L'hivern astronòmic 2022-2023 ha començat avui dimecres 21 de desembre a les 22 hores 48 minuts hora oficial.
Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2023 amb el començament de la primavera.
L'inici de l'hivern a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita on veiem que el Sol presenta la màxima declinació sud.
Aquest dia el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i en cel descriu el seu arc més curt. Això fa que es tracti del jorn amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla que no es modifiqui, la qual cosa provoca que el començament de l'hivern també es digui solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet).
El començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.
Què veurem al cel durant l'hivern 2022-2023?
Les nits d'hivern són llargues i alhora estables degut al típic anticicló. Gràcies a això són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2022-2023 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit.
Al començament de l'estació hivernal s'observaran cinc planetes al capvespre, Mercuri, Mart, Venus, Saturn i Júpiter, però a mesura que passin els mesos, alguns planetes s'aniran apropant al Sol i desapareixeran gradualment del cel.
Mercuri desapareixerà a primers de gener i Saturn a primers de febrer, fent que l'estació acabi amb tres planetes visibles al capvespre.
D'altra banda, el cel just a l'inici de l'hivern no tindrà planetes visibles. A mitjans de gener, Mercuri farà una breu aparició i, a mitjans de març, Saturn començarà a ser visible.
A part dels diferents planetes, quan comenci a fer-se fosc veurem algunes de les constel·lacions preferides dels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. Entre d'altres, destaca Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse. Taure, amb la vermellosa Aldebaran. Ca Major amb Sirius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella que formen Càstor i Pòl·lux.
La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb altres adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern, un tret característic dels vespres de l'estació.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2022-2023 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 4 de gener.
Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 7 de gener, el 5 de febrer i el 7 de març.
El 4 de gener de 2023 es produirà el moment del màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest instant, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 6 de juliol del 2023.
Durant l'hivern del 2022-2023 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna.
Algunes curiositats de l'hivern
Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això és degut al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això passa, la Terra es mou més ràpida en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), amb la qual cosa necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, la primavera.
L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre (data oficial espanyola). El seu inici més matiner serà el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003.
Les variacions d'un any per l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Tot i que el dia del solstici d'hivern correspon al de menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud de la península Ibèrica, el dia del solstici d'hivern tindrà poc més de 9 hores, a comparar amb les 15 hores de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
