El passat any 2015 va fer història amb registres de temperatures màximes sense precedents, onades de calor intenses, precipitacions molt intenses, sequeres devastadores i una activitat excepcional dels ciclons tropicals, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Aquesta tendència a batre rècords ha continuat en aquest any 2016.
A la Declaració de l'OMM sobre l'estat del clima mundial el 2015 es va donar informació detallada sobre les temperatures màximes sense precedents de la superfície terrestre i de la superfície del mar, un escalfament dels oceans i un augment del nivell del mar ininterromputs, una reducció de l'extensió dels gels marins, i fenòmens meteorològics extrems a tot el món.
La publicació de la Declaració va coincidir amb el Dia Meteorològic Mundial (el 23 de març passat).
"El ritme alarmant del canvi climàtic que estem observant com a resultat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle no té precedents en els registres moderns", va advertir el senyor Taalas, actual secretari general de l'OMM.
Al 2015 la temperatura mitjana global en superfície va batre tots els rècords anteriors per un marge ampli, amb valors d'aproximadament 0,76°C per sobre de la mitjana del període comprès entre 1961 i 1990, a causa d'un intens episodi del Niño i l'escalfament global provocat per les activitats humanes.
Atès que el 93% de l'excés de calor queda atrapat en els oceans, el contingut calorífic dels oceans fins a una profunditat de 2.000 metres també va aconseguir un nou nivell màxim. Al gener i febrer del 2016 es van establir més rècords de temperatures màximes mensuals, i la calor va ser particularment intensa en latituds molt septentrionals.
L'extensió dels gels marins a l'Àrtic va arribar al seu nivell més reduït registrat per satèl·lit en tots dos mesos, d'acord amb l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA) i l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) dels Estats Units d'Amèrica.
Les concentracions de gasos d'efecte hivernacle van creuar el simbòlic i important llindar de 400 parts per milió. "Les temperatures sorprenentment elevades que s'han registrat fins ara el 2016 han causat commoció en la comunitat científica", va observar David Carlson, director del Programa Mundial d'Investigacions Climàtiques, copatrocinat per l'OMM. "El nostre planeta està transmetent un missatge eloqüent als dirigents de tot el món perquè signin i apliquin l'Acord de París sobre el canvi climàtic i redueixin les emissions de gasos d'efecte hivernacle ara, abans que assolim un punt irreversible", va sostenir el senyor Taalas.
"En l'actualitat la temperatura de la Terra es 1°C més alta que al començament del segle XX. Estem a meitat de camí del llindar crític de 2°C. És possible que els plans nacionals sobre el canvi climàtic que s'han instrumentat fins ara no siguin suficients per evitar un augment de la temperatura de 3°C; però, podem evitar els casos menys favorables mitjançant l'adopció de mesures urgents i d'ampli abast destinades a reduir les emissions de diòxid de carboni ", va dir el senyor Taalas.
A més de les mesures de mitigació, resulta fonamental enfortir les mesures d'adaptació al canvi climàtic a través d'inversions en sistemes d'alertes primerenques de desastres i serveis climàtics, com les eines de gestió de les sequeres, les crescudes i els avisos d'onades de calor i de riscos per a la salut, va assenyalar el senyor Taalas.
Conclusions principals de la Declaració sobre l'estat del clima mundial el 2015
Temperatures de la superfície del mar i calor oceànic
En grans zones dels oceans es va registrar un escalfament considerable. En particular, la zona central i oriental del Pacífic tropical va aconseguir temperatures molt superiors a la mitjana a causa del fenomen d'El Niño. El contingut calorífic dels oceans a nivell mundial va ser el més alt mai registrat, tant fins als 700 metres com fins als 2.000 metres de profunditat. L'increment del contingut calorífic dels oceans representa aproximadament el 40% de l'augment observat del nivell del mar a escala mundial en els últims 60 anys, i es preveu que contribuirà de manera similar a l'augment futur del nivell del mar. D'acord amb els mesuraments realitzats mitjançant satèl·lits i mareògrafs tradicionals, el nivell del mar va ser el més elevat des que hi han registres.
