Dos indicadors climàtics clau, les temperatures globals de la superfície i l'abast del gel àrtic, han trencat nombrosos rècords al llarg de la primera meitat del 2016, segons l'anàlisi que experts de la NASA han fet de les observacions efectuades des de terra i de les dades obtingudes pels satèl·lits.
Cada un dels primers sis mesos del 2016 ha establert un rècord com el mes respectiu més càlid, globalment, en el registre modern de temperatures, que es remunta fins al 1880. Així ho revela l'anàlisi realitzada per l'equip de Gavin Schmidt, de l'Institut Goddard per a Estudis Espacials (GISS, per les sigles en anglès), ubicat a Nova York, Estats Units.
El període de sis mesos, de gener a juny, també va ser el semestre més càlid del planeta Terra des del 1880, amb una temperatura mitjana 1,3 graus centígrads més alta que a la fi del segle XIX.
Cinc dels primers sis mesos del 2016 també van establir rècords pel que fa a la menor extensió mensual del gel marí de l'Àrtic, des que es van iniciar el 1979 els mesuraments sistemàtics i continuats des de satèl·lits, segons els resultats de les anàlisis realitzades per científics del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA, a Greenbelt, Maryland. L'única excepció, març, va aconseguir el segon lloc en el rànquing de l'extensió més petita per a aquest mes.
L'extensió del gel marí àrtic en el moment àlgid de la temporada de desglaç estiuenca, actualment cobreix una àrea un 40 % més petita que a finals de la dècada del 1970 i principis de la del 1980. L'esmentada extensió al setembre, el punt baix estacional en el cicle anual, ha estat reduint-se a un ritme del 13,4 % per dècada.