La garbinada del passat dimarts 20 de desembre va tornar omplir de blancalls la badia de Palamós. Al fons de la imatge veiem un dels camps de regates de la Christmas Race al davant de Roques Planes.
El passat dimarts 20 de desembre vàrem tenir un dia gairebé calcat a l'anterior.
El vent de garbí va tornar a bufar a uns 20-25 km/h de mitjana, reforçant-se altre cop a la tarda-vespre, a uns 25-30 km/h de mitjana, ratxa màxima 50 km/h.
La mar es va veure força alterada altre cop, amb maror a la badia palamosina. Mar endins, a 19 milles del cap de Begur, la boia de Puertos del Estado va detectar un onatge significant d'1,17 m a les 17:00h i una alçada màxima de 2,13 m a la mateixa hora.
En relació a l'estat del cel, aquell dia es va veure molt enterbolit per núvols alts (Ci homogenitus i Ci i Cs homomutatus) que generaven els deixants de condensació dels avions, així com alguns núvols baixos Sc i St.
Pel que fa al termòmetre, a Palamós vàrem tenir una màxima de 15,2 ºC i una mínima de 14,0 ºC.
La humitat va ser molt alta, amb un mínim del 86 % i un màxim del 94 %.
Els nostres baròmetres també marcaren una pressió màxima de 1025 hPa i una pressió mínima de 1018 hPa, un fet que encara denotà el domini de l'anticicló.
Segona jornada de la Christmas Race
La segona jornada de la regata internacional Christmas Race es va veure beneficiada per unes excel·lents condicions de vent i també va portar pocs canvis en la classificació.
De cinc classes, només l'ILCA 4 va canviar de líder. Les tres posicions de podi en 420 foren per tripulacions espanyoles, amb els catalans Pol Mateu i Alejandro de Maqua, al capdavant.
Es pot afirmar que la segona jornada de la 46ena edició de la Palamós Christmas Race fou molt semblant a l'anterior.
En les classes individuals, l'ucraïnesa Sofia Naumenko seguia dominant en ILCA 6 femení, el regatista dels Països Baixos, Hiddel Schraffordt, en ILCA 6 masculí, el suec Jonathan Lladó en classe Europe i el neerlandès Abel Melens, s'estrenava com a líder en ILCA 4.
Pel que fa als regatistes del Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós, cal destacar el sisè lloc del campió d'Espanya, Ramon Figueras, en classe Europa.
Hem de ressaltar que aquesta edició de la Christmas Race comptà amb una participació rècord d'esportistes del club palamosí, fins a 9, en classe Europa.
Molts deixants de condensació dels avions
Els deixants dels avions o contrails (acrònim de l'anglès condensation trails) estan formats per cristalls de gel i es formen per la condensació del vapor d'aigua procedent dels motors dels avions. Aquests emeten, a més del vapor d'aigua, altres gasos com el diòxid de carboni i partícules sòlides en forma d'aerosols, que contribueixen a la formació de les esteles en actuar com a nuclis de condensació, encara que generalment ja hi ha prou partícules a l'atmosfera de forma natural.
Si les condicions ambientals són les adequades, les esteles de condensació es poden desenvolupar i donar lloc a un autèntic núvol. Els factors que més condicionen aquest fet són la temperatura i la humitat de la massa d'aire. Una temperatura baixa i una humitat alta faciliten la condensació i la formació de núvols.
Segons l'Atles de núvols de l'OMM, quan l'estela de condensació roman almenys 10 minuts en el cel després del pas de l'avió, ja el podem considerar un núvol i el seu nom correcte seria Cirrus homogenitus. Aquesta darrera paraula significa en llatí que el núvol està format per l'acció de l'home.
Si les estructures nuvoloses persisteixen més temps, creixent, desenvolupant-se i ocupant majors extensions de cel gràcies als forts vents en altura, adquirint un aspecte de núvol cirriforme més natural, se'l denominarà amb el gènere i espècie corresponent i se li afegirà el terme homomutatus, que fa referència al fet que el núvol d'origen antropogènic ha evolucionat gràcies a les condicions regnants a l'alta troposfera.
Els contrails poden tenir certa rellevància en la predicció del clima a llarg termini: un estudi del 1998 va estimar que les esteles de condensació (sense comptar els núvols més desenvolupats a partir d'aquests, els que hem anomenat homomutatus) suposaven una cobertura nuvolosa d'aproximadament el 0,1% del planeta. La incertesa que aquesta nuvolositat juga en el sistema climàtic global encara és molt alta i cal investigar-ho en profunditat.
Més fotos del passat dimarts 20 de desembre