Gels marins de l'Àrtic
L'extensió màxima diària dels gels marins de l'Àrtic, el 25 febrer del 2015, va ser la menor des que es tenen dades (es va batre aquest rècord el 2016), i l'extensió mínima de gel marí de l'Àrtic observada l'onze de setembre va ser la quarta més reduïda.
Temperatures elevades
En molts països hi va haver onades de calor intenses. Les més devastadores, pel que fa a efectes sobre la població, es van registrar a l'Índia i el Pakistan. El continent asiàtic va tenir l'any més càlid des que hi han dades, igual que a Amèrica del Sud. Les zones occidental i central d'Europa van patir onades de calor excepcionalment prolongades, i la temperatura va superar o arribar als 40°C en diverses regions.
Es van superar diversos rècords de temperatura: 40,3°C (Alemanya), 42,6°C (Espanya) i 36,7°C (Regne Unit). El nord-oest d'Estats Units i l'oest de Canadà es van veure afectats per una temporada d'incendis forestals sense precedents, durant la qual més de 2 milions d'hectàrees van quedar devastades a l'estiu, sobretot a Alaska.
Pluges intenses
Al 2015 la precipitació a escala mundial es va acostar a la mitjana a llarg termini. Tanmateix, dins d'aquesta xifra general, hi va haver molts casos de precipitacions extremes en els quals els totals de 24 hores van superar la mitjana mensual habitual. Per exemple, a l'Àfrica, Malawi es va veure afectada al gener per la pitjor inundació de la seva història. Durant una activa estació de monsons a l'oest d'Àfrica, es van registrar valors estacionals totals de pluja fora del normal. A la costa occidental de Líbia van caure més de 90 mm de pluja en 24 hores al setembre, en comparació amb la mitjana mensual de 8 mm. A Marràqueix (Marroc), van caure 35,9 mm de pluja en una hora a l'agost, un nivell més de 13 vegades superior a la precipitació mitjana mensual. A causa de l'intens episodi del Niño, l'any 2015 va ser plujós en moltes zones subtropicals d'Amèrica del Sud (entre elles, el Perú, el nord de Xile, Bolívia, Paraguai, al sud del Brasil i el nord d'Argentina) i en algunes zones del sud d'Estats Units i el nord de Mèxic.
Sequeres
Greus sequeres van afectar el sud d'Àfrica. La temporada 2014/2015 va ser la més seca des del 1932/1933 i va perjudicar enormement a la producció agrícola i la seguretat alimentària. Les sequeres provocades per l'episodi del Niño van agreujar els incendis forestals a Indonèsia, els quals van afectar la qualitat de l'aire tant en aquest país com en països veïns. La regió septentrional d'Amèrica del Sud va patir una sequera greu que va abastar el nord-est del Brasil, Colòmbia i Veneçuela, i va perjudicar als sectors agrícola, hídric i energètic. Alguns sectors del Carib i Amèrica Central també es van veure greument afectats.
Ciclons tropicals
En termes globals, el nombre de tempestes tropicals, ciclons i tifons, es va acostar a la mitjana, però es van registrar alguns fenòmens poc comuns. El 13 de març del 2015, el cicló tropical Pam va tocar terra a Vanuatu com un cicló de categoria 5 i va causar una devastació generalitzada. L'huracà Patricia va castigar Mèxic el 20 d'octubre i es va convertir en l'huracà més potent des que es tenen dades a la conca de l'Atlàntic i a la conca oriental del Pacífic Nord, amb velocitats màximes de vent sostingut de 346 km per hora. Un cicló tropical summament atípic, Chapala, va tocar terra al Iemen al començament de novembre i va provocar inundacions considerables. Immediatament després, la mateixa zona es va veure afectada pel cicló Megh.