Situada al costat de la carretera rural que va de Santa Susanna de Peralta a Peratallada (municipi de Forallac, Baix Empordà), sota una gran alzina i molt a prop de la riera d'en Vidal i de l'església de Santa Susanna, trobem aquesta singular i antiga font.
Tot i que fou refeta a l'any 1704, també hi podem trobar una inscripció amb la data de 1616. Té un gran basament de pedra i una estructura superior en forma de pou. Tot i que en l'actualitat no raja, com moltes de les fonts de la nostra comarca, abans l'aigua brollava per un brocal de pedra que està quasi enterrat.
Al frontal hi ha una fornícula on hi deuria haver la imatge de la santa. Té una inscripció on es pot llegir: Esteva Serra / Joseph Vila (r)/ obrers a 1704.
D'altre banda, per arribar a l'església de Santa Susanna de Peralta hem de seguir la carretera C-66 en direcció Palafrugell-La Bisbal, i circulant en aquest sentit, cal agafar un desviament a mà dreta just en el punt on a l'esquerra hi trobem un camp on hi guarden i reparen caravanes
Després de passar pel costat d'uns pallers i pel davant de les restes del Castell de Peralta, en un curt recorregut d'uns 650 m, aproximadament, arribem al nostre destí.
L'església romànica fou edificada al segle XI i està situada dins d'un petit recinte, envoltada per una paret de pedra, que permet donar una completa volta pel seu perímetre exterior. L'església roman tancada, a més, dins del mateix recinte hi ha un cementiri d'època moderna.
De l'època romànica en resta l'absis, cobert amb volta de quart d'esfera, amb la decoració exterior de lesenes i una finestra de doble esqueixada, el mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de torre que restà inacabat a la banda N.
Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del temple fet a les darreries del segle XVIII, ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul.
Al mur meridional de la nau hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix. La volta de la nau és de llunetes.
Damunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades.
L'aparell romànic és de carreuó i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars.
Les obres de restauració fetes els anys 1976-77 consistiren a descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta, que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple.
A aquest lloc es deu referir la butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma, entre molts d'altres, els dominis de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles: "... ipsa vinea de Susanna cum suo termino, cum eremo et culto, sicut in scriptura Sancti Stephani resonat. In Peralta et infra ejus termines."
L'església no figura en els nomenclàtors de parròquies del segle XIV ni del XVII per la qual cosa cal suposar que ha estat des de sempre sufragània de la veïna parròquia de Sant Climent de Peralta.