és el 7 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 de gener del 2014.

La Lluna i les estrelles

La primera lluna plena de l'hivern serà el 16 de gener, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaran dues llunes plenes més: el 15 de febrer i el 16 de març del 2014.

Si no es disposa de cap telescopi també es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.

Pel que fa a les constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals d'Aquari fins a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i l'Óssa Major, per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirius, Artur, Vega, Capela, Rigel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.
Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (1 de gener, 30 de gener i 1 de març del 2014), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna .