Imatge de satèl·lit del passat 15 de desembre amb moltes zones nevades al Pròxim Orient.
Entre els dies 10 i 13 de desembre, es va produir un temporal de neu de grans proporcions al Pròxim Orient. La imatge superior fou captada pel satèl·lit Terra de la NASA el passat 15 de desembre, després de la intensa nevada que afectà àmplies zones d'aquesta regió. En la seva major part, la neu es concentra a les parts més altes de Síria, Egipte, Líban, Jordània i Israel i Cisjordània (Palestina). També va nevar en algunes regions desèrtiques de poca alçada a Síria.
Les nevades al Pròxim Orient són relativament freqüents en els mesos més freds, no obstant, en aquesta ocasió ha caigut més neu del normal i de forma molt primerenca.
La forta nevada va paralitzar Jerusalem amb entre 30 i 50 centímetres de neu, deixant sense electricitat a unes 15.000 llars. La neu tallà carreteres de muntanya que condueixen a la ciutat, aïllant la ciutat Santa de l'exterior. Aquesta nevada ha sigut la més forta dels darrers 54 anys.
La ciutat de Jerusalem es caracteritza per tenir un clima mediterrani, amb estius calorosos i secs i hiverns suaus i humits. Generalment, hi sol nevar feblement una o dues vegades cada hivern, tot i que la ciutat experimenta una forta nevada cada tres o quatre anys de mitjana. Hem de tenir present que Jerusalem es troba a 754 msnm, siguent una altura que facilita la caiguda de la neu.
El mes de gener és el mes més fred de l'any, amb una temperatura mitjana de 9,1°C, una mitjana de les mínimes de 6,4ºC, una mitjana de les màximes de 11,8ºC i la mínima més baixa que han tingut és de -6,7ºC.
La precipitació mitjana anual és d'uns 590 mm.
Coberta de neu a Europa i Àsia el passat 14 de desembre.
Amman, a Jordània, va rebre prop de 45 cm de neu, i al Líban i Síria també va nevar de forma excepcional, tal com veiem a la imatge superior.
A prop de la costa no va nevar, però van caure pluges torrencials que causaren inundacions. Es calcula que 40.000 persones es van veure obligades a marxar de les zones inundades de Gaza.
Cal destacar que la imatge de satèl·lit de l'encapçalament no mostra les inundacions, però s'aprecien importants sediments abocats al Mar Mediterrani a causa de les fortes pluges.
La forta nevada de Jerusalem.
Entre els dies 10 i 13 de desembre, es va produir un temporal de neu de grans proporcions al Pròxim Orient. La imatge superior fou captada pel satèl·lit Terra de la NASA el passat 15 de desembre, després de la intensa nevada que afectà àmplies zones d'aquesta regió. En la seva major part, la neu es concentra a les parts més altes de Síria, Egipte, Líban, Jordània i Israel i Cisjordània (Palestina). També va nevar en algunes regions desèrtiques de poca alçada a Síria.
Les nevades al Pròxim Orient són relativament freqüents en els mesos més freds, no obstant, en aquesta ocasió ha caigut més neu del normal i de forma molt primerenca.
La forta nevada va paralitzar Jerusalem amb entre 30 i 50 centímetres de neu, deixant sense electricitat a unes 15.000 llars. La neu tallà carreteres de muntanya que condueixen a la ciutat, aïllant la ciutat Santa de l'exterior. Aquesta nevada ha sigut la més forta dels darrers 54 anys.
La ciutat de Jerusalem es caracteritza per tenir un clima mediterrani, amb estius calorosos i secs i hiverns suaus i humits. Generalment, hi sol nevar feblement una o dues vegades cada hivern, tot i que la ciutat experimenta una forta nevada cada tres o quatre anys de mitjana. Hem de tenir present que Jerusalem es troba a 754 msnm, siguent una altura que facilita la caiguda de la neu.
El mes de gener és el mes més fred de l'any, amb una temperatura mitjana de 9,1°C, una mitjana de les mínimes de 6,4ºC, una mitjana de les màximes de 11,8ºC i la mínima més baixa que han tingut és de -6,7ºC.
La precipitació mitjana anual és d'uns 590 mm.
Coberta de neu a Europa i Àsia el passat 14 de desembre.
Amman, a Jordània, va rebre prop de 45 cm de neu, i al Líban i Síria també va nevar de forma excepcional, tal com veiem a la imatge superior.
A prop de la costa no va nevar, però van caure pluges torrencials que causaren inundacions. Es calcula que 40.000 persones es van veure obligades a marxar de les zones inundades de Gaza.
Cal destacar que la imatge de satèl·lit de l'encapçalament no mostra les inundacions, però s'aprecien importants sediments abocats al Mar Mediterrani a causa de les fortes pluges.
La forta nevada de Jerusalem.