Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 22 de març de 2016

Chichicastenango (Guatemala)

Mercat de les flors a les escales de l'esglèsia de Sant Tomàs (Chichicastenango, Guatemala).


Chichicastenango és un municipi que es troba situat al sud del Departament del Quiché a Guatemala. La major part de la seva població és indígena de l'ètnia Quiché, Chichicastenango és el municipi més important del Quiché, degut a la seva enorme importància cultural, històrica i turística, en aquest lloc va ser on es va trobar el "Popol Vuh", llibre religiós dels maies on es narra l'origen de la humanitat, el qual va ser traduït de l'original escrit en quiché al castellà per fra Francisco Ximénez.

Chichicastenango és un dels principals llocs turístic de Guatemala, ja que en aquest lloc es poden admirar diferentes tradicions i mostres culturals de la fe religiosa dels indígenes quichés. Visitar aquest indret és entrar en una mena d'univers diferent on es poden apreciar les cerimònies que els descendents dels maies realitzen en llocs especials, com per exemple a l'esglèsia de Sant Tomàs.
En aquestes cerimònies sincrètiques es realitzen ofrenes, peticions invocant el nom de Déu, Jesucrist, Sants de l'església catòlica i esperits dels avantpassats maies. Els principals sacerdots de Chichicastenango duen a terme les cerimònies basant-se en el calendari maia i guiats per la "Santa Vara" formada per 200 grans de l'arbre tzité.

L'esglèsia de Sant Tomàs fou aixecada pels conqueridors espanyols a l'any 1.540. Aquest indret consagrat per l'esglèsia catòlica també és benerat pels maies. Els divuit esgraons disposats en forma de grades simbolitzen el calendari sagrat dels maies, el qual te 18 mesos amb 20 dies cada un.


El mercat acolorit amb els vestits típics de l'ètnia Quiché.


Un bar típic...


Els dies més recomanats per visitar Chichicastenango (si es vol gaudir d'un ambient molt especial) són tots els dijous i diumenges de l'any, ja que en aquests dies s'hi celebra el mercat.
És un dels mercats més importants del país caracteritzat pel bullici i el tràfec que comença la nit abans del mercat, amb l'arribada de persones de tot arreu del país per exposar i vendre els seus productes. Aquest mercat es transforma en una explosió de colors i d'olors tant per l'artesania que es ven, així com el menjar, flors i espècies, la qual cosa és una gran ocasió per gaudir de la càmera fotogràfica., no obstant, cal tenir present que a l'interior de l'església no s'hi poden fer fotos.

A dins del temple s'hi pot veure una curiosa combinació entre les imatges religioses de l'església catòlica i diferents altars maies disposats al llarg de la nau principal. Val la pena esperar un moment observant, olorant l'encens i escoltant les oracions, per veure les vetlladores o espelmes a terra, persones agenollades al voltant d'elles, entonant oracions en llengües antigues, també pots observar ofrenes donades als sants i als difunts maies enterrats a la terra on es va edificar aquesta església.
La festa Major de Chichicastenango se celebra cada 21 de desembre, en honor a Sant Tomàs Apòstol, no obstant això, es creu que la festa havia estat dedicada en un principi a l'adoració d'alguna deïtat maia.


El mercat bulliciós.


Chichicastenango es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 1.965 metres, amb elevacions de 1.500 a 2.400 metres. L'extensió territorial del municipi és de 400 km² on aproximadament viuen 120.000 habitants, encara que aquest nombre és inexacte, per les dificultats que existeixen al país i perquè hi ha molta gent que no està empadronada.

Segons l'Institut Nacional de Sismologia, Vulcanologia, Meteorologia i Hidrologia de Guatemala, el clima de Chichicastenango és variable i hi ha un predomini de les estacions d'estiu i hivern. La temperatura oscil·la entre 21,8 i 9,7°C., al novembre, desembre i gener, la temperatura baixa fins a 4°C, per la qual cosa hi predomina el clima fred. La precipitació pluvial anual és de 1.386,4 mm, la major càrrega d'aquesta es presenta en els mesos de maig, juny, juliol i agost. La humitat relativa mitjana anual és del 75%.

El municipi compta amb diversos tipus de producció sent les més importants l'agropecuària i l'artesanal. Els principals cultius són: blat de moro, fesol, blat, fruites, especialment pomes i préssecs. Així com bestiar de llana i caballar, boví.
La producció artesanal elabora teles amb figures i dibuixos típics en bosses, carteres, joguines, hamaques, roba; instruments musicals, màscares i mobles de fusta, cistelles i barrets de palma, productes de cuir com sabates, bosses, barrets, joieria, etc. Aquests articles es venen en el seu famós mercat.


Parada del mercat amb diferents tipus de fesols i altres productes.


Autobús amb decoració típica.


D'altre banda, el pare Fra Francisco Ximénez relata sobre els patiments dels pobladors originaris a causa dels treballs forçats a què van ser sotmesos des de l'arribada dels espanyols. Assenyalant que es van donar privilegis als cacics de diferents poblats, entre ells al cacic "Miguel" de Chichicastenango, qui va ajudar en la guerra amb Tezulutlán, i contra els lacandons.

La corona espanyola va intentar la catequització dels indígenes. Originalment, els frares (dominics, jesuïtes i franciscans) tenien únicament una missió temporal: ensenyar la fe catòlica als indígenes, per després donar pas a parròquies seculars com les establertes a Espanya; amb aquesta finalitat, els frares havien d'haver ensenyat els evangelis i l'idioma espanyol als natius.
Quan els indígenes estiguessin catequitzats i parlessin espanyol, podrien començar a viure en parròquies i a contribuir amb el delme, com feien els peninsulars. Però aquest pla mai es va dur a terme, principalment perquè la corona va perdre el control de les ordres regulars tan aviat com els membres d'aquestes es van embarcar cap a Amèrica.


Cerimònia maia a les escales de l'esglèsia, amb encens i flors.


Malgrat tot, la unió de l'Església i l'Estat que constituïa un principi fonamental del govern quiché es va aconseguir a través de les confraries. En comparació amb les confraries espanyoles, on l'agrupació era voluntària, les confraries indígenes es van instituir com un "treball de servei". Les confraries indígenes eren més aviat un servei obligatori i de relació amb el poder polític.
A Chichicastenango hi ha catorze confraries, cadascuna de les quals compta amb la imatge d'un sant que es guarda en un altar al domicili del majordom de més alta jerarquia, les persones involucrades són responsables de les atencions que siguin necessàries i de portar el sant a l'església durant les festes.

A continuació us poso un recull fotogràfic on podreu veure una cerimònia a les escales de l'església de Sant Tomàs, on es combinen aspectes de la religió catòlica i les creences dels maies. S'observa una processó amb els confrares vestits amb les típiques teles acolorides, diferents sants catòlics adoptats i transformats pels maies, dances i ús de pirotècnia i encens.