La primavera 2016 ha començat avui diumenge 20 de març a les 05:30h. Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu. El canvi d'hora es produirà, com és habitual, en iniciar l'últim diumenge de març. A les 2 de la matinada del proper diumenge 27 de març caldrà avançar el rellotge fins a les 3, per tant, aquest dia tindrà oficialment una hora menys.
Al començament de la primavera Venus, Mart i Saturn seran visibles a l'alba. Venus desapareixerà del cel matutí a mitjans d'abril, mentre que Mart i Saturn passaran a ser visibles tota la nit a mitjans de maig i acabaran la primavera sent visibles al capvespre al costat de Júpiter que serà visible durant tota la primavera en el cel vespertí.
El dia 23 de març hi haurà un eclipsi penombral de Lluna que serà visible a Àsia, Austràlia, el Pacífic i Amèrica. El 9 de maig es produirà un trànsit de Mercuri per davant del Sol que serà visible a la nostre àrea i el dia 6 de juny Venus serà ocultat pel Sol.
L'inici de les estacions ve donat quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició és aquella on el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen i, per això, aquesta circumstància també s'anomena equinocci de primavera. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.
Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt pels matins abans que el dia anterior i a la tarda es pon després. Com a conseqüència, a l'inici de la primavera el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia a la latitud de la península.
La primera lluna plena de la primavera es produirà el pròxim 23 de març i el diumenge següent (27 de març) serà Diumenge de Pasqua. En aquesta primavera es donaran tres llunes plenes més: el 22 d'abril, el 21 de maig i el 20 de juny.
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La pluja més important de la primavera sol ser la de les Eta Aquàrides, el màxim es dóna al voltant del 5 de maig.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit l'Óssa Menor, el Drac, Cefeu i el Lleó (Leo).
Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc ( Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.